[131] «Benvingut Mr. Anderson» o som lo que invertim

(A propòsit dels macrocasinos que alguns volen construir al costat de Port-Aventura)

Som lo que invertim, o sigui, quin model de societat volem. Aquest precisament no és de futur: té més de 50 anys! Per dir-ho amb circumloquis: més projectes d'obra nova, joc i apostes de tota mena, beguda alcohòlica i fum de tabac, dones de peatge, hotels i profilàctics, consum de substàncies nocives per a la salut, ciutat refugi del crim organitzat, destrucció mediambiental... i pocs (o gens) impostos. Tot de manera legal amb la permissivitat dels nostres (?) dirigents. Tant omplir-se la boca que volem ser la «Massachussets d'Europa» per acabar abaixant-nos-ho tot fins més avall del turmell. Aquesta és l'herència que volem deixar com a testimoni de la nostra generació? Com deia aquell que ho cantava: No és això companys, no és això... 

1956. «Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas)». 
Us imagineu l'impacte d'aquesta pel·lícula sobre aquella generació en plena dictadura, racionament i estraperlo?

1956. «Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas)». 
Per no haver arribat encara a la meitat de la dictadura, déu n'hi doret de l'escot!

1956. «Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas)». 
Ah, però el cartell original amb més cuixa que el franquista.

1956. «Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas)». 
Un temple del joc ens traurà de la misèria? Potser hi veurem consellers apostant, a veure si així redrecem les finances... mentre acceptem que ens ho fotin per un altre costat!

1953. «Bienvenido Mr. Marshall».
 La magistral cinta de Berlanga, que retratava tota la pobresa, sobretot d'esperit, d'una gent, d'un Estat (espanyol) i d'una època... que pensàvem que no érem nosaltres...

1953. «Bienvenido Mr. Marshall». 
Cartell del cinquantenari del film, quan crèiem que aquests temps ja eren prehistòria. Igual que a la pel·li, els catalans ens disfressarem al més pur estil andalús per causar-li una bona impressió al senyor Mr. Anderson?

1964. «Viva las Vegas».
 Amb el rei del rock. Més «model» per als nostres joves: música, festa, ball, esquí aquàtic... Doncs que ens regalin aquestes pel·lis amb el preu del diari del dia de Sant Jordi...

1964. «Viva las Vegas».
 Fotograma en blanc i negre dels protagonistes.

1964. «Viva las Vegas».
Ara en fotograma acolorit.

1964. «Viva las Vegas».
Un altre d'acolorit.

1964. «Viva las Vegas», discografia.

[118] Rajoletes de perfil

[130] Torregrossa, anys 1920

1926. Torregrossa. 
Revista «Lleida», núm 22 (fons Sol-Torres).    

Guillem Civit Batlle, metge.

1926. Torregrossa. 
Revista «Lleida», núm 22 (fons Sol-Torres).    

Una completa descripció de la vila de «Tarragrossa» dels anys 1920.

1926. Torregrossa. 

Postal del Carrer de Sant Roc.
Màxima expectació veïnal pel «retrato», amb els carrers sense asfaltar i la fonteta a l'altra banda.

1926. Torregrossa. Revista «Lleida», núm 22.    

Plànol de la vila.

1926. Torregrossa. Revista «Lleida», núm 22.    

Carrer del mig, amb «l'iclésia» al fons.

1926. Torregrossa. Carrer del Mig.

Ara amb edició de postal.

1926. Torregrossa. Revista «Lleida», núm 22.    

Casa de la vila i «Escuelas Graduadas».

1926. Torregrossa. Revista «Lleida», núm 22 (fons Sol-Torres).    

Portal de la Rectoria.

[617] L'Urgell, terra i paisatge

[129] Lleida des del cel

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de l'aleshores recentment inaugurada estació de ferrocarril de Lleida, pràcticament als afores de la ciutat. L'autor fou fotògraf oficial de l'aeròdrom Canudas barceloní durant els anys 1920-30, i per aquest fet es convertí en el gran pioner de la fotografia aèria a Catalunya.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels «docks» o magatzems de l'estació i al fons del pont de Comtes d'Urgell, on comença l'actual cobertura de les vies.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels camps on ara hi ha el barri de Balàfia

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'edifici modernista a tocar dels magatzems de l'estació, conegut avui com la farinera de La Meta. Algú sabria a què era destinat fa vuitanta anys?

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'imponent edifici de l'estació de tren, al capdavall del passeig de «Fernando», sense cap mena de dubte una fita de modernor per a la Lleida de l'època.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de les vies del «recorrido», on s'efectuava la càrrega i descàrrega dels vagons als camions.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la part final de la rambla de «Fernando», el gran passeig de la Lleida de l'epoca que portava fins a l'estació (actualment plaça de Ramon Berenguer IV).

[103] Los Porxos del Massot

[128] Una de «tebeos»

Anys 1970. «Miguel Strogoff, Joyas Literarias Juveniles», Ed.Bruguera.       

Com que la biblioteca de «tebeos» no era gaire llarga en l'economia de crisi perpètua a la nostra casa de pagès, gairebé me'l sabia de memòria de tantes vegades que me l'havia rellegit. En espanyol, que jo llavors només era bilingüe!

Anys 1970. «TBO».      

El clàssic dels clàssics, fins al punt que tot el que llegíem no eren ni historietes dibuixades ni còmics: eren simplement «tebeos»! Qui no recorda «Josechu el vasco» i «la família Ulises»...   

Anys 1970. «Mortadelo y Filemón, agencia de información».       
L'altre gran clàssic que mai no faltava. Llavors de contes i tebeos només se'n comprava de tant en tant. Les pàgines s'estripaven de tant passar-les amunt i avall.

Anys 1970. «Alícia en terra de meravelles», d'Editorial Joventut, amb il·lustracions de Lola Anglada i traducció de Josep Carner.      
No recordo quin fou el meu primer llibre en la nostra llengua, però aquesta meravella d'edició fou un dels primers que va rondar per casa. Sovint, els contes i tebeos també s'heretaven dels germans grans, com els jerseis i les sabates.

Anys 1970. «Els Set Secrets», d'Editorial Joventut.       

Una descoberta de primera magnitud, de les que forjava lectors.

Anys 1970. «Un fin de semana de los cinco», d'Editorial Juventud.   

    El meu primer Blyton, que sempre he guardat com una joia.

Anys 1970. «Hazañas bélicas».       

La Segona Guerra Mundial era tot un referent, tant en les lectures com en les pel·lis de l'època. A casa nostra els havíem heretat del nostre cosí.

Anys 1970. Zipi i Zape al «Pulgarcito».      

He de confessar que no les acabava d'entendre, vull dir que jo era un nen formalet...

Anys 1970. «Tom Sawyer detectiva, Historias Color»  de Bruguera.    

Una fantàstica col·lecció de tapa dura; amb el temps calia reparar-lo amb cel·lo perquè el llom se li anava estripant.

Anys 1970. «Tintín».       

Encara no sabíem que es convertiria en un clàssic. Llavors, igual que ara, el llibre «marcat» a la portada era el de l'«edició en català». Hi ha coses que no canvien ni amb democràcia...

Anys 1970. «Astèrix i Obèlix».       

Les edicions catalanes les compràvem quan anàvem a Barcelona, sovint per afers mèdics d'algú de casa. 

[367] Companyons, de bótes a porrons!

[127] Victorià Muñoz, fotògraf

1900 ca. Lleida. V. Muñoz. 
Fira de bestiar, ed. Hauser i Menet.    

Presa feta cap a l'antiga carretera de Barcelona, just sortint del pont a mà esquerra. Es tracta molt probablement de la fira que es feia durant la festa major de maig, i s'hi oberven els ramats recollits en rogles o rotllanes a l'areny del Segre. Al fons el pont del ferrocarril.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Camps Elisis, ed. Hauser i Menet.     

Les columnes que marcaven l'entrada als Camps Elisis, amb els plataners ja ben crescudets.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Canal de Pinyana, ed. Hauser i Menet.  

L'inici secular del canal, abans de la construcció del pantà de Santa Anna, en els últims congostos del Montsec a Castillonroi.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Les Basses, ed. Hauser i Menet.     

Les basses depuradores de l'aigua de Pinyana que havia de reposar i sedimentar abans d'abastar la ciutat de Lleida. Amb el temps i perduda la seua funció original, foren l'inici de les cèlebres Basses d'Alpicat.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
La Paeria, ed. Hauser i Menet.   

Façana antiga de la Paeria a la Banqueta primitiva, convertida en un estret passeig un cop perduda la muralla, per on traginaven els carros de la «carretera» Barcelona-Madrid.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
L'Oratori de la Sang, ed. Hauser i Menet.     

Al capdavall del carrer Sant Antoni, en el mateix lloc que actualment.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Setge de 1707, ed. Hauser i Menet.     

Fotografia del gravat de Gabriel Bodenehr, de 1720. 

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Museu Diocesà, ed. Hauser i Menet.    

El bisbe Josep Meseguer i Costa fundà el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, al recentment inaugurat edifici del Seminari Conciliar (1893), amb la intenció d'evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. De ben segur, el primer museu de la ciutat en tota la seua història.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Porta de l'Anunciata a la Seu Vella, ed. Hauser i Menet.  

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Porta dels Apòstols a la Seu Vella, ed. Hauser i Menet.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Porta dels Fillols a la Seu Vella, ed. Hauser i Menet.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Església de Sant Llorenç, ed. Hauser i Menet.     

Postal sobreescrita segons costum de final del segle XIX.

1900 ca. Lleida. V. Muñoz. 
Tarja de presentació amb el domicili de l'estudi fotogràfic a Rambla de Ferran.

[126] Victoriano Muñoz, fotografia lleidatana centenària