Seguidors

20111120

[78] Barcelona Traction, Light and Power

Al 1911 es constituí l'anomenanda «Canadiense», una companyia elèctrica del Canadà (d'on el nom, òbviament), impulsada per un americà, l'enginyer Frederick Start Pearson, el Dr. Pearson que dóna nom a carrers i avingudes a Lleida i altres poblacions. 

La Barcelona Traction, Light and Power Company Limited (Barcelona Tracció, Llum i Força S.A.) fou la constructora del Canal de Seròs, la mar de ràpida per als temps que corrien (del desembre del 1912 a la primavera del 1914). També aixecà dos grans preses, la de Sant Antoni a Tremp i la de Camarasa. El seu potencial era tan gran que al voltant de la Gran Guerra era la primera productora elèctrica d'Europa i la setena del món. Anys després, amb l'arribada a Catalunya de les hordes espanyoles de militars, funcionaris i jutges franquistes, se certificà la desaparició de la companyia, per via d'usurpació com a botí de guerra per dret de conquesta, disfressada de plets als tribunals. Naixia la FECSA del banquer de Franco, el mallorquí Joan March, que recuperava d'aquesta manera els capitals invertits en la compra d'armament per a l'exèrcit revoltat. 

Encara molts anys més tard, per una altra cacicada de l'Estat (espanyol), FECSA s'integraria a ENDESA i, encara més!, ara no fa quatre dies el govern (espanyol) en el procés de privatització vetaria que l'empresa elèctrica passés a mans de Gas Natural (hereva de Catalana de Gas), dirigida per la Caixa. Aquest és el tros de la història que falta explicar en el Museu de l'Aigua, situat en l'antic campament que s'aixecà durant la construcció del canal, i de visita molt recomanable per altra part: que aquesta empresa pot considerar-se símbol de l'espoli persistent del país durant el segle passat a càrrec de l'estat veí, i amb la col·laboració de la mateixa burgesia catalana durant el franquisme. La pela és la pela, nois.

1912-13. Lleida. 
Construcció de les comportes del Canal de Seròs a la Mitjana.
Anys 1910-20. La Seu Vella de Lleida vista des de les Comportes del Canal de Seròs de «la Canadenca» a la Mitjana.
Anys 1910-20. Lleida. Postal acolorida de les Comportes del Canal de Seròs de «la Canadenca» a la Mitjana.
Anys 1910-20. Lleida. Comportes del Canal de Seròs de «la Canadenca» a la Mitjana.
Anys 1910-20. L'aigua vessa a la presa del Canal de Seròs a La Mitjana.
Anys 1910-20. Les comportes del Canal de Seròs, en una estereoscòpica de l'època.
Anys 1910-20.  Passera al Canal de Seròs.
Anys 1910-20. Comportes del Canal de Seròs, amb el pont del camí de Granyena.
Anys 1910-20. Pont del Canal de Seròs al camí de Granyena, al peu mateix de les comportes.
Anys 1910-20. Passera al Canal de Seròs.
Anys 1912-13. Fotografia de l'enginyer Pearson en una revista de l'època.
Anys 1910-20. Acció de la companyia «la Canadenca».
Anys 1910-20. Acció de la companyia «la Canadenca».
Anys 1910-20. Acció de la companyia «la Canadenca».
Anys 1920. La Seu Vella des de les Comportes del Canal de Seròs a la Mitjana.
Lleida. Canal de Seròs. 

Sense Ficció (TV3 a la Carta): La gran aventura de la Canadenca

[110] Canal de Seròs, 100 anys


20111118

[77] BCN, de cent anys

1911. Barcelona. Plaça de Catalunya. 
Plako de Katallando (esperanto).
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc Güell.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Observatori Fabra.
1911. Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes.
1911. Barcelona. Teatre Principal. 
Rambles, amb el monument a Pitarra d'esquena.
1911. Barcelona. Monument al Dr. Robert.
1911. Barcelona. Monument a Colom.
1911. Barcelona. Parc de Montjuïc.
1911. Barcelona. Ciutadella. Monument a Rius i Taulet.
1911. Barcelona. Parc d'atraccions «Saturno», al parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Port. Vista a Montjuïc.

[114] BCN cinquanta enrere

20111116

[76] BCN 1911

1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Port de la ciutat. Dàrsena del Morrot.

1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Cascada del Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Palau de Justícia.
1911. Barcelona. Pla del Palau.
1911. Barcelona. Monument a Güell.
1911. Barcelona. Palau de la Música Catalana.


20111114

[75] 14 de novembre

De 1707. S'acaba el setge hispanofrancès. Lleida cau en mans del primer Borbó. Ja en fa tres-cents quatre anys, tot i que finalment ja som en temps de descompte (hi som?), en els minuts-brossa, que se'n diu en argot esportiu, que són pocs, però costen de passar... En aquest mapa de l'anglès N.Tindal, al servei de les tropes defensores de la ciutat, podem apreciar la distribució general de la Lleida de començament del XVIII, i que no devia diferir gaire de la que sortí del setge de 1644.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal, amb el palau del Bisbe (3) amb magnífiques vistes a la plana, i els nombrosos baluards que envoltaven el turó de la Seu i el castell.  
Llegenda: 
1. The Castle. 2. The Cathedral Church. 3. The Bishop's Palace. 4. The Donjon. 5. Palma's work, repaired. 6. The new line. 7. Two Snow-Wells. 8. The Castle line. 9. The Castle Gate. 10. The Vilette. 11. New line in the Vilette. 12. False attack of the Castle with one three Gun Battery. 13. Breach made to the Vilette. 14. St. Andrew's Church blown up by the enemies mine. 15. Franciscan's convent. 16. Trenches of the great attack. 17. Batteries of Cannon. 18. Enemy's mine ready to spring, when the Castle surrendered. 19. Intrenchment behind the Castle breaches. 20. The way the Garrison marched out Nov. 14, 1707.



1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal. 
Hi observem la mina que protegia el pont, just al quart ull, preparada per ésser detonada en cas d'atac (B. The bridge and work before it, with the mine made by Garrison). La primera i més antiga muralla de la ciutat altmedieval (E. The Wall of the Old Town). Cap a la part esquerra, la porta dels blanquers (K. The Tanner's Gate), dels adobadors de pells, els tallers dels quals estaven tots afilerats al llarg de la muralla perquè captaven molta aigua del riu i després hi abocaven les aigües fètides.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.  
La muralla baixmedieval (D. The Old Wall), amb la porta de Sant Antoni (F. St. Antonio's Gate), a l'extrem del carrer actual, a tocar de l'Av. Catalunya. Observem la silueta de l'església de Sant Joan (a tocar del punt A), i de l'antiga església de Sant Andreu (14), volada per l'explosió d'una mina enemiga.



1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.
La porta de Boters, anomenada dels carnissers en anglès (G. The Butcher's Gate) a la dreta, amb Sant Martí una mica cap a l'esquerra i Sant Llorenç tirant muralla avall. La porta de la Magdalena (H. Magdalen's Gate), cap a l'esquerra d'aquesta part del plànol, segons la llegenda del mapa.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal. 
A l'esquerra, l'antiga església del Carme a extramurs (R. A church called The Old Carms). El nou mur alçat per protegir la ciutat del setge (C. The new Wall). La porta de l'Esperit Sant (I. Gate of  Sta. Spirita) al camí de Balaguer.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.  
Observem el riu Noguerola com donava el tomb per tota la muralla nord fins a desguassar al Segre (prop del punt O). L'antiga església de la Magdalena (al costat del punt Q).
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.
El convent dels franciscans extramurs (15).
1707. Mapa de Tindal sobre l'aproximació militar hispanofrancesa al setge de Lleida. 
«Plan of the town and castle of Lerida with the approaches made before it by the French and Spanish Armiees under the command of the D. of Orleans during the Siege began Oct.2 1707 / For Mr Tindal's. Continuation of Mr Rapin's History of England». 
Gallica-BdF.