Seguidors

20240611

[2595] La Lleida dels anys 20 del segle XX, més

 

1927. Lleida. Lo Campanar de la Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Projectes d'acabament del campanar de la Seu lleidatana. Sort que no es van fer, oi? Lo projecte de Bergós hi col·locava l'arcàngel Sant Miquel dalt de tot.

1927. Lleida. L'Acadèmia Mariana.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
El carrer encara sense empedrar. Llavors feia de carretera general. El nom del carrer es deu, òbviament, a l'establiment religiós.

1927. Lleida. Lo Balcó del Serraller.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista del balcó lleidatà més popular... fins avui, que gairebé ningú ja no en coneix la romàntica llegenda (enllaç).

1927. Lleida. La Casa de la Maternitat (Biblioteca Pública).
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Dita popularment la Inclusa, perquè era el lloc a on s'hi recollien los xiquets expòsits, o sia, orfes i abandonats.

1927. Lleida. Lo Seminari Conciliar.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
També al passeig de Boters, gairebé davant per davant de la Inclusa. Les trilles o roderes dels carros sobre el fang són ben visibles.

1927. Lleida. La Paeria vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'edifici de la Paeria abans de les obres d'aquell final de dècada dels 20. Se'n va canviar les portes d'accés i tot lo pis superior, i lo rellotge va desaparèixer. 

1927. Lleida. La Taula de Canvis.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La inscripció que recorda l'establiment al 1589 de la taula de canvis de la ciutat o primer banc lleidatà, descomptant-ne los templers i los jueus. Perdurà fins al 1808, amb l'entrada dels gavatxos a la ciutat. 


1927. Lleida. Sant Llorenç.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'església de Sant Llorenç, que fora ben malmesa durant la guerra i fou rehabilitada amb mà d'obra de presoners republicans.




1927. Lleida. Lo Pont Vell.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo Pont Vell, llavors nou i de ferro des del 1907. Dels balcons de les cases sempre en penjaven llançols i roba estesa. 

1927. Lleida. La Porta del Lleó, Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'entrada al recinte fortificat de l'antiga seu episcopal lleidatana, llavors reconvertida en castell militar (espanyol).

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Los absis castigats de la Seu. Lo petit o menors de l'altre costat havia volat pels aires durant la Guerra del Francès.


1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La Porta de Sant Berenguer, davant per davant del castell de la Suda, donava entrada a l'església pel transsepte i probablement és la més antiga, sòbria i senzilla de tot lo conjunt. 

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo pis de dalt del quarter militar ubicat dins la nau de l'església. S'hi distingeixen bé les lliteres amb los matalassos plegats. 

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La magna porta gòtica dels Apòstols, sense les estàtues, destruïdes per la soldadesca de la guarnició militar, i amb les finestretes del pis superior al timpà.

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La reconstrucció del claustre i de tot lo conjunt ja se planificava des dels anys 20, després que fos declarat monument nacional.

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo plànol del claustre i església.


1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Col·lecció d'imatges dels artístics capitells gòtics de la vella catedral, que s'hi anaven recuperant.

1927. Lleida. La Suda.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Imatge i plànol de la Suda, o castell del rei lleidatà.

1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La façana setcentesca de la nova catedral lleidatana, aixecada després de l'ocupació militar (espanyola) de la catedral vella per tal de poder sotmetre los lleidatans i controlar lo pas a Catalunya des del ponent.
1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista interior, anterior a la guerra civil, en què resultaria molt danyada.

1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista i detall del cadirat barroc, cremat i desaparegut durant la guerra.



La Lleida dels anys 20 del segle XX


Quinalafem.blogspot.com


Posted by
Labels: , , , ,

20240610

[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX

 

1927. Lleida. 
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Guia d'una setantena de pàgines de l'autor bellputxenc sobre la capital lleidatana per encàrrec del patronat de promoció turística de la ciutat de Barcelona d'aquells temps, ara en fa cent anys. En castellà. No hi trobo referència dels autors de les fotografies, de diversos autors probablement. Hi fa un repàs històric i monumental de la Lleida d'aquells temps, però sense gaire capacitat d'anàlisi social i humana, sempre tamisada per la religiositat (catòlica) que el tenallava.

1927. Lleida, Lo pont vell i la banqueta. 
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'entrada per l'únic pont gairebé bimil·lenari de la ciutat en aquells temps (renovat periòdicament per mor de les riuades). A l'esquerra, l'hotel Palace, edifici modernista de feia una dotzena d'anys si fa no fa. 

1927. Lleida, Valeri Serra i Boldú. 
Anunci de la Gremial, a la plaça Verdaguer, la mateixa a on hi ha lo bloc de pisos gremialenc.
1927. Lleida, Valeri Serra i Boldú. 
Anuncis de banys i maquinària agrícola, dos grans novetats del moment. 
1927. Lleida, Lo Camp de Mart. 
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'esplanada del Camp de Mart, llavors als afores. En primer terme, el futur carrer Prat de la Riba. En aquest espai s'hi feia la fira de bestiar i també era lloc habitual d'entrenament dels bombers. Va fer funcions de primitiu camp de futbol cap als anys 1910. 

1927. Lleida, Lo pont modernista. 
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
El nou pont modernista de 1911.

1927. Lleida, Valeri Serra i Boldú. 
El Cafè-Cinema Comerç de la Rambla de Ferran, 2, amb espectacle diari de cinema, mut encara. A l'estiu, feia balls a fora el pont. Hi havia a la ciutat més de mig miler de telèfons.

1927. Lleida, Valeri Serra i Boldú. 
La Rambla de Ferran era el centre neuràlgic de les empreses lleidatanes. El Carrer Major, lo del comerç.

1927. Lleida, La Rambla de Ferran.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La Rambla de Ferran també era indret de passeig mudat dominical.

1927. Lleida, Lo Carrer Major. 
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Davant de la plaça de la Llibertat (o St. Francesc).

1927. Lleida, Valeri Serra i Boldú.
Anuncis de la impremta de Joventut Republicana, i del popular Anís Infernal.

1927. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
El superb complex esportiu lleidatà del moment, construït del 1920. 
1927. Lleida, La Plaça de Sant Joan.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La Plaça de Sant Joan, llavors de la Constitución (espanyola), passada per l'entrecuix del general dictador del moment. 

1927. Lleida, los Camps Elisis.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).

[2595] La Lleida dels anys 20 del segle XX



Posted by
Labels: , , ,

20240608

[2593] Sí, també van prohibir-nos de parlar català per telèfon, 1896

 

1985. La catalanització de Telefónica 
vista pel Perich (d'1 de maig, enllaç).
Ironia sobre la catalanització de façana.

1896. Model de telèfon de final de segle XIX.
El nou aparell per a telecomunicació havia sigut patentat per Graham Bell només vint anys abans.

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Diluvio», BCN, de 29 de maig (ARCA).
Amb data de 23 d'abril, la Direcció General de Correos y Telégrafos (espanyola) va aprovar la normativa, «la cual ha mandado fijar en el vestíbulo de la Central Telefónica» en què «se previene a los catalanes que podrán emplear en la conferencias por teléfono varios idiomas, a excepción del nativo». Diu l'articulista que «España pronto será a la vez Polonia y Egipto», que crec que vol dir ço que avui comprovem cada dia: que la democràcia espanyola és en el fons com la turca.

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«Diario Catalán», BCN,  de 31 de maig (ARCA).
La protesta va elevar-se per part d'un diputat a Cortes fins al Gobernador Civil (espanyol) a Barcelona. Un dels arguments contraris a la prohibició fou que la llengua espanyola no oferia als empresaris catalans «el tecnicismo indispensable para entenderse... porque casi todo el tecnicismo de aquella clase de fabricación [cotonera] es solo conocido en catalán».

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Siglo Futuro», Madrid, d'1 de juny (HDH).
Lo senyor Eduard Puig, empresari barceloní, se trobava parlant amb un seu amic valencià per telèfon, quan de sobte una operadora l'avisava que no podia continuar la conferència... perquè parlaven en català. Davant la protesta que ell i altres persones que hi havia a l'estació telefònica elevaren al director de la xarxa interurbana, se li referí la nova normativa aprovada per la Dirección General de Correos i Telégrafos (espanyola) del dia 23 d'abril en lo sentit de no permetre en les comunicacions «el uso de los dialectos catalán i vascuence ni ningún otro en los servicios que se prestan en las líneas de la red». Això sí: a banda de l'espanyol, cap problema a fer servir altres idiomes, cap problema amb lo francès, lo portuguès, l'italià, l'anglès o l'alemany. 

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Siglo Futuro», Madrid, d'1 de juny (HDH).
L'article d'aquest diari carlista, després de recollir «la indignación que ha causado la desdichadísima providencia» entre els catalans, afirma que el director general de Correos «no ha hecho más que poner remate a la obra que empezó el primer Borbón con su real Decreto llamado de Nueva Planta, que prosiguieron las Cortes de Cádiz y que consolidó la setembrina para que la Restauración le diera la última mano». I si s'hagués aturat llavors rai: encara faltaven totes les prohibicions i persecucions lingüístiques del segle XX. Per no estendre'ns ara en la croada antiescola catalana del segle XXI, oi?

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Diluvio», BCN, d'1 de juny (ARCA).
Les gestions dels diputats catalans perquè s'aixequés la interdicció.

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 7 de juny (ARCA).
Les reaccions a Catalunya. 
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 7 de juny (ARCA).
Us imagineu que avui haguéssim de pidolar al rei de l'aporellos?

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 14 de juny (ARCA).
L'aixecament de la interdicció, però només oral, «subsistint la prohibició d'usar-los en los telefonemes o despatxos telefònics».

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
Notícia d'aquest diari madrileny sobre la prohibició del «dialecto catalán» a les conferències telefòniques. L'article clama contra les protestes de la premsa barcelonina contra la mesura governamental, tot i que afirma un seu criteri liberal en l'ús lingüístic de la telefonia: «el que pague una conferencia telefónica tiene derecho a emplear los minutos... no solo hablando un dialecto cualquiera, sino hasta imitando a toda clase de animales». Aquesta mena de desdeny supremacista és i ha sigut sempre a la base del nacionalisme espanyol. Encara avui, tan ben retratat pels del Polònia...
Juny de 2024.

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
S'hi descobreix que la raó principal de la mesura interdictòria fou la de tallar possibles fuites a la censura telegràfica, pròpia en aquells temps de tots los governs estatals i «de buen gobierno». Com actualment fan amb lo Pegasus. 
Amb aquesta naturalitat i superioritat de ser amos i senyors de l'Estat (espanyol) s'hi justifica la prohibició emanada de la Dirección de Correos y Telégrafos, i denuncien burlescament les reaccions catalanes davant la mesura.

1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
Ells tenen lo poder de repartir etiquetes a allò que no els casa amb la seua ideologia: que venen los separatistes! Es vantaven que en les comunicacions telegràfiques (que eren transcrites en codi morse) no s'hi permetia cap altra llengua que l'espanyol. La seua limitació mental los feia preguntar-se: «¡Dios mío! Como se dirá en catalán aquello de 'Dios guarde a usted muchos años?'» 

1916. Sociedad General de Teléfonos. 
«En aquella època les diferents xarxes telefòniques de la resta d'Espanya no estaven coordinades ni eren compatibles. L'empresa estava relacionada, per exemple compartia inversors, amb la Compañia Madrileña de Teléfonos i altres companyies telefòniques. Poc temps després de la seva creació, la Compañia Peninsular de Telèfonos va adquirir les xarxes de Madrid, Bilbao, Santander, Saragossa, Sabadell-Terrassa i Mataró, a més va adquirir la xarxa urbana de l'empresa Sociedad General de Teléfonos. Amb això s'assegurava la interconnexió. Entre 1906-1907 es va aconseguir connectar la xarxa urbana i la xarxa interurbana. Al 1924, per evitar un domini empresarial telefònic català, el general (espanyol) Primo de Rivera va unificar totes les xarxes estatals en un monopoli (espanyol), la Compañía Telefónica Nacional de España.

1838. Una altra interdicció curiosa del català a les làpides dels cementiris.
«El Guardia Nacional», BCN, de 24 d'octubre (ARCA).
Algun funcionari zelós d'espanyolitat de la Junta del Cementiri barceloní no volia làpides amb epitafis en la llengua del difunt i del país. «Desitjo saber quina raó pot haver-hi per desterrar-la fins de les sepultures», demana lo trist afectat:
«Digau-me, quin pecat porta
nostra llengua desditxada?
És heretge o renegada?
Puix los quin la volen morta
li neguen terra sagrada».
 
1838. Una altra interdicció curiosa del català a les làpides dels cementiris.
«El Guardia Nacional», BCN, de 26 d'octubre (ARCA).
Resposta finalment favorable, uf!


[1011] «Barcelona ha de ser bombardeada cada 50 años»



Quinalafem.blogspot.com



Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)