1985. La catalanització de Telefónica
vista pel Perich (d'1 de maig, enllaç).
Ironia sobre la catalanització de façana.
1896. Model de telèfon de final de segle XIX.
El nou aparell per a telecomunicació havia sigut patentat per Graham Bell només vint anys abans.
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Diluvio», BCN, de 29 de maig (ARCA).
Amb data de 23 d'abril, la Direcció General de Correos y Telégrafos (espanyola) va aprovar la normativa, «la cual ha mandado fijar en el vestíbulo de la Central Telefónica» en què «se previene a los catalanes que podrán emplear en la conferencias por teléfono varios idiomas, a excepción del nativo». Diu l'articulista que «España pronto será a la vez Polonia y Egipto», que crec que vol dir ço que avui comprovem cada dia: que la democràcia espanyola és en el fons com la turca.
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«Diario Catalán», BCN, de 31 de maig (ARCA).
La protesta va elevar-se per part d'un diputat a Cortes fins al Gobernador Civil (espanyol) a Barcelona. Un dels arguments contraris a la prohibició fou que la llengua espanyola no oferia als empresaris catalans «el tecnicismo indispensable para entenderse... porque casi todo el tecnicismo de aquella clase de fabricación [cotonera] es solo conocido en catalán».
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Siglo Futuro», Madrid, d'1 de juny (HDH).
Lo senyor Eduard Puig, empresari barceloní, se trobava parlant amb un seu amic valencià per telèfon, quan de sobte una operadora l'avisava que no podia continuar la conferència... perquè parlaven en català. Davant la protesta que ell i altres persones que hi havia a l'estació telefònica elevaren al director de la xarxa interurbana, se li referí la nova normativa aprovada per la Dirección General de Correos i Telégrafos (espanyola) del dia 23 d'abril en lo sentit de no permetre en les comunicacions «el uso de los dialectos catalán i vascuence ni ningún otro en los servicios que se prestan en las líneas de la red». Això sí: a banda de l'espanyol, cap problema a fer servir altres idiomes, cap problema amb lo francès, lo portuguès, l'italià, l'anglès o l'alemany.
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Siglo Futuro», Madrid, d'1 de juny (HDH).
L'article d'aquest diari carlista, després de recollir «la indignación que ha causado la desdichadísima providencia» entre els catalans, afirma que el director general de Correos «no ha hecho más que poner remate a la obra que empezó el primer Borbón con su real Decreto llamado de Nueva Planta, que prosiguieron las Cortes de Cádiz y que consolidó la setembrina para que la Restauración le diera la última mano». I si s'hagués aturat llavors rai: encara faltaven totes les prohibicions i persecucions lingüístiques del segle XX. Per no estendre'ns ara en la croada antiescola catalana del segle XXI, oi?
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Diluvio», BCN, d'1 de juny (ARCA).
Les gestions dels diputats catalans perquè s'aixequés la interdicció.
_a.jpg)
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 7 de juny (ARCA).
Les reaccions a Catalunya.
_b.jpg)
_c.jpg)
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 7 de juny (ARCA).
Us imagineu que avui haguéssim de pidolar al rei de l'aporellos?
_a.jpg)
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«La Veu de Catalunya», BCN, de 14 de juny (ARCA).
L'aixecament de la interdicció, però només oral, «subsistint la prohibició d'usar-los en los telefonemes o despatxos telefònics».
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
Notícia d'aquest diari madrileny sobre la prohibició del «dialecto catalán» a les conferències telefòniques. L'article clama contra les protestes de la premsa barcelonina contra la mesura governamental, tot i que afirma un seu criteri liberal en l'ús lingüístic de la telefonia: «el que pague una conferencia telefónica tiene derecho a emplear los minutos... no solo hablando un dialecto cualquiera, sino hasta imitando a toda clase de animales». Aquesta mena de desdeny supremacista és i ha sigut sempre a la base del nacionalisme espanyol. Encara avui, tan ben retratat pels del Polònia...
Juny de 2024.
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
S'hi descobreix que la raó principal de la mesura interdictòria fou la de tallar possibles fuites a la censura telegràfica, pròpia en aquells temps de tots los governs estatals i «de buen gobierno». Com actualment fan amb lo Pegasus.
Amb aquesta naturalitat i superioritat de ser amos i senyors de l'Estat (espanyol) s'hi justifica la prohibició emanada de la Dirección de Correos y Telégrafos, i denuncien burlescament les reaccions catalanes davant la mesura.
1896. La interdicció de l'ús de la llengua catalana als telèfons.
«El Electrón», Madrid, de 10 de juny (HDH).
Ells tenen lo poder de repartir etiquetes a allò que no els casa amb la seua ideologia: que venen los separatistes! Es vantaven que en les comunicacions telegràfiques (que eren transcrites en codi morse) no s'hi permetia cap altra llengua que l'espanyol. La seua limitació mental los feia preguntar-se: «¡Dios mío! Como se dirá en catalán aquello de 'Dios guarde a usted muchos años?'»
1916. Sociedad General de Teléfonos.
«En aquella època les diferents xarxes telefòniques de la resta d'Espanya no estaven coordinades ni eren compatibles. L'empresa estava relacionada, per exemple compartia inversors, amb la Compañia Madrileña de Teléfonos i altres companyies telefòniques. Poc temps després de la seva creació, la Compañia Peninsular de Telèfonos va adquirir les xarxes de Madrid, Bilbao, Santander, Saragossa, Sabadell-Terrassa i Mataró, a més va adquirir la xarxa urbana de l'empresa Sociedad General de Teléfonos. Amb això s'assegurava la interconnexió. Entre 1906-1907 es va aconseguir connectar la xarxa urbana i la xarxa interurbana. Al 1924, per evitar un domini empresarial telefònic català, el general (espanyol) Primo de Rivera va unificar totes les xarxes estatals en un monopoli (espanyol), la Compañía Telefónica Nacional de España.
.%2024-10-1838.JPG)
1838. Una altra interdicció curiosa del català a les làpides dels cementiris.
«El Guardia Nacional», BCN, de 24 d'octubre (ARCA).
Algun funcionari zelós d'espanyolitat de la Junta del Cementiri barceloní no volia làpides amb epitafis en la llengua del difunt i del país. «Desitjo saber quina raó pot haver-hi per desterrar-la fins de les sepultures», demana lo trist afectat:
«Digau-me, quin pecat porta
nostra llengua desditxada?
És heretge o renegada?
Puix los quin la volen morta
li neguen terra sagrada».
.%2026-10-1838.JPG)
1838. Una altra interdicció curiosa del català a les làpides dels cementiris.
«El Guardia Nacional», BCN, de 26 d'octubre (ARCA).
Resposta finalment favorable, uf!
