Seguidors

20240222

[2560] Els orígens familiars segarretes del general Prim

 


1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Carrer de les Eres, a Verdú, a on hi ha la casa familiar d'en Prim.
Anys 2020. Cal Prim de Verdú.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Els orígens verdunins de la branca paterna dels Prim. Arrels segarretes, doncs, de la Baixa Segarra històrica, avui part meridional de la comarca de l'Urgell.


1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
La família havia disposat del càrrec de batlle de la vila, dependent de Poblet: «n'és prova de la seva prominència, els abundosos enllaços matrimonials amb metges, notaris, militars i famílies benestants de Verdú i altres poblacions».

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
«En l'avior, dita família tenia el privilegi d'ésser sebollida dins l'església parroquial en el vas o carner particular que tenien davant l'altar de sant Flavià, patró de la vila».

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Frontis de la façana interior, Universitat de Cervera.
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Lauda sepulcral de Manuel Prim.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La dinastia familiar és datada fins a nou generacions, a principis del segle XVI.  

1976. Els orígens familiars del general Prim.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Església parroquial de Fondarella, lo Pla d'Urgell.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Els padrins del general. 

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú, al carrer de les Eres.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim a Verdú és «un gran casal del carrer de les Eres, les característiques arquitectòniques del qual ens parlen d'una potència econòmica i una categoria social excel·lents», que vol dir, de rics. La casa és documentada del 1549.

(poblesdecatalunya.cat)

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
El casal té pati interior, «a on donaven totes les dependències agrícoles: estables, piadores, carruatges, etc. D'aquest pati interior n'arrencava una folgada escalinata coberta, amb un passamà de pedra picada, que pujava fins a la planta noble». Algunes d'aquestes cases de grans terratinents disposaven d'un casó interior, «on hi vivia una família de guardes de confiança i guardaespatlles dels amos i senyors».
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Els amos del Mas de l'Estadella, al camí vell de Bellpuig a Verdú (antic mas de Montalbà, prop de Preixana) s'emparentaren amb els Prim des del segle XVII. Segons la tradició oral, el mas fou «refugi i lloc de repòs per al general durant les guerres carlines en els moments més delicats... fins s'hi guardava l'espasa de l'il·lustre guerrer».
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Antic portal d'accés al pati del magne mas fortificat. Estadella és un diminutiu d'estada, estatge (Onomasticon, Coromines), cosa que indica que els orígens foren humils, potser d'una senzilla torre de guaita.

1965. Lo Mas de l'Estadella.
«Folklore segarrenc», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, d'octubre (FPIEI).
Verset popular, amb referència explícita als predadors sexuals, avui tan habitual en el llenguatge feminista: 
«Al Mas de l'Estadella,
fadrina, no hi aneu.
que tot el dia hi volta
el llop i la guineu».

(poblesdecatalunya.cat)

(festacatalunya.cat)



[517] Camins de collir aulives


Quina la fem? Canal Whatsapp



Posted by
Labels: , ,

20240218

[2559] Castells segarrencs, guàrdies i miralles

 

1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Les precioses imatges són de l'arxiu Adolf Mas (1860-1936) i mostren vistes anteriors a la guerra del segle XX. 

1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Em fa una gràcia especial de trobar referències geogràfiques a la Segarra històrica, malgrat que tota la part meridional s'hagi enquadrat en la moderna divisió comarcal (i de poca volada històrica i geogràfica, què hi farem!) dins de l'Urgell. Al sud urgellenc, doncs, sempre han sigut segarretes, eixuts de caràcter i de butxaca, com la mateixa terra.

1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Molts dels topònims de la Segarra històrica remeten a la funció de terra de frontera que va ser al voltant de l'any 1000, entremig del regne àrab de Lleida i els comtats catalans de la Marca Hispànica. Tots els pobles i indrets que tenen per nom Guàrdia o derivats (Guardiolada) remeten a la posició elevada i estratègica que tingueren. També els topònims que porten Miralles: indrets de talaia, als inicis amb simples construccions de fusta i pedra, per vigilar els moviments de l'enemic «y comunicarlos mediante hogueras y otras señales a los defensores de la causa propia».

Joan Coromines, Onomasticon (1989).
La primitiva accepció del mot germànic guardar, mirar (com en occità, italià i francès antic) es manté en aquest bell topònim. GUARDA-SI-VENIUNT>Guarda-si-venes, mira que no víngon, los moros!

Joan Coromines, Onomasticon (1989).
Miralles< llatí MIRACULA, «que prengué el sentit de cim o lloc prominent que serveix de guaita..., sobretot nom de castells i d'altres indrets de gran vista». 

1943. Castells segarrencs. Guimerà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Guimerà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Les Sitges (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Les Sitges (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).

1943. Castells segarrencs. La Curullada (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Conjunt en ruïna.
1943. Castells segarrencs. Montcortés (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Montcortés (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
L'elegant castell de senzilla factura. 
Actualment, una marxa senderista, La marxa dels Castells, a punt de fer ja vint-i-cinc edicions, recorre algunes d'aquestes antigues petites fortaleses. La podeu fer en la versió llarga (54 km) o bé curta (37 km), però cal provar-ho almenys un cop a la vida. Un bon entrepà de llangonissa amb porró de vi, us hi espera a l'arribada.

1943. Castells segarrencs. Castell de Maldà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
1943. Castells segarrencs. Castell de Maldà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat, 
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Pels dominis del Baró de Maldà, l'escriptor del tombant del segle XVII al XVIII i els seus ancestres.



Quina la fem? Canal Whatsapp

Posted by
Labels: , , ,

20240216

[2558] Lo Ton del Tano i los antics tapiadors junedencs

 

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Un esplèndid petit reportatge sobre lo Ton del Tano junedenc (Antoni Cornudellà i Aixalà) i els seus tres fills (Josep, Ramon i Jaume), que varen ser la darrera colla de tapiadors garriguenca i, probablement, de tot Catalunya. 
Ja en coneixíem bona part de la història per mitjà del nostre bon company i amic i millor director teatral, Joan Cornudella i Olivart, que l'ha recollida per a la posteritat i ens l'ha anada explicant durant els bons anys compartits d'ideals i de feina. Aquest article, però, té la virtut de ser prou primerenc, potser també premonitori sobre el futur de l'ofici, redactat quan l'amic Joan ben just tenia dos anyets, i son padrí Ton encara s'enfilava parets amunt per treballar la tàpia.

Un gran treball d'exposició d'aquest ofici de la família Cornudella el trobem a «La memòria de la tàpia. Estudi i conservació arquitectònica de les cabanes de terra al terme de Juneda», de Joan Cornudella i Olivart, i Miquel Torrents i Mateus, dins Fites en el temps: VI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, celebrat al Cogul (Lleida) el 27 d'octubre de 2007. Juneda, Fonoll, 2008. p. 299-317 (enllaç). 

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La paret de tàpia: «murs a base de terra humida, maçonada dintre un motlle format per posts de fusta, col·locades a la distància del gruix que havia de tindre la paret». Que sovint era considerable, de 40, 50 i 60 cm, per donar bona base a la construcció i perquè servís d'aïllant durant els boirosos i gelats mesos d'hivern, i les grans calorades de les migdiades estiuenques. La preparació de la terra era essencial per previndre posteriors esquerdes i clivelles, i havia de ser de mena graverosa. Per això, la tàpia fou abundant a les comarques de Ponent, a on la pedra més aviat hi ha sigut escassa.

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Barrejada amb aigua i deixada reposar perquè resultés ben suau i confitada, calia trobar-li el punt d'humitat per tal de procedir a la construcció. L'article ens descriu i dibuixa els estris que s'hi empraven, «d'una simplicitat extraordinària»: tapieres o taules, captaulons o captapieres, risells amb agulletes (tres de mascles i tres de femelles), dos doelles i tres jocs de bastons. Pel que fa a les eines, dos maçons, la corriola o cabra amb corda, ganxos, covinets terrolers, aixada, picotxa, escoda i plomada. Com en tots els oficis manuals, l'experiència empírica i l'ull clínic de l'operari feien tota la resta.

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La tasca es feia «amb ritme airós, ininterromput» i, un cop aixecada la paret, calia desparar-la «segons les normes dictades per la pràctica».

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La descripció del procés és prou detallada. 

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Les fotografies dels homes de cal Tano en plena acció ajuden a acabar-se'n de fer una idea.

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
«La tàpia, que tingué tanta aplicació a la ruralia, avui és en ple desús. Les construccions desestimen aquest mena de parets a desgrat de les condicions que tenen com a isolants tèrmics». Ves que no hi haguem de tornar, oi?

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Los quatre hòmens de cal Tano en plena feina.

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La cabra o corriola.

1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Lo risell. No només es perden els oficis, sinó les paraules i tot. No busqueu pas el mot risell ni al DCVB. De fet, s'acaba una manera de viure i de veure el món, el dels nostres pares i avis, i això sempre cou. Però com deia el meu pare, amb una conformada conformitat pouada en velles generacions garriguenques, de tota cosa alguna altra en surt. 






Quina la fem? Canal Whatsapp

Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)