 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674), (BDH). Lleida emmurallada i als peus de la Seu Vella, defensada per les tropes franceses, aliades dels catalans, contra el setge espanyol de la ciutat. Els Braços Generals, presidits per Pau Claris, proclamaren la República Catalana el 17 de gener de 1641 sota la protecció de França. Una setmana més tard, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, els Braços Generals, presidits per Pau Claris (que moriria al cap d'un mes), proclamaven Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins al 1652. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip III signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és dividida en cedir Felip III a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya. |
 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). Mentre els atacants escaramussegen al voltant del Pont Vell, els ocupants disparen l'artilleria des de dalt del campanar de la Seu Vella i des de dalt del terrat del Castell de la Suda, per guanyar alçada en la paràbola de tir i poder arribar més lluny. Davant la Seu Vella, les edificacions episcopals tapaven la vista de la Porta dels Infants i de les Núvies. Del Canyeret ascendia un caminet fins al peu del campanar i l'esplanada de davant del claustre. |
 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). L'atac tingué lloc per llevant, que serà el flanc dèbil en tots els setges de la ciutat fins a la Guerra del Francès al segle XIX. La muralla baixava de la Suda fins al barri de la Magdalena i del Carme, per on el Noguerola passava a tocar de la muralla i hi feia la funció de fossat. A mig aire del turó, el pou de gel (la glacière), als afores els convents arruïnats pels bombardejos (Sant Ruf i del Carme), i en el raval de la Magdalena la imponent església gòtica amb el preciós campanar agullat que tenia. |
 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). Detalls de les runes de Sant Ruf i del convent del Carme extramurs. |
 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). El campament dels assetjants espanyols era emplaçat en els altiplans de l'altre costat del riu Segre prop del meu poble, d'Alcoletge (camp du Colege). |
 |
| 1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). La cavalleria assetjant, comanda per Felip de Silva, intenta acostar-se al Pont Vell, i cavalca per l'horta de Granyena, just a tocar del Molí de Cervià. |
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
La cavalleria de Sauffay defensa el pont, i els dos exèrcits es troben enmig d'una gran polsegurea, fumerada d'arcabussos i homes i bèsties abatuts a terra.
La data de publicació del gravat és del 1647, però remet al setge de 1644, on els espanyols eren els assetjants i van aconseguir de rendir la ciutat i la fortalesa. Al 1647, seran els francesos els qui voldran recuperar la ciutat ocupada pels castellans del general Brito, però no ho aconseguiran.
Beaulieu era enginyer militar, encarregat dels serveis de cartografia, unitat que els exèrcits francesos incorporaven des del segle XVI per tal de donar la màxima informació veraç als seus generals.
 |
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El Pont Vell acabava a la porta d'entrada, que encara no tenia la forma que se li donarà al segle XVIII, cada cop amb el riu més allunyat de la línia de les cases. Llavors, però, el Segre hi passava ben arran, i el pont medieval (de set ulls o arcs, i no pas tants com en el gravat) salvava un ample riu i acabava amb un baluard amb fossat.
|
 |
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
Detall del Segre ran de la muralla que formaven cases i palaus, com el de la Paeria, tot i que en el gravat s'hi dibuixen els edificis tots similars, sense diferenciar-se. Des de l'Hospital de Santa Maria s'allargava una muralla fins a la cantonada, que després pujava cap a Sant Antoni.
|
 |
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El Cappont ja no era habitat i només hi quedaven les restes dels convents.
|
