Seguidors

20190330

[1961] L'Eivissa i la Mallorca d'abans

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Magnífica fotografia del port d'Eivissa sota la ciutat.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Detalls del port eivissenc, amb el llarg moll que el protegia. Darrere, la ciutat s'arrauleix sota l'almudaina o ciutadella medieval de la vila. El lloc de Dalt Vila es completava amb un primer recinte murallat, ja d'època sarraïna prou reculada (segle IX), que anà baixant fins a peu de mar durant l'Edat Mitjana.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Més aviat coneguda avui com a 'illa blanca' que no pas 'daurada', adjectiu aplicat a la gran de les illes balears. L'article de l'autora mallorquina parteix de la lectura de «L'illa de la calma», de Rusiñol, de recent publicació aleshores, per plànyer-se de tants i tants racons que no hi són inclosos. En canvi, l'article de la revista és il·luminat amb vistes eivissenques, que res no tenen a veure amb el tema ni el títol de l'escrit. Potser per causa d'un aprenent poc atent, o d'una pressa infinita en les tasques de composició d'impremta.


L'anunci del «Licor del Polo», dentífric més que centenari, en una revista per a dones, és sorprenent per sa sobrietat i simplisme: és el preferit dels consumidors -llavors encara anomenats públic- «després de 43 anys per son deliciós perfum, virtut incomparable i preu econòmic». 
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Un racó de l'illa, amb un veler ancorat. 
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Una 'captatio benevolentiae' de l'autora per haver gosat, com a dona, a escriure. Així encara bufaven els temps ara fa cent anys o poc més, quan encara tot just el sufragisme femení lluitava pels drets de vot, entre molts d'altres que encara els eren negats per la societat tradicional masculina i masclista del món occidental.  
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Celebració amb balls populars eivissencs. Destaca la gran roberiada de les dones (allò que tapa el fred, tapa la calor, segons la creença popular), sempre amb mocador del cap. Els homes, amb un ample barret pla fosc.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Rusiñol no gaudia de gaire fama entre els mallorquins, després d'un parell d'estades a l'illa en aquell tombant de segle. L'autora, per això, vacil·lava a gastar-me setze rals, quatre pessetes, en un llibre que li faria mala sang, segons tots els auguris. Però, vet ací que, un cop llegit, «L'illa de la calma és el més poderós reclam que s'ha fet de nostra terra».



1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Les mosses mallorquines, que amb aquells vestits tradicionals tan farragosos i voluminosos, no resultaven gaire agraciades... als ulls de la posteritat. Destaquen els vanos o ventalls típics, que tant ajudaven contra els embats de la calor i, amb els anys, contra els dels fogots.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Reconeixement al llibre de Rusiñol, «literatura sana..., tot ben original, ben seu i ben propi. Descripció esplèndida, rica i meravellosa...» de diversos racons de l'illa mallorquina descrita en el text russinyolesc.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Esplèndida imatge de la xicota damunt la somereta, les altres a peu, totes mudades de diumenge, per anar a la vila, Eivissa, a missa major. Tot un autèntic esdeveniment social en aquells temps, a on s'hi podia conèixer i relacionar-se amb altres xiques dels redols, o bé entrellucar-hi un futur marit i tot.