 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
Vista de l'alçat de la costa de la badia d'Alcúdia des del mar. S'hi veuen l'illot amb el far de l'Aucanada. A l'esquerra, la 'fàbrica' o gran casalot de l'explotació agrícola anglesa que s'havia instal·lat a s'Albufera.
|
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH). |
 |
1845. Alcúdia (Mallorca).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
La qualitat de vida a la zona venia negativament marcada per la poca «calidad de las aguas que bebe, y tambien por las emanaciones mefíticas que exhalan con el calor del sol, los pantanos y charquinales que ocasionan las lagunas o albuferas cuando, rebosando sus aguas, se estienden a una considerable distancia». Llavors, la ciutat encara era envoltada de «murallas de grande espesor, defendidas por dos fuertes castillos y un foso seco, ancho y profundo», que acollia fins a mil cases. La prosperitat del lloc decaigué des de la Nova Planta borbònica amb la pèrdua dels avantatges exportadors del port (d'oli i altres matèries primeres), «y les abandonaros los buques, y los comerciantes buscaron otros puertos más frecuentados para sus especulaciones, al mismo tiempo que los propietarios y personas pudientes huían de la insalubridad del clima». S'acabà llavors la callada pugna amb Palma per a la capitalitat de l'illa.
|
 |
1845. Alcúdia (Mallorca).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Al cap d'un segle i mig d'aquella venjança, la ciutat havia decrescut tant que «solo cuenta 314 casas entre las ruinas y escombros de más de 700, que le dan un aspecto de tristeza y desolación tal, que deprime el corazón de quien se detiene a considerar las vicisitudes de los tiempos». Malgrat tot tenia escola de xics i també de xiquetes.
«La bahía de Alcúdia es mejor que la de Pollença... menos ventosa, más limpio su tenedero, y más difícil de coger con los vientos del NO. i N.» i aconsella com trobar el millor lloc per fondejar-hi una embarcació. |
 |
1845. Alcúdia (Mallorca).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
La ciutat és a tocar de les albuferes, la major i la menor, «ambas ricas por la mucha pesca de anguilas y otros peces que crían, y por la no menos abundante caza de aves acuáticas que entre los juncos y aneas se anidan». Per causa de les malalties que comportaven als alcudiencs, l'autor en defensava la dessecació: «y que pudieran ser por sí solas bastantes a convertir en un deliciosa jardín la campiña si se practicasen desagües y canales bien entendidos», que serà ço que faran els anglesos a partir de 1863... sense gaire èxit.
«Costosa había de ser esta operación, crecidos capitales habían de invertirse, pero no quedaría defraudado en que en ella los ocupasen; pocos años bastarían para remunerarle grandemente de su sacrificio», cosa que no anà pas així. Ni amb el dessecament de les aigües pogué la ciutat recuperar «su antiguo esplendor» y tornar a ésser «si no la primera, la segunda población de la isla, porque su situación y ventajoso puerto para esto la tienen destinada». Les úniques aigües que permetien el reg calia extraure-les a força de sínia. A la badia, «tambien se pesca en abundancia el coral por los meses de julio y agosto». El comerç que romania de temps passats, «lo debe al coral que en sus costas pesca». |
 |
1845. Alcúdia (Mallorca).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
El poc trànsit de mercaderies d'un port molt actiu abans de l'ensuldiada borbònica (espanyola).
|
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
Tota la badia alcudienca, amb indicació de les profunditats, i dels principals punts costaners.
|
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH). |
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
La ciutat del tot fortificada encara i tancada dins els bastions cinccentistes. Hi veiem l'anomenada carretera de Palma com entra per la principal porta de la muralla.
|
 |
| Anys 1940. Alcúdia (Mallorca). La porta de Mallorca de la muralla alcudienca. |
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
La costa alcudienca des del port fins al far, al peu del Puig de l'Aucanada o Alcanada.
|
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
Detall de les cases del port, amb el moll artificial a l'altra banda del mollet vell. Una boia marcava l'entrada a les aigües portuàries.
|
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH).
Detall del far de l'Aucanada situat sobre una petita península.
|
 |
| Anys 1950. Alcúdia (Mallorca). L'istme de la península del far cobert per la marea alta. |
 |
| 1893. «Plan de la Bahía de Alcúdia» (Illes Balears), José Gómez Ímaz (BDH). La costa davant de l'albufera d'Alcúdia, amb el gran canal artificial que s'hi construí cap al 1863, que evacuava les avingudes dels torrents de Muro i Sant Miquel, sense afectació directa a l'Albufera, que s'intentava dessecar.
«El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co. obtingué la concessió per a emprende la dessecació del marjal. Hi construí, a més, una xarxa de canals centrada pel Canal Gran (2,5 km de longitud × 50 m d’ample), 50 km de camins i un moll. Les terres dessecades i bonificades passaren a la propietat de la companyia el 1871, però el fet que l’explotació agrícola fos poc reeixida, en part degut a les infiltracions i la salinització, que propiciaren el ressorgiment dels aiguamolls, determinà la dissolució de la companyia (1896) i la venda de l’Albufera a J. Gual de Torrella, el qual la vengué el 1938 a Cel·lulosa Hispànica SA, que n'explotà els canyars per a la fabricació de paper. Hom n'explotà també les salines (1946-76). «En part dels terrenys dessecats hom practica l’horticultura, i hi havia estat estès el conreu del lli. Una primera temptativa fracassada d’introducció de l’arròs per part de l’empresa Agrícola Industrial Balear (1901), fou seguida pel conreu en petites parcel·les, sistema que perviu avui.
|
