.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Detall de la idíl·lica vida rural mallorquina al peu de la Serra de Tramuntana, des de la costa de Deià. Tots els gravats són d'en Gustave Doré.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Un tomb per la Mallorca dinovesca, encara del tot verge i tradicional. El baró Charles Davillier fou un estudiós francès, «de família adinerada vinculada a la indústria i al món de la banca, i ennoblida en el primer Imperi. La posició social li va permetre viatjar durant trenta anys per tota Europa, principalment Itàlia i Espanya, essent la península Ibèrica el seu lloc predilecte, on viatjà més de vint vegades, fent-hi bons amics i relacionant-s'hi amb antiquaris i intel·lectuals de renom». O sia, «el baró Davillier és un cas emblemàtic d'aquells viatgers hereus del romanticisme que, admirat per les descripcions d'Alexandre Laborde, van aventurar-se a voltar per una Espanya que mostrava els exponents dels càstigs sobre el patrimoni acusats per la guerra de la Independència i les desamortitzacions. Atret pel pintoresquisme primer, de mica en mica s'anà endinsant en la cultura i les arts, cosa que li va merèixer ser reconegut com a gran hispanista» (enllaç). És clar que sempre confongué los nostres països amb los països espanyols.
.jpg)
L'albirament de la badia de Palma a l'arribada amb vaixell des de Barcelona.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
La primera impressió: la calma que s'hi respira en contraposició a l'urbs barcelonina. Comença de descripció dels monuments principals: la Catedral i la Llotja. També del convent de Sant Francesc, a on contempla la tomba de Ramon Llull.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Los roquers d'Aumalluc (Almallutx).
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Els passejos de la ciutat, el Born i la Rambla «séparent la ville en deux, en décrivant une courbe irregulière». Als vespres dominicals, la 'bona' societat mallorquina s'hi trobava per esbargir-se i saludar-se.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Visita del Palau de Montenegro, dels Despuig, una de les principals famílies nobiliàries illenques d'arrels medievals. També fa cap a la xueteria, «ou quartier des chouettes, la pluspart des habitants sont orfévres».
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Dibuix de Gustave Doré dels voltants de Valldemossa.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Detall de Valldemossa, en plena Serra de Tramuntana.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
No podia faltar-hi la pujada al castell de Bellver. Des de la torre de l'Homenatge s'hi albira l'illa de Cabrera: «une impression si terribe est attachée au nom de cette ille, que les femmes du pays... prononcent encore comme une menace pour effrayer leurs enfants».
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
El gravat és d'una pagesa mallorquina.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Direcció Valldemossa: «la plaine est d'une admirable fertilité»; lo viatger se sorprèn de les soques de més d'un metre de circumferència de les figueres de moro. Després, visita a la cartoixa, allà on madame George Sand hi va passar l'hivern de 1838 al costat del seu amant, Frederic Chopin.
%20(1).jpg)
%20(2).jpg)
.jpg)
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
L'autor i companyia es disposen a fer el tomb a peu per l'illa. Cada pagès que s'encreuen els diu bon dia tingui, «qui replace ici le Vaya V. con Dios des Espagnols». És clar, fora d'Espanya no saluden en espanyol, oi?
Des d'Alcúdia, fan un tomb fins a Menorca i retorn. A Artà, l'obligada visita als talaiots, «amas de grosses pierres assemblées sans cimetn ayant la forme d'un con tronqué». Finalment, retorn a Palma per Felanitx i de Llucmajor.
.jpg)
1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París
Pagès mallorquí.
