.jpg)
2017. La font del Governador o de Gardeny, Lleida.
Aquarel·la de Marçal Abella (enllaç).
Una visió artística de l'antiga font de Gardeny ara ubicada a la Baixada de la Trinitat.
.jpg)
1789. La font del Governador o de Gardeny.
Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat,
«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida»,
Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).
No fou perquè sí que el governador (espanyol) de Lleida feu fer aquesta font als peus de Gardeny, per la banda de la Mariola. El lloc era frescal i hi corria l'aigua, la que feia anar el molí que hi havia si fa no fa allà a on després s'hi feu l'escorxador. Probablement, doncs, també hi havia arbredes i, de vegades, hi arribava la marinada. Diuen que era lloc per anar-hi a menjar-s'hi la mona des de temps immemorials, i en aquella segona meitat de segle XVIII es convertí en lloc de passeig i d'esbarjo de les classes benestants, que bé que havien d'omplir les hores del dia, oi?
El governador Blondel, en aquells anys en què s'entestà a fontificar la ciutat, si se'm permet el mot, pensà que una fonteta podia agençar l'indret, que no calia que aquelles senyoretes i senyorets s'embrutessin les sabatetes de fang, i en una deu existent «que brotaba en la colina de Gardeny, cerca de su base y en su ladera oriental» va empedrar la canella amb una font ornamental de senzill gust neoclàssic.
L'any que a París començaren a tallar-los el coll, a Lleida l'alta societat comentava, tot refrescant-se a la font nova de trinca, quina mala sort tenien aquells aristòcrates gavatxos. Sabem pel viatger Fco. de Zamora, que va passar per Lleida a l'octubre de 1789, que la font era de recent inauguració.
Al cap de gairebé cent anys, l'indret era descurat i calia que la Paeria el fes agençar. Quan la font complia cent anys justos, se li afegí un escut de pedra i un parell de cornises que s'havien desprès dels enderrocs de la muralla de Boters i del safareig que hi hagué porta enllà.
Al llarg del segle XX, l'indret anà caient en abandó, i al 1974 o 75, la font fou traslladada i emplaçada al seu lloc actual, la Baixada de la Trinitat, com a element ornamental.
1965. La font del Governador o de Gardeny.
«La Mañana», de 3 d'abril (XAC).
Un primer trasllat de poca importància de la font: només quinze metres, per poder agençar «el primer rellano de la escalinata de acceso al Castillo de Templarios».
1970. La font del Governador o de Gardeny,
«La Mañana», de 4 de novembre (XAC).
A la segona anà la vençuda: la urbanització del sector sud de la ciutat amb l'obertura del Passeig de Ronda al peu de Gardeny per conformar la cruïlla semafòrica (actualment amb una rotondassa) amb l'Avinguda de Madrid i, més tard, continuar fins al nou pont de la variant (que es faria a tocar de l'únic institut de secundària llavors, futur INS Màrius Torres), obligà al tall i desmunt de part del tossal gardenyenc: justament la font n'haurà de ser desmantellada i ubicada en altra part de la ciutat. Dels afores de la ciutat, lloc plàcid, verdal i de trobades, potser algunes furtives i fervorosament enamorades, en els seus inicis, al bell mig de la ciutat, a la Baixada de la Trinitat, indret urbà, atrafegat i sorollós.
Quin canvi tan radical, oi?
.jpg)
La font del Governador o de Gardeny.
1927. La font del Governador o de Gardeny,
«Lleida. Revista d'informacions», (FPIEI).
Dibuix de Sanabria de l'antiga la Font de Gardeny
