1954. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Les obres de construcció de l'institut balaguerí.
1954. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
El nou pont i el marge esquerre del riu, amb el convent i poca cosa més.
1954. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Vista del pont, del riu sense banqueta, del convent dominicà i de la nova Balaguer, bàsicament encara per urbanitzar.
1954. L'institut laboral de Balaguer.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Una de les aules del centre, amb les taules de dibuix. Al capdamunt de la pissarra, el santcristo obligat del nazionalcatolicismo espanyol de l'època, encara que només amb un lladre al costat, per dir-ho en termes de la cançó de la Trinca.
1954. L'institut laboral de Balaguer.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Curses atlètiques a la pista esportiva (de terra), probablement al camp de futbol municipal, en l'aleshores gran dia de Sant Tomàs per a la professió docent. Fixeu-vos en la silueta de Santa Maria al fons. Quan érem petits, la veritat és que solíem córrer molt, i no calia pas que hi hagués una pilota, com avui.
1954. L'institut laboral de Balaguer.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Els nous estudis creats pel govern franquista espanyol, dits de Enseñanza Media y Profesional, permeteren a la dècada dels 50s la creació dels instituts laborals.
1954. L'institut laboral de Balaguer.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
Mentre el nou edifici «emplazado en la calle Urge, junto al campo de deportes» era en construcció, les classes es van fer a les aules del convent dels pares franciscans, «situado junto al Segre y con un maravilloso paisaje de fondo».
1954. L'institut laboral de Balaguer.
«Inquietud», núm. 3, de març (FPIEI).
El llenguatge pseudofeixista impregna tot l'article (i el nom de les publicacions d'aquell régimen).
1959. L'institut laboral de Balaguer.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Del centenar gairebé d'alumnes que començaven el batxillerat elemental (la secundària de l'època), n'acabaven entre una dotzena i una vintena. A Balaguer, l'institut laboral era de modalitat agrícola i ramadera. En aquells primers anys, el mateix institut fou la seu de la Biblioteca municipal.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Anuncis de la Balaguer dels anys 50.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Les «Indústries Agrícoles de Balaguer», gran empresa de moviment de terres, que disposava de maquinària moderna, com transportadores i anivelladores.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Les «Indústrias Alimentícias de Balaguer» foren una associació de forners per al proveïment de pa i altres derivats. El local és encara existent, amb forn de pa, suposo que fet als obradors d'allà mateix.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
L'arxifamosa fàbrica de paper balaguerina que proporcionà a la ciutat una característica oloreta distintiva durant dècades. Per una curiosa associació de Paulov, sempre que entro a Balaguer per aquesta part, me'n ve el record a la nàpia.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Santa Maria presidint la Balaguer històrica, amb la muralla que encara la tancava en aquells temps per aquesta banda de la ciutat. Des de fa uns anys que s'ha fet transitable, una excel·lent proposta arquitectònica que ens permet acostar-nos al sabor medieval de la ciutat.
1959. Balaguer, la ciutat comtal de postguerra.
«Acento», núm.52-53, de 30 d'abril (FPIEI).
Vista de l'institut laboral balaguerí, que aprofitava el camp d'esports per a les classes del que aleshores se'n deia gimnàstica, paraula ara proscrita dels currículums escolars. Al carrer, carretera llavors, els grans plataners de l'avinguda Urgell.
