1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Europa polyglotta» (Cornell University Library).
Full amb quatre mapes (Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, veg. mapa original a l'enllaç superior) amb la indicació territorial de les llengües que s'hi parlen. S'identifiquen amb nom llatí, Catalani, i l'obertura del Pare Nostre: «Pare nostre que estau en lo Cel...» A més, per la coloració fa un intent de classificació en famílies lingüístiques, tot i que amb certes errades d'agrupament. Finalment, les llengües s'hi escriuen amb el seu alfabet habitual, encara que tampoc no sempre hi és ben reflectit. Els alfabets són recollits en taules al lateral dels mapes.
Som al segle XVIII i el coneixement de les llengües era tot just a les beceroles. És probable que l'autor no tingués les millors fonts d'informació de molts dels racons del món per poder fer una obra millor. Com més ens allunyem de l'eurocentrisme, més inconcrecions, errades i, fins i tot, fantasies lingüístiques hi trobarem: com la creença (religiosa cristiana) que tots els idiomes havien de descendir de la condemna de la torre babèlica.
L'estudiós G.Hensel era d'origen alemany i esdevingué un dels antecedents dels grans pares germànics de la lingüística comparada al segle XIX, malgrat que no té entrada a la Britannica. A la Wiki se'ns en diu:
«Gottfried Hensel (1687–1765) was a German linguist, working in comparative linguistics. He worked as rector in Hirschberg (Jelenia Góra), Lower Silesia. Hensel is best known for his work Synopsis Universae Philologiae.
...
«It was published in 1741 in Nuremberg by commission of the Homann heirs company. A second edition appeared in 1754. The book proposes to present all the world's languages known at the time together with their various writing systems. As was common at the time due to the enduring Tower of Babel myth, Hensel attempted to derive all languages from a common origin in Hebrew, following A philosophicall essay for the reunion of the languages, or, the art of knowing all by the mastery of one (1675) by Pierre Besnier (1648–1705)».
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Europa polyglotta» (Cornell University Library).
Retall del full 3 (Àfrica).
Segons aquest patró bíblic (jakubmarian.com), les llengües del món es distribuïen en tres grups, segons allà a on s'hi assentaren els tres fills de Noè. O sia: atès que la població de la Terra havia sigut anihilada pel Diluvi Universal provocat per la desobediència dels seus habitants cap a Déu, tots els nous pobladors seran descendents de la família de Noè (Gènesi, 10), a saber: Sem, Cam i Jàfet. Així doncs, al mapa lingüístic de Hensel, les terres poblades per Jàfet corresponen a les llengües pintades de tons de rosa (rubicundi, asiàtiques), les ocupades per Sem (oriundi, europees) foren les grogues i esgrogueïdes, i les verdoses (virides, africanes) correspondrien a Cam.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Europa polyglotta» (Cornell University Library).
Detall de l'Europa lingüística. Les llengües neollatines són incorporades a un grup Progenies Hellenica, que inclou el grec (i l'anglès), i la separació de color entre germànic i eslau no hi és. És clar que al capdavall totes són emparentades des del protoindoeuropeu, la reconstrucció del qual no s'arribaria fer fins ben entrat el segle XIX. Però sembla que una mínima cosa ja s'intuïa un segle abans.
Si ens fixem en el nostre domini lingüístic català, les Balears no hi són acolorides, i pel sud peninsular hi apareix un territori de llengua mauritana (àrab), talment com si l'antic Regne granadenc encara hi existís. L'espanyol hi és identificat com a llengua Hispànica, mentre que el portuguès no inclou el territori del gallec. És més, tota la cornisa nord és definida com de llengua Biscaïna o Cantàbrica.
L'occità hi és ben emplaçat al territori i anomenada Foro-Juliana. És estrany que l'autor no conegués els noms de provençal o llemosí, prou estesos des de segles. Als Balcans, s'hi imposa la simplificació, però amb el turc present. En canvi, no hi apareix l'illa romànica del romanès, ni altres llengües eslaves.
A la península italiana, el llatí hi és ben visible per ser la llengua del Papat, però també s'hi inclou l'antic etrusc. Fa la sensació que l'autor, i la filologia de l'època per extensió, encara no comprenguessin prou bé la variació lingüística cronològica i romanguessin lligats a una consideració estàtica i gairebé immutable de la realitat de les llengües.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Europa polyglotta» (Cornell University Library).
Detall de l'Europa lingüística germànica. La línia de punts hi inclou l'anglès, però no pas pel color. De l'irlandès o escocès, d'arrel cèltica, no se'n marca diferenciació. Tampoc amb la família eslava respecte de la germànica. Hi veiem el polonès com a llengua interior, cosa que fou així fins a les noves fronteres de 1947. Pel que fa a la península escandinava, la representació sembla prou acurada.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Asia polyglotta» (Cornell University Library).
Detall de l'Àsia lingüística, amb les grans llengües de la regió.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Asia polyglotta» (Cornell University Library).
S'hi poden contemplar la gran varietat d'alfabets que s'hi fan servir, i encara avui. El japonès no sembla gaire ben encertat, eu, segons la meua maldestra opinió en aquest camp.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Africa polyglotta» (Cornell University Library).
El desconeixement de la realitat lingüística africana era encara prou gran al segle XVIII. El mapa encara acoloreix tot Egipte com de llengua copta! Els tons de groc es correspondrien amb assentaments europeus.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«Africa polyglotta» (Cornell University Library).
Detalls del mapa lingüístic africà.
La inscripció del centre africà diu: «Populi inferioris Aficae non habent literas». Al Saran (Sàhara) hi viuen els «populi vagabundi arabes».
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«America cum suplementis polyglottis» (Cornell University Library).
Al quart i darrer mapa, la representació de les llengües americanes és la que en surt més malparada. Poca informació i dolenta. A la costa, color groc com a les llengües neollatines, cal suposar que per l'espanyol i el portuguès al centre i sud, i el francès al nord.
1741. Mapa lingüístic mundial de Gottfried Hensel.
«America cum suplementis polyglottis» (Cornell University Library).
El color verd, corresponent a l'interior desconegut de l'Amazònia, és despatxat amb l'afirmació que els habitants d'aquelles terres eren provinents de l'Àfrica. D'on el color verd amb què s'havia tintat part de les llengües africanes al mapa precedent.
La península californiana és dibuixada com una illa, igual que en algunes primerenques representacions cinccentesques, però ja superades des del segle XVII.
,_f.jpg)
Segle XV. La Torre de Babel. Miniatura del Vell Testament, París.
Autor: Mestre de la llegenda àuria de Munic (wikipedia).
L'antic mite hebreu és la metàfora que explica la varietat de llengües i ètnies al llarg del món conegut en aquells segles anteriors a la nostra era, i que el poble hebreu no se sabé explicar altrament que per la voluntat de la còlera divina sobre una humanitat poc inclinada a creure'l rectament.
