Seguidors

20210723

[2303] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Platja d'Aro a Blanes (ii)

 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Els càmpings amuntegats de l'època, moltes tendes d'aquelles triangulars, i poques caravanes. Les càmpers encara no havien arribat. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
S'Agaró ja s'havia creat com a nucli residencial dels adinerats des dels anys 20, i «ha mantenido desde el principio el rigor más absoluto...Ha crecido con un orden ejemplar y S'agaró... es un caso único en este país -y en esta costa- que parece ser la patria de la impremeditación y el museo del caos»

La pressió turística es feia notar sobre Sant Feliu, capital de la Costa Brava, a on el cèlebre local 'Bahía' era «entregado a folkore andaluz, incluso la flamante plaza de toros...» Així som en aquest país, i així ens va. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
«Llevan ya mucho sol acumulado y es la hora del calor opresivo, del sopor irresistible. No corre ni el más leve soplo de aire...»

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Un pescador a la ronda de S'Agaró. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
La platja de la Conca, a tocar de S'Agaró.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
La serpentejant carretera de Sant Feliu a Tossa, «se dice que tiene 365 curvas, tantas como días del año», per on els Jaguars i Porsches feien de les seues. El càmping anava agafant adeptes, els projectes urbanístics megalomaníacs, que tant de mal van fer al medi natural, i al social, anaven vent en popa, sobretot al vell Lloret, que després d'això ja va resultar irreconeixible, igual que altres pobles costaners. Només era l'any 59, i una parella de guardiasivils van fer autoestop a l'autor!

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Lectura de 'tebeos', un mot desaparegut a les joves generacions.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Consumisme turístic.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Els prospectes dels locals nocturns repartits a la platja. Un costum que també ha decaigut. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Les anècdotes diàries en la vida d'aquelles primeres poblacions turístiques. Escriu l'autor: «las poblaciones que poseen un paseo civilizado y ordenado —como Sant Feliu de Guíxols, Lloret i Sitges— parecen conservar en muchos aspectos el orden y la civilización deseables». No sé si amb els anys s'ha pogut mantindre aquesta asseveració. 

De Lloret a Blanes la carretera era fatalíssima. El pobre Ruyra, dalt del pedestal del monument. s'ho devia mirar tot amb uns ulls esbatanats i incrèduls.