1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Els antics arcs apuntats medievals de l'entrada del call jueu, al carrer de Vilanova en confluència amb el de les Piques. L'any 1348 visqué, juntament amb altres ciutats catalanes, uns dels pogroms més infaustos de la nostra història. L'aljama perdurà encara un altre segle i mig, fins a l'expulsió règia catòlica dels jueus al 1492.
1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Ciutat puixant en aquell primer terç de segle XX. Se'n destaquen el gran nombre de col·legis particulars, les fires, les indústries de transformació i el comerç. La grafia del riu no fou ben copiada pel periodista, que escriu que el terme n'és regat pel riu Dondarra. Cita també els reguerons de Cercavins, Altet i Claravalls. El poble estava prou ben arreglat, amb carrers de bell aspecte i magnífics edificis, alguns de modernistes ben notables. «La vida social és activíssima, i són en gran nombre les corporacions i entitats de tota mena que responen a totes les activitats socials».
També era punt de partida de nombroses línies d'autoòmnibus, cap al Pirineu i cap a les comarques veïnes. «Això fa que sigui Tàrrega població de tràfic constant sempre en augment». Els punts turístics indispensables citats són la vella casa medieval de la família Sobies, les runes del monestir de Sant Agustí i el Parc de Sant Eloi.
La breu ressenya s'acompanya d'alguns anuncis comercials targarins del moment. L'elevada proporció dels referents a l'automoció responen a aquella centralitat que tingué durant els anys 20 i 30 la ciutat per la combina del transport per tren i carretera de Barcelona cap a la muntanya i cap al balneari de Vallfogona de Riucorb.
1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
1934. Tàrrega, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
