1969. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 20 de setembre (AML).
Una explicació dels processos de producció, amb imatges de l'interior de la central lletera.
1969. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 20 de setembre (AML).
La benedicció del que en altres cultures en diríem el bruixot de la tribu no hi podia pas faltar. En aquest cas, de l'acabat de nomenar bisbe Ramon Malla.
1969. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 20 de setembre (AML).
La pressió científica tingué bona part de responsabilitat en aquesta croada contra les produccions ramaderes tradicionals i la venda directa de llet natural. És clar que els arguments eren sans i bons, però tot es pot fer d'altra manera. Això també passa avui amb la dictadura d'epidemiòlegs de llengua llarga, molts doctorats i potser poca lectura. Hi ha molts paràmetres per valorar, no només els matemàtics. Això ja ho fan les màquines. Que déu ens guardi (és una frase feta) del govern de filòsofs (els científics de la nostra societat) que ja reclamava Plató! El govern ha de ser de tothom, ja sigui per presentar-s'hi o bé per votar-lo.
1969. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 20 de setembre (AML).
El magatzem comercialitzador de CLEDEL a Barcelona.
1970. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 26 de setembre (AML).
Visita d'escolars bellputgencs a les instal·lacions del polígon. Calia fer campanya entre els petits consumidors, compradors del demà. S'hi començaven a vendre's batuts: senyal que havia passat la gana de la postguerra, i les famílies ja no compraven només llet, sinó també altres productes derivats que no eren de primera necessitat.
1970. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 2 de novembre (AML).
La propaganda a favor de la llet esterilitzada o pasteuritzada fou molt destacada. Perquè triomfés l'empresa industrial calia abandonar el consum de llet tradicional. La llet sense envasar és perillosa, deien. Els humans n'havíem consumit des del Neolític, almenys.
1973. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 30 de setembre (AML).
L'estand de la CLEDEL a la fira de Sant Miquel, un bon aparador propagandístic. S'hi repartien batuts i altres productes de manera gratuïta entre els visitants.
1973. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 25 de desembre (AML).
Felicitació nadalenca (en castellà).
1976. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 30 de setembre (AML).
Anunci de les llets envasades de l'empresa: el saquet de pasteuritzada o bé l'ampolla de vidre.
1976. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 26 de setembre (AML).
Promoció a la fira de Sant Miquel d'aquell any.
1983. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 4 de març (AML).
A la fi, la pressió de la indústria lletera (estatal) aconseguí que als pobles més grans de 5.000 habitants s'hi prohibís la venda de llet fresca a granel. A Lleida, al 1983 encara se'n venien deu mil litres diaris! Avisa l'article que Lleida «es probablemente la ciudad de España en que más leche clandestina se vende», tot i la vigilància de la Paeria. La CLEDEL es preparava per envasar en tetrabrick.
1983. La lleidatana llet CLEDEL.
«Diario de Lérida», de 17 d'abril (AML).
El primer tetrabrick de la CLEDEL. L'empresa desapareixeria aquella mateixa dècada, cap al 1990-91. La crisi de la producció lletera en el marc del mercat comú europeu feia inviable l'antiga ramaderia tradicional en relació amb la producció del nord i centre europeu. Però també és cert que, abans de l'estocada europea, la indústria transformadora de llet, ja havia preparat el terreny per a la reconversió salvatge del sector. Nombroses vaqueries dels pobles hagueren de tancar per la competència de la llet envasada i la pressió administrativa sobre la venda a granel.
Com a societat no vam ser capaços de trobar la manera de modernitzar la producció tradicional. Ens la vam haver de carregar en nom del progrés, igual que va passar amb els corrals d'animals. Aquells anys 80 desaparegueren de la faç dels pobles. Segurament, calia regulació i garanties sanitàries. Però potser això no havia de portar forçosament a la desaparició, sinó a la convivència. De segur, el nostre consum s'hauria mantingut de proximitat, més saludable i no tan esclau dels processos industrials i dels interessos comercials externs. A la millor en podem extraure una lliçó de cara al futur. A veure, a veure...
