1922. L'Orfeó Català a la Paeria, Lleida.
«Catalunya Gràfica», 1922, núm.16, juny (ARCA).
Una esplèndida vista de la plaça de la Paeria lleidatana, amb l'Orfeó Català entonant el Cant de la Senyera sota direcció del mestre Millet.
1922. L'Orfeó Català a la Paeria, Lleida.
«Catalunya Gràfica», 1922, núm.16, juny (ARCA).
Detall dels cantaires i la gentada aplegada a la plaça. El mestre Millet (del centre cap a la dreta de la imatge), amb els braços oberts, dirigeix el Cant.
1922. L'Orfeó Català a la Paeria, Lleida.
«Catalunya Gràfica», 1922, núm.16, juny (ARCA).
La visita de l'Orfeó més admirat de Catalunya, guia i senyera per a tots els altres cantaries del país, fou un esdeveniment de primera magnitud a la Lleida. L'article recull l'animació dels lleidatans durant tota la jornada acompanyant els cantaires barcelonins arribats en tren a la ciutat. El poeta Morera i Galícia, des del balcó de la Paeria, els rebé «pronunciant una sentidíssima poesia en la qual fa constar que els seus desitjos serien que l'altívol campanar de la catedral vella pogués repicar a festa saludant la representació magna de la Catalunya musical, del patriòtic Orfeó Català».
L'arribada a la Paeria fou en seguici, que, segons la crònica, obrien els heralds de la ciutat, i a continuació seguien les senyeres dels orfeons de les comarques veïnes i el de Lleida, els coristes lleidatans, l'Orfeó Català amb sa senyera, l'ajuntament en corporació precedit dels macers, la bandera de la ciutat, els regidors i l'alcalde, el president de la Diputació i nombroses corporacions locals.
A la tarda, i al Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana, assistiren al partit de futbol «entre els equips de Lleida i de Sabadell», potser un combinat de jugadors de la nostra ciutat. Tota la tarda fou una gran festa esportiva: «els atletes fan curses de salts i els nedadors omplen la grandiosa piscina. Hi ha també concurs de patins, bicicletes i motos». Aquests darrers, al velòdrom, és clar.
Finalment, a la tarda hi haurà el concert al Teatre dels Camps Elisis, ple de gom a gom, a on ressonen les notes del maragallià Cant de la Senyera i dels Segadors, «escoltats a peu dret i ovacionats». L'Orfeó feu nit a la ciutat, i l'endemà feren visita a la Seu Vella, amb Morera i Galícia d'insigne cicerone, anaren a missa cantada a la Catedral Nova, i segon concert a la tarda.
