1916. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
Bandera en honor dels soldats catalans que van allistar-se al 1r Regiment de Marxa de la Legió Estrangera francesa per poder combatre a les trinxeres d'Europa amb els aliats. Mentre Catalunya i resta dels nostres països, dins l'Estat (espanyol) colonial que els dominava, romanien oficialment neutrals, per mor del lucre econòmic que se n'obtenia, alguns joves valents es decidien a lluitar, i potser morir, per la llibertat europea. Malgrat que França fos (sigui encara) l'altra dominadora colonial del nord del nostre país, «la Marsellesa» era cantada al sud a ple pulmó i forta emoció com a cançó de lluita revolucionària per a un nou ordre social més just i equitatiu.
De ben segur que les motivacions de cadascun per allistar-s'hi eren ben diverses, potser fins i tot inconfessables en aquest o aquell cas. Fos com fos, no els podem negar l'honor i la glòria. Amb motiu del centenari de la Gran Guerra van publicar-se'n articles i algun llibre. Però no recordo si hi hagué un nostre acte d'Estat per remembrar-los. Quan anem per bona part d'Europa, ens sobten a places i jardins anglesos i francesos aquells monuments amb tot el llistat de noms dels morts d'aquell poble. Per a record de les generacions futures.
No conec els detalls del monument que se'ls dedicà al 1925 al cementiri del Poblenou, prop de la tomba de Jacint Verdaguer. La dedicatòria diu, en francès,
AUX SOLDATS DE FRANCE / ET AUX VOLONTAIRES / D’ESPAGNE MORTS POUR LE / TRIOMPHE DE LA JUSTICE / ET DE LA LIBERTE
i fou inaugurat pel rei (espanyol) Alfons XIII, en plena dictadura primo-riverista i de sotmetiment de la nostra nació. Però que l'ofrena provingués d'un Borbó de dictadura es contradiu categòricament amb l'esperit d'aquells homes que van donar sa joventut per la llibertat, oi?
En altres latituds, aquests fets haurien originat documentals i pel·lícules. No entre nosaltres. La nostra TV3, principal empresa inversora cinematogràfica del país, no ho creu convenient. Tampoc revisar mil i un episodis de la nostra història que s'ho mereixen. Això sí, invertim en pel·lis que no es graven en la llengua del país i que hi han de ser doblades, que es roden fora del país o que no ensenyen més que ambients urbanites barcelonautes, amb (gairebé) total oblit de planes, valls, mars i muntanyes de la nostra geografia de Salses a Guardamar...
1916. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
La foto històrica de la bandera del Comitè de Germanor.
1915. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
Si no la primera, que sempre costa de dir, sí una de les primeres. L’11 de setembre del 1915, la Unió Catalanista va lliurar la bandera, ara al museu, als voluntaris catalans allistats a la Legió Estrangera, en aquells dies de permís a Barcelona. La seva popularitat va créixer després que Francesc Macià l’adoptés el desembre del 1918 com a distintiu del seu partit Estat Català.
1919. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
Certificat en honor als voluntaris catalans de la Gran Guerra que el Comitè de Germanor els va expedir a la tornada. La fama i reconeixement als veterans es va mantindre uns pocs anys. A la fi, va anar apagant-se i mai més els hem honorat públicament. És cert que el segle XX no ens va ser gaire benigne, nacionalment parlant, i també és cert que França colonitzava -i encara ara- el nord del país. Però els voluntaris lluitaren per una idea abstracta, universal i perenne: la llibertat.
1915. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
L'himne combatent dels voluntaris catalans, redactat pel poeta Apel·les Mestres (1854-1936), en protesta per la invasió alemanya de Bèlgica. Anys després, la resistència republicana va recuperar el lema, ara «No passaran», amb motiu de la Guerra Civil (espanyola). Apel·les Mestres va morir el 19 de juliol de 1936, quan començaven els tirotejos pels carrers de Barcelona, just abans que la guerra esclatés del tot (catorze.cat).
1918. «No passaran!», de Josep Simont Guillén.
«L'Illustration», de 8 de gener, núm. 3.905, pàg. 9.
L'artista del Poble Sec, establert a París, va ser un assidu il·lustrador de la revista parisenca durant els anys de la guerra, amb uns dibuixos plens de força emotiva (enllaç).
1917. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
«D'ací D'allà», d'agost i setembre, núms. 8 -9, pàg.
1988. «No passareu», Xavier Ribalta.
La versió del targarí de l'himne, ferma, serena i esborronadora.
1920 ca. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
Homenatge als voluntaris al monument del soldat desconegut de París.
1917. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-18).
Les xifres dels voluntaris catalans que s'allistaren a la legió estrangera francesa, i que combatria a primera línia en diverses accions de la contesa, com la mítica ofensiva de Verdum, ballen segons les fonts, i es fan difícils de calcular. Sembla que foren uns quants milers. En tot cas, el punt essencial no n'és la quantitat, sinó l'esperit de patriotisme i de llibertat amb què se sacrificaren.
