1912. La Granadella (les Garrigues).
Postal adreçada a la mestra de la població al 26 d'octubre de 1912. Una amiga li escriu per donar-li ànims en la 'soledat' del seu destí professional. No era fàcil la vida de mestre, sovint mal pagats i sols en un poble a on no coneixien ningú. Sort que sempre hi trobaven alguna padrina d'ànima caritativa que els donava ous i verdures, oi? El mestre no hi pintava gran cosa en aquells temps al poble. Però l'apotecari i el metge, això ja era tota una altra cosa!
1885. La Granadella (les Garrigues).
«El Perro», de 20 de setembre (FPIEI).
Una carta pública d'un redactor del diari al Sr. Gobernador (espanyol) de la província. S'hi exposa que el metge de la població hi tenia molta parròquia, repartida entre gent del mateix poble (sobre els 2.000 hab.) però també de Bovera (poc més de 1.000) i de Bellaguarda, llavors la Pobla de la Granadella (cap als 1.500). A més, esdevingué gendre del farmacèutic.
1885. La Granadella (les Garrigues).
«El Perro», de 20 de setembre (FPIEI).
Però heus aquí la desgràcia, familiar i veïnal: la nova llei prohibia l'exercici al metge en aquest règim de monopoli sanitari quan tingués parentiu de primer grau amb l'apotecari. La situació fou posada en coneixement de les autoritats per l'alcalde. Però res no s'hi havia fet. Per això, un anònim veí del poble, escrigué a la redacció per tal que el cas fos denunciat públicament. No coneixem les intencions del denunciant. En primera instància, la pèrdua del metge o de l'apotecari sembla un mal negoci per al poble, pobles, que atenien. Però i si hi havia algun altre interessat per la plaça?
1885. «El Perro», de 20 de setembre (FPIEI).
Subtitulat «periodicucho guasón», o sia, de la broma, fou un de tants diaris més o menys efímers de caràcters satíric que es prodigaren a la ciutat antre la fi del segle XIX i l'inici del vintè. De fet, es tractava d'un setmanari, que prometia que «ladrará una vez cada semana», sempre amb permís de l'autoritat judicial, del fiscal. Guaita tu, ves per on, com ara, que tot a Catalunya ha de passar per l'entrecuix de la judicatura (espanyola) establerta a la colònia!
