1968-1971. Mapa dels Països Catalans,
de Joan Ballester i Canals.
A la rerebotiga de la Llibreria Ballester, Públia de nom comercial, al Consell de Cent 231 de Barcelona, una colla de patriotes miraven d'espavilar el país, adormit sota la dictadura (espanyola i dels inevitables sequaços locals). La biografia de Joan Ballester la podem llegir amb una simple cerca internauta. Me'n sorprèn i admira la tenacitat, fermesa i consistència de les conviccions nacionals. Suposo que és perquè tot això ho trobo molt a faltar en les nostres oracions de cada dia, excepcions a banda. La classe mitjana, la societat del benestar, les despeses fixes al cap del mes, les llargues estones davant la pantalla per triar algun producte que podria comprar a la botiga del poble o barri... Tot això ha fet devaluar i afeblir compromís i acció.
Aquella època, la de quan nosaltres érem petits, exigia una altra trempera, que homes com Ballester van saber interpretar amb sacrifici del present i il·lusió del futur. La iniciativa de publicar un mapa comarcal de la nació sencera en mostra la intel·ligent visió i jugada de mirada llarga amb què treballaven. No en va era publicista. Son amic Joan Fuster, definí la iniciativa com la més efectiva feta mai a favor dels Països Catalans. L'èxit editorial en portà una segona edició, al 1971. La meua.
En aquells anys, i per raons de salut de ma mare, cada certs mesos el pare ens carregava a l'R-4 familiar i cap a Barcelona falta gent. Havia de portar la mare al metge. No ens estàvem pas d'hotel, sinó que posàvem a casa d'uns coneguts, parents llunyans en el temps, que a casa coneixien. En dèiem a ca la Pepita. Era la filla del matrimoni, Josep i Treseta, traslladat als anys 20 a Barcelona des dels orígens familiars garriguencs. Ell havia sigut mosso d'esquadra en temps republicans i es declarava maçó. Mot que feia tremolar de por els meus pares i jo, amb deu anyets i pocs més, no sabia pas per què. Tot i que venien de poble, s'havien convertit en senyors de Barcelona, elegants i educats. Ell havia servit a la guàrdia dels Mossos al Palau de la Generalitat i ens va ensenyar tots els racons de la Barcelona gòtica. Nosaltres els proveíem de pomes i d'oli. La Pepita exercia de secretària (o similar) dels Amics de la UNESCO, que organitzava activitats culturals i sortides pel territori amb clara intenció de retrobament entre la gent i el país.
En una d'aquestes sortides a les quals també els de casa ens apuntàvem, en alguna paradeta de fira que allà hi havia, hi vàrem trobar l'edició del mapa de Ballester. La Pepita, sense dubtar-ho, en va comprar un i me l'oferí com a regal: aquests són els colors de veritat del mapa del nostre país, per sota dels colors que pinten les fronteres dels mapes als llibres, em digué. I així va començar tot: vaig despertar a la consciència nacional i a conrear la veta política (de polis) que tots portem a dins.
Devia córrer l'any 1974. Deu anys. Gairebé cinquanta després, el mapa de Ballester i Canals,
que a casa nostra és el mapa de la Pepita, continua presidint una de les parets de casa, en clara declaració d'intencions, segons el lema que ell mateix va encunyar: «De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó».
1976. Llibreria Joan Ballester i Canals, «AVUI».
Anunci de la llibreria Ballester a l'acabat de recuperar primer diari en català després de la guerra d'aquell segle passat. Sempre amb els Països Catalans com a guia.
1976. Llibreria Joan Ballester i Canals,
«AVUI», de 6 d'agost.
L'avís de Ballester i Canals que amb el possibilisme polític amb Espanya «no hi ha res a fer». Més de quaranta anys després, sabem altre cop que és veritat. Però no sabem com sortir-nos-en.
1986. Llibreria Joan Ballester i Canals,
«AVUI», de 15 de juliol.
L'atemptat terrorista contra la llibreria de part de bandes espanyolistes era una mostra clara de la clarividència de les idees d'un Ballester llavors ja mort prematurament feia uns anys. La llibreria, durant el franquisme, ja havia estat objecte de dos atemptats. Mort el dictador, res no va canviar. Res no ha canviat: el règim del 78 és fill del seu pare.
1968-1971. Mapa dels Països Catalans,
de Joan Ballester i Canals (1813-1980).
En homenatge a la tasca i honor a la persona, al cap de quaranta anys del seu traspàs.
