1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La coneguda Fonda del Jardí, encara ara, després de cent anys, «a peu de l'estació del ferrocarril», tot i que aquesta línia de tren ja no és pas ço que fou en aquells temps, un mitjà de comunicació essencial de persones i mercaderies per al pla urgellenc. Associada sempre amb la fonda, la cafeteria, regentada per un altre germà Llaudet. S'hi feia saber a la clientela que s'hi havia instal·lat un piano elèctric. Potser algun entès en instruments musicals ens en podrà fer cinc cèntims de les especificacions tècniques, que servidor, sincerament dit, desconeix.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La coneguda Fonda del Jardí, encara ara, després de cent anys, «a peu de l'estació del ferrocarril», tot i que aquesta línia de tren ja no és pas ço que fou en aquells temps, un mitjà de comunicació essencial de persones i mercaderies per al pla urgellenc. Associada sempre amb la fonda, la cafeteria, regentada per un altre germà Llaudet. S'hi feia saber a la clientela que s'hi havia instal·lat un piano elèctric. Potser algun entès en instruments musicals ens en podrà fer cinc cèntims de les especificacions tècniques, que servidor, sincerament dit, desconeix.
També em resulta enigmàtic, però suggestiu, saber que el bar era muntat 'a la moderna'. Això sí, al cafè no hi faltava la camamilla de Linyola, «de fama mundial», i que ens vam deixar perdre durant tants i tants anys!
Anys 1950-60. La Fonda Jardí, Mollerussa.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La secció de 'vàries' ens informa d'algunes notícies breus de societat a la Mollerussa d'aquell any. Jaume Culleré n'era l'alcalde i recent pare. Fins i tot en coneixem els padrins de bateig. Amb la primavera avançada, a la plana, sempre hi ha la mateixa preocupació: les gelades de la fruita, i aleshores també de la vinya. El temps començava a estiuejar i calia regar les finques.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La secció de 'vàries' ens informa d'algunes notícies breus de societat a la Mollerussa d'aquell any. Jaume Culleré n'era l'alcalde i recent pare. Fins i tot en coneixem els padrins de bateig. Amb la primavera avançada, a la plana, sempre hi ha la mateixa preocupació: les gelades de la fruita, i aleshores també de la vinya. El temps començava a estiuejar i calia regar les finques.
La publicació era impresa a la Tipografia Saladrigues de Bellpuig, empresa centenària actualment encara al peu del canó editorial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
L'anunci de la pastisseria de Lluís Andreu: també hi tenien xampanys, francesos de ben segur. Els postissos de cabell eren un altre negoci en aquells temps, potser també ara. Al Saló Filella, «al costat de la bàscula municipal i de telèfons», ben ubicat doncs, se'n feien de tota mena «amb cabell del país i estranger». De fet, era freqüent que quan les noies es casaven o prometien es tallessin les cues de llarg cabell de joventut, el qual era venut per a la confecció de perruques. En aquests negocis, era prou important la «promptitud en els encàrrecs».
L'anunci de l'anís més famós i infernal de les comarques ponentines no podia faltar en aquest número especial de festa major mollerussenca. Altres productors i botiguers de la capital lleidatana també hi estamparen anuncis: era una bona ocasió per fer-se conèixer al poble més puixant de la plana, gràcies a l'embranzida agrícola que el canal hi començava a fer notar.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
L'agència de transports de Tomàs Puig o la Llibreria de Joan Dalmases eren altres botigues mollerussenques d'ara fa cent anys. La casa de maquinària agrícola Moret de Lleida tampoc no volia perdre l'oportunitat de fer conèixer les segadores, les màquines de batre o els cultivadors.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
L'agència de transports de Tomàs Puig o la Llibreria de Joan Dalmases eren altres botigues mollerussenques d'ara fa cent anys. La casa de maquinària agrícola Moret de Lleida tampoc no volia perdre l'oportunitat de fer conèixer les segadores, les màquines de batre o els cultivadors.
Anys 1950-60. L'antic carrer Verdaguer, Mollerussa.
D'abans de la guerra.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La compravenda de cavalleries també era negoci, més enllà de les multitudinàries transaccions que es feien en els mercats de bestiar. Moltes de les màquines que es publicitaven eren encara de tracció animal, com les segadores. Els tallers de reparació i de recanvis eren imprescindibles. Després, amb la mecanització massiva del camp de mitjan segle XX ençà, Mollerussa es convertiria en un referent per a les cases de tractors i maquinària agrícola, amb la fira de Sant Josep al capdavant.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
A la plaça de l'Església (antiga), hi hagué la botiga de vins i aiguardents d'Agustí Badia. Tota mena de licor de l'època: res de roms, whiskeys o vodques. Sinó misteles, rancis, escumosos, moscatells.
A la confiteria d'Aleix Pujol, a la plaça Major, també s'hi despatxaven comestibles i sobretot, l'«especialidad de la casa en los renombrados y acreditados Caramelos Flor de Urgel».
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
La plaça Major mollerussenca d'abans de la guerra del segle XX, tota plena de botigues als baixos.
La plaça Major mollerussenca d'abans de la guerra del segle XX, tota plena de botigues als baixos.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
A la Fonda de l'Univers (que no és poca cosa, oi?) de la Viuda de Rafecas presumien de llum elèctric a les habitacions i grans quadres per als animals i carruatges amb què els viatgers transitaven en aquells anys.
L'antiga pastisseria Manonelles, a la plaça de la Pietat, si aleshores ja ho era d'antiga, és que devia haver obert enllà del segle XIX. Al magatzem de Miquel Domingo, a la carretera, assortit de ceràmica i cristall. A la plaça Major, l'espardenyeria de Ramon Sans. Llavors de les botigues de calçat, sortia més propagandístic dir-ne espardenyeries, que tothom en gastava. De sabates, només els diumenges i festes de guardar.
Anys 70. Mollerussa. Carrer de Vila-closa.
Foto: JM. Fabregat.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
En un poble com Déu manava, no hi podia faltar la modista, que a Mollerussa era la Magdalena Barber, a la plaça Major. Llavors la roba se solia fer a mida. Alguns se la feien a casa, per poc que les dones sabessin cosir. Però d'altres l'havien d'anar a fer fer. A l'antic Portal d'entrada a la vila closa, la sabateria, antiga ja llavors, de Josep Borrell, i allà mateix al carrer de Vilaclosa, la lleteria d'Aleix Guiu: s'hi venia la llet que la gent havia de bullir després en arribar a casa, i també era carnisseria de vedella.
La ramaderia mollerussenca, abans de la cançó de la Trinca, sembla que ja era expansiva: fa cent anys ja hi havia venda de vaques, al carrer d'en Wilson, l'actual avinguda de la Generalitat.
Anys 1920. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
L'antic carrer Wilson, vist des de l'estació. Desconec a quin Wilson feia honor. Potser al president americà
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Anunci a tota pàgina de la merceria, papereria, perfumeria, joieria Garrabou. El negoci devia anar vent en popa, perquè s'anuncia com «la casa que ha venut i ven més barat». També hi venien plantes i «massetes» (castellanisme), o sia, testos.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Anuncis de fora vila també en aquella edició especial del diari per a la festa major mollerussenca, ací d'una rellotgeria lleidatana i d'una cimentera cerverina.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La botiga de cicles Busquets: bicis, motos «y sus similares». Què devien ser aquests similars? Benzina, petroli, greixos i olis per als automòbils. Tot un senyor garatge, amb reparació de punxades i tot, amb «parches vulganizados», o sia, vulcanitzats.
1919. La carretera o camí ral al pas per Mollerussa.
A l'esquerra, l'antiga façana de l'Amistat.
A l'esquerra, l'antiga façana de l'Amistat.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
El taller de lampisteria de Josep Balanyà anunciava instal·lacions elèctriques i d'aigua. Una gran novetat d'aquells temps: a poc a poc tothom anava posant llum i aigua a dins de casa. També feia màquines d'ensulfatar per als pagesos, sembla que de construcció pròpia. Una altra novetat: fins algunes dècades després no es farien més presents als trossos de la nostra plana.
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Un parell d'anunciants agramuntins a la revista mollerussenca: les xocolates Viladàs i els sabons-xocolaters Ball (quina barreja!).
1919. La Mollerussa comercial de fa cent anys.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Un parell d'anunciants lleidatans, amb tipografia que ja comença a reflectir gustos més moderns. El dels Caramels Llop gairebé sembla un cal·ligrama d'en Salvat-Papasseit, oi? L'altre anuncia el gran estomacal del moment, Wilson, de la coneguda casa Mor lleidatana.
