1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
És prou conegut que el canal d'Urgell portà l'alegria econòmica a la comarca, un cop superats els primers decennis d'aigua entollada i salabror de la terra. La cosa donà per a la creació d'un banc i tot, «Banco de Mollerusa», cosa que vol dir que n'hi havia demanda i necessitat.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
És prou conegut que el canal d'Urgell portà l'alegria econòmica a la comarca, un cop superats els primers decennis d'aigua entollada i salabror de la terra. La cosa donà per a la creació d'un banc i tot, «Banco de Mollerusa», cosa que vol dir que n'hi havia demanda i necessitat.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Encara un altre banc mollerussenc de fa cent anys: la dels banquers Blai Carné i fill. S'hi descriuen les operacions bancàries més habituals del moment. Els comptes corrents, que s'hi podien obrir amb «tota classe de moneda» es pagaven al 3% anual. Cent anys després són els clients els qui han de pagar per tindre'n un d'obert i encara operar online! Donem fe que aleshores els bancs feien de bancs, i no venien cotxes ni teles ni assegurances mèdiques...
A l'anunci de dalt, la guarnicioneria de Domingo Escolà, davant de la bàscula municipal. O sia, que Mollerussa ja en disposava: al poble hi feien cap molts carregaments per al pagament del novè per l'ús de l'aigua del Canal. Llavors els elements per a carros, tartanes i singles eren negoci indispensable com ara els tallers de recanvis d'automòbils.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Encara un tercer banc a la plana, a la veïna vila de Bellpuig, la banca de Magí Sanfeliu, amb sucursal a Mollerussa. Les grans botigues i negocis, com ara tenen webs, llavors disposaven totes d'adreça telegràfica. Era el mitjà més ràpid existent per a comunicacions urgents. A Bellpuig ja hi havia més de 200 telèfons. Si ens fixem en les operacions que s'hi oferien, i que el titular, ni que tingués alguns passants, podia fer personalment, conclourem que allò eren banquers, i no els pobrets graduats d'ADE que acaben a les oficines bancàries actualment, que semblen hostessos i hostesses que vulguin oferir-te un cafè... i no sé si sabrien calcular un interès compost.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Encara un tercer banc a la plana, a la veïna vila de Bellpuig, la banca de Magí Sanfeliu, amb sucursal a Mollerussa. Les grans botigues i negocis, com ara tenen webs, llavors disposaven totes d'adreça telegràfica. Era el mitjà més ràpid existent per a comunicacions urgents. A Bellpuig ja hi havia més de 200 telèfons. Si ens fixem en les operacions que s'hi oferien, i que el titular, ni que tingués alguns passants, podia fer personalment, conclourem que allò eren banquers, i no els pobrets graduats d'ADE que acaben a les oficines bancàries actualment, que semblen hostessos i hostesses que vulguin oferir-te un cafè... i no sé si sabrien calcular un interès compost.
La pàgina també anuncia els sabons de la Societat Olisabonera. Quin nom més bonic, oi? Fou una de les fàbriques més importants en aquelles primeres dècades de segle passat, que exportava bona part de la producció industrial. Però no per això descuidaven la parròquia comarcal amb la venda al detall.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
A tocar de l'estació del ferrocarril hi hagué la gran fonda d'Isidre Pons, «amb restauració moderna i 28 espaioses habitacions» i «llum elèctrica a tot arreu». A més de servei de carruatges, estables per a les cavalleries, mossos per carretejar els baguls i maletes, i «grans menjadors a planta baixa». Ben segur, un formiguer de gent sempre seguit. També a la «Fonda d'Espanya» d'Antoni Freixes tenien llum a les habitacions i «servei esmerat». El nom d'Espanya per a fondes i hostals fou molt freqüent a Catalunya en aquells temps: era la manera de rebre els forasters de la nostra nació veïna que transitaven entre nosaltres i fer-los sentir com a casa. Un truc de màrqueting que és més vell que l'anar a peu, oi?
La confiteria «La Pubilla» d'Emili Estadella al carrer Verdaguer. Però també hi tenien vins i licors, comestibles i cereria. Les fàbriques de gasoses mai no van faltar a la vila durant el segle XX, com la de Julià Ribera, que feia una soda espumosa, beguda fina deliciosa.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La farmàcia de Joan Brau a la plaça Manel Bertrand. L'assistència mèdica privada es feia a la Fonda de l'estació, tots els dimecres, dia tradicional de mercat. Probablement els metges venien de Lleida o Barcelona. El reclam també anunciava atenció a les malalties de la dona. La gran botiga de mobles mollerussenca, a on se'n feien i se'n reparaven, era la d'Antoni Fages. a carrer Verdaguer.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Gramòfons a la botiga de Pere Solans, a la Carretera 35, rellotges per sobre de tot. El Gran Cafè d'Espanya, al bell mig del poble, regentat de Fidel Solsona, proclamava: «a l'istiu el més fresc, a l'hivern el més reclòs», al carrer Vilaclosa, de l'antiga vila tancada des de temps medievals.
La carnisseria que oferia «carn de vedella ben tendra» era la de Lleó Mitjavila, a l'antiga plaça de la Pietat. La casa bellputgenca de vins de Jaume Duc també tenien sucursal a Mollerussa.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
Els Magatzems Sant Isidori de Casa Masip a la plaça Major s'hi trobaven tota mena de teixits. Demanava a la clientela que abans de comprar, visités «aquesta casa amb tota confiança i seguretat que sempre guanyaran temps i diners». Perquè «jamai vendrà car», tot a preu fix.
1919. Mollerussa comercial.
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
«Urgell-Segarra», d'11 de maig (ARCA).
La redacció saludava l'arribada de la festa major mollerussenca. El dia 14 de maig, el cloquer de la vella església, després desapareguda, ho anunciaria. La Festa Major del 15 de maig era a tocar... «i Déu faci que a l'any 1920 puguem contemplar l'arribada, la nostra xamosa i benamada vila, de la primera màquina del ferrocarril de Mollerussa a Igualada per Santa Coloma». Doncs cent anys després encara l'esperem, aquest traçat del futur -diuen- eix transversal ferroviari.
