1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). Preciosa imatge del firal verduní, amb el bestiar afilerat i exposat mentre els compradors miren i remiren. Els carrers no eren pas asfaltats, i la palla, les deposicions i el fang conformaven una característica catifa natural durant els dies de la fira. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). L'emplaçament de Verdú era històricament identificat a la baixa Segarra, «en la carretera de la montaña a Montblanc» que passava, i passa, per Tàrrega. El poble de Verdú comptava cap als 1.500 habitants, però els dies de la fira arribava als 30.000! Aquesta sola dada dona fe de la magnitud del mercat i dels diners que hi arribaven a córrer, i que la convertien en la principal fira ramadera del país als voltants de la Pasqua Florida, en concret el dia de Sant Marc. Els marxants i tractadistes eren principalment gitanos, els que parlaven caló català (el paiet) i els que venien d'Aragó i les Espanyes. Allà hi trobaven els més rics hisendats, i els no tan rics, a la percaça dels millors matxos i mules per treballar la terra. Se'ls afegien infinitat de venedors ambulants i firaires d'entreteniment. Fins i tot, els jugadors de cartes, que a les timbes que s'hi organitzaven eren capaços de pelar els més valents, que acabaven de cobrar per la venda d'algun ruc o d'alguna mula i anaven amb la butxaca calenta. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). La rècula de camions i òmnibus que portaven els visitants de Tàrrega fins a Verdú, cinc quilòmetres contínuament congestionats de trànsit aquells dies. A més a més de carros i personal que s'hi atansava caminant. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). Imatge dels hisendats compradors de bestiar. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). «Los alrededores de Verdú se convierten en campament de gitanos», diu el peu de foto. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). Aquell any s'hi van vendre, de part dels dos mil marxants gitanos, cap a les cinc mil mules, amb un valor, desorbitat a l'època, de més de tres milions de pessetes. La (mala) fama d'enganyadors dels gitanos és recollida per l'articulista, que també esmenta que sembla estrany que sabent-ho la gent es deixés enredar. Com el truc de vendre i revendre més d'una dotzena de vegades en un sol matí un mateix ruquet, vell, cec i asmàtic, fins que la intervenció de l'autoritat posava fre a l'estafa: quan el pagès comprador marxava ja tot content, altres gitanos l'esperaven als afores i li feien veure com era realment l'animal; llavors el pagès s'afanyava a revendre'l i li recompraven per la meitat de preu. |
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). El curiós pàrquing de carros dels visitants de la fira de les poblacions i comarques veïnes. Calia aprofitar per posar el morral als animals, que així feien provisió de forces de cara al camí de tornada. És clar que als d'aquells temps els sorprendrien les nostres inacabables fileres de cotxes aparcats.
|
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). Els grans tractadistes de bestiar del país (de Salàs, de Montblanc, de Fraga, de Mollerussa, o de la muntanya) també feien el gran negoci durant aquesta fira. Com un ramader de Sort que hi havia llogat fins a una dotzena de quadres (als baixos i entrades de les cases) i hi havia portat fins a tres-centes mules. La unitat de mesura del preu era la tradicional unça de 16 duros, encara que bitllets i monedes eren els de curs legal.
|
1928. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Revista «Estampa», de 18 de juliol, M. (BDH). Els joves gitanets que feien l'ofici de marxants de bestiar.
|
1885. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). «La Veu de Montserrat», de 17 d'octubre (ARCA). Notícia del segle XIX a la premsa sobre la fira petita de Verdú, aquesta de tardor, que aquell any «és fàcil que sia extraordinàriament concorreguda». |