 |
Segle XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). La coneguda imatge del campanar, pocs anys abans que l'edifici medieval fos enderrocat. Les cases amb les típiques galeries obertes al sol, amb els llançols per eixugar i les persianes de corda mig amunt mig avall, són els del carrer Major vistos per darrere, o sia, la part de muntanya de la Rambla de Ferran, que llavors començaria a desenvolupar-se. |
 |
Segle XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). La planta romànica de l'església antiga. |
 |
Segle XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). La irregular distribució de la plaça de Sant Joan, abans de l'enderroc i alineament més rectangular que se'n derivà i que coneixem avui. |
  |
Segles XIV-XV. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Un excel·lent treball del nostre doctor en història de l'art, que repassa la desafortunada història de l'església, la més important de la ciutat en temps medievals i posteriors (descomptant la Seu, és clar), i que la nova concepció urbanística de la ciutat s'emportà, tan bon punt volgué començar a créixer un cop alliberada de les antigues muralles. Probablement consagrada sobre la mesquita de la Lleida baixa musulmana, a tocar de riu, fou construïda amb cànons romànics, però les reformes de mitjan segle XIV li donaren els aires gòtics i el campanar, una de les fites visuals de la silueta urbana de Lleida fins al 1868.  |
 |
Segles XVI-XVII. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Vistes cinccentista i siscentista del campanar de Sant Joan, en els preciosos gravats de Wyngaerde (1563) i Baldi (1669) que són autèntiques finestres per viatjar en el temps a la Lleida de fa cinc-cents anys. De mitjan segle XVI a mitjan segle XVII, desaparegué l'incipient barri de Cappont, la Seu començava a fortificar-se a costa del barri de la Suda, que els Borbons rematarien al 1707, les cases del carrer major fortificaven la ciutat davant el riu, el pont de pedra sobre el Segre aguantava ferreny. Després de la Guerra dels Segadors, una gran forca presidia l'accés a la ciutat, avís per a veïns i forasters. |
 |
 |
Segle XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Vistes dinovesques de l'església, amb la bella portalada romànica que s'obria al lateral. L'alçat de Parcerisas (1835) es deixa veure com era la plaça amb l'església al fons; els de Bayne (1865) i el de Pleyan (1877, probablement anterior, perquè l'església era ja tombada), ens mostren la portalada romànica, els finestrals gòtics i el campanar. |
 |
Segles XVIII-XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Una recreació de Josep Subirats Samora de la Font de les Sirenes que presidí la plaça des de l'època de Blondel i en començant el segle XIX, de curta vida per ofensa a la moral pública, segons l'autoritat episcopal de la ciutat: les canelles d'aigua rajaven directament de les grans popes de les sirenes! |
 |
Segle XIX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). La revolució liberal de 1868 va fer servir la reordenació urbanística de la plaça per exemplificar les intencions del nou règim, i en poc més de sis mesos poca cosa restà de l'antiga església medieval. |
 |
Segle XX. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Només una part de l'absis romangué dempeus però colgada. A la planta aixecada al 1975 de la plaça, s'hi observa prou bé la situació antiga respecte de la moderna. |
 |
Segle XXI. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Les excavacions del pàrquing que hi ha sota la plaça, descobriren les runes de l'absis, i es decidí de conservar-les i fer-les visitables. |
 |
Segle XXI. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). Els estudis més actuals posen al descobert la reutilització de capitells de Sant Joan, guardats al Museu Arqueològic de la ciutat des de l'enderroc de l'església, per a la moderna restauració de la Seu Vella, un cop s'aconseguí de traure'n les tropes militars (espanyoles) que s'hi aquarteraren des del 1707. Tothom donà per descomptat que aquelles peces majestuoses pertanyien a la catedral vella, i ningú pensà que poguessin pervindre de la desapareguda església de Sant Joan: un simple detall que ens en diu molt sobre la riquesa arquitectònica de l'edifici del segle XII-XIV i de la parròquia a qui servia: nobles, burgesos i menestrals enriquits, la classe dirigent lleidatana durant segles. Carles V, en l'estada que feu a la ciutat al gener de 1519, i segons explica Pleyan als seus «Apuntes», posà a casa de mossèn (cavaller) Perot Pou situada en aquesta històrica plaça lleidatana. |
 |
Segle XXI. L'església de Sant Joan, Lleida. «L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica», Albert Velasco, 2013. (Academia.edu). |
