 |
| 1932. Calaf, la Segarra històrica. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). La façana de l'església calafina i una defensa de la vila i una defensa contra el mal nom que li comportava la dita popular «com el mercat de Calaf», emprada «en el cas d'algun xarabascat o aldarull». |
 |
| 1932. Calaf, la Segarra històrica. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). La pàgina dedicada a la vila del diari conservador barceloní. |
 |
| 1932. Calaf, la Segarra històrica. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). La fama del mercat es remunta als temps medievals, quan a la Plaça del Blat s'hi fixava el preu del blat, sovint arribat de l'Aragó, abans d'entrar a Barcelona. L'autor vol explicar-hi l'origen de la frase feta i li troba, és clar, una raó justa i bona, per desmentir la interpretació pejorativa que tots li donem popularment. L'autor era calafí, oi? També s'hi fa referència a la plaga de llagosta del 1867, que devastà totes les collites d'aquell any. S'hi transcriu un document de l'època explicatiu: «vingué la plaga de les llagostes i se posassen sobre los fruits com si nevàs». El petit anunci de la fàbrica d'embotits és prou clar: els porcs eren de propietat. |
 | |
| 1932. Calaf, la Segarra històrica. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Un article històric rememora la batalla de Calaf de 18 de febrer de 1465, en plena guerra de la terra contra el rei Joan II, després de l'assassinat del Príncep de Viana. La vila era en possessió del Comte de Prades, home del rei, i en companyia del primogènit reial Ferran, futur «Catòlic», de 13 anys, que rebé el baptisme de foc en aquesta batalla. Arribaren les tropes del pretendent a la corona, el Conestable Pere, que havia ja jurat furs i privilegis de la terra per desallotjar-los-en. L'exèrcit català quedà totalment derrotat. O sia, la causa del Conestable i «la causa catalana s'havia per sempre eclipsat a les planes de Calaf». Mereix també ressenya el Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de Calaf, instal·lat a la vila des del 1907, amb més d'un centenar d'alumnes de la comarca. També era ben coneguda en aquells temps la botiga de mobles de Casa Gutsens, ubicada davant del Casino calafí i amb fàbrica pròpia. Els anuncis de cases cerverines s'intercalen en el text, que s'havia publicat sota el nom d'«Aspectes de la Segarra i Pla d'Urgell».
|
