 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El pont modernista de ferro de la ciutat, vint anys després de la inauguració. |
 |
1931. Lleida.
«La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA).
La pàgina dedicada pel diari a la ressenya de la ciutat. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). «L'Horta lleidatana», del poeta Josep Estadella i Arnó. Cant a la bella ufanor de la nostra horta, quan la ciutat s'enorgullia de ser pagesa, fins i tot els qui no ho eren. Amb el pas del temps, l'horta i la vida pagesa han quedat arraconats, oblidats i foragitats de l'imaginari dels lleidatans, molts dels quals coneixen més bé Cambrils que no pas les partides de Fontanet o Granyena. El poema en fa el rosari: de la Mariola, Granyena i Butsènit a Grealó, La Plana (Les Planes), Fontanet, Rufea, Lípia (Llívia), Copa d'Or, Vallcalent, les Torres (de Sanui), Canet, la Vaquera, «i tota la llarga, formosa rastrera/ de belles partides que són un tresor». |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El pont de Lleida ja tingué un paper decisiu per a la ciutat en l'època romana. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El meandre que el riu ha fet des de sempre davant de la ciutat ha comportat que les arcades d'aquest costat hagin sigut les que més hagin patit les avingudes al llarg dels segles. La reconstrucció parcial del pont trobà en les diferents èpoques el mateix i constant problema: la manca de diners de la Paeria. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El Sant Bolquer de Jesús, la relíquia més preuada de la Seu lleidatana, datada del 1297 quan el veí Arnau de Solsona en feu donació al bisbe de la ciutat. Se'n refà el periple: la peça arribà del regne de Tunis que l'havia rebut del de Babilònia com a regal. Guillermona era la dona del rei tunisià, filla d'Elisenda, la muller d'Arnau. El dia de Nadal era el dia per mostrar-lo als devots fidels, i fins existí la Confraria del Sant Bolquer, de gran importància durant segles. Examinada la peça, sembla que es tracta d'un teixit hebreu de molta antiguitat. L'Església de Sant Joan el Vell, entre la plaça i la redola, fou seu municipal abans de disposar la municipalitat de casa pròpia. Bell temple romànic de la segona meitat del segle XII, era primitivament consagrat a Sant Esteve. Fou després transformada a l'estil gòtic, cap al segle XIV. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). Anuncis del Garatge Sport, dedicat a l'automòbil durant dècades de la vida lleidatana. |
 |
| 1931. Montserrat. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). La Sala del Restaurant del monestir montserratí. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). En acabades les obres de 1372, s'advocà a Sant Joan Baptista. A la portalada hi hagué sis grans figures, que els lleidatans identificaven amb els reis i patges. L'església fou tombada al 1869 «per ordre d'un ajuntament més revolucionari que culte, i que tenia de batlle el metge Carles Mostany». El poema de Magí Morera i Galícia, «L'Aula del llorer», clou l'article dedicat a la ciutat. L'anunci de Casa Pifarré, una de les clàssiques botigues lleidatanes del segle XX. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). Els anuncis de la Pensió Mundial, a la plaça Sant Joan, encara existent, i del més elegant, «casa de primer ordre», Hotel Palace, de Ramon Terrés, amb calefacció, aigua corrent, bany, ascensor i garatge. |
 |
| 1931. Lleida. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). En aquell any, ja hi havia la llavors batejada de poc Avinguda de la República. Esperem de recuperar-la ben aviat, oi? |
