 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH). Més de deu mil pagesos de les nostres comarques, segons les cròniques de l'època, es reuniren al Teatre dels Camps Elisis. És clar que no hi caberen tots a dins, sinó que una gran gernació hagué de quedar-se fora i seguir els diversos discursos per la megafonia instal·lada a l'exterior, al costat del xalet. Llegeixo a «Quaderns Agraris, 46», de 2019 («El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actual», de J. Vives-Xiol), que la USAC nasqué al juliol de 1931, en assemblea presidida pel President Macià al Palau de Projeccions de Montjuïc. L'adhesió de tots els sindicats agrícoles catalans hi fou unànime, més de 500. Per sindicats cal entendre cooperatives, car aquest era el nom que rebien, i que amb els anys gairebé hem perdut. Al Soleràs, nascut al 1920, encara en diem sindicat, i a molts dels pobles de les Garrigues. A l'horta, a on el cooperativisme fruitaire és més recent, gairebé tot són de nom cooperatives. Més de 500 sindicats (cooperatives) en començant els anys 30 del segle passat, denoten la força de l'associacionisme pagès d'aquells decennis. Molts d'aquests sindicats eren de creació recent, de deu o quinze anys a tot estirar. Uns 60.000 pagesos de tot Catalunya s'eren sindicats per tal de defensar llurs interessos, molt malmesos per la crisi de la fil·loxera i per l'endèmic mal de la nostra agricultura, la dificultat de comercialització i bons preus dels productes del camp. Sense oblidar, l'intervencionisme, sovint maligne, de les institucions de l'Estat (espanyol). El 12 de juliol de 1931, doncs, es fusionaren la Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya (USP), la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral (FSAL) i la Unió de Vinyaters de Catalunya (UVC): naixia la primera gran organització sindical dels nostres pagesos per tal de pressionar el govern de la Generalitat i de l'Estat (espanyol) a favor dels seus interessos com a productors: l'exportació fluida de la producció agrària, aranzels a la importació, abastiment d'adobs, modernització de les explotacions, formació professional per als pagesos, venda sense intermediaris... Va estructurar-se en branques segons els sectors productius. La del cereal correspongué a Lleida, i va celebrar la seua assemblea més important aquell final de març de 1933, tal com recullen les fotografies i notícies de l'època. |
 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH). Malgrat que la qualitat de les imatges resulta més que justeta, ens fan avinent l'ambient de la platea, a l'interior del gran teatre lleidatà d'abans de la guerra (del segle XX), amb les llotges replenes de gent de gom a gom. S'hi observen les primes columnes que les aguantaven, per facilitar la visió a les llotges laterals, i la decoració en fusta filigranada que les embellien. Veure els pagesos mudats sempre és sorprenent, la majoria amb trajes de vellut doble, com el que tenia (un del sol) mon padrí, i que vaig portar en un dels anys de carnestoltes de ma infantesa, quan no es compraven -ni ens passava pel cap- d'adquirir disfresses fetes. |
 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «La Vanguardia», de 28 de març (LV). Els pagesos congregats a l'exterior de la reunió, atès que no hi havia aforament suficient al teatre. La secció sindical que correspongué reunir a Lleida fou la del cereal. Pensem que llavors, el (gairebé) monocultiu fruitaire dels darrers decennis del segle XX i fins avui, encara no havia començat, i no ho faria fins als anys 60. La gran preocupació dels pagesos que produïen blat n'era el preu, que l'Estat republicà (espanyol) controlava a la baixa, situació que feia molt dura la vida de les famílies pageses. Tothom de la casa havia de treballar al camp, ja fos a la sega, ja fos al batre, i moltes de les explotacions eren petites i familiars, sovint ni de propietat, portades com a mitgers. També hi havia, és clar, propietaris petits i mitjans. Tots plegats entengueren que la unió feia la força. |
 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «La Vanguardia», de 28 de març (LV). Els pagesos que escolten els discursos des de l'esplanada exterior al teatre en «potentes altavoces», segons la crònica, al costat del xalet dels Camps Elisis, a les escales de la glorieta, de les quals en veiem la reixa. «Puede calcularse asistieron más de 10.000 personas y la representación de las entidades adictas al régimen de la República en la provincia de Lérida, como también representación de los pueblos vecinos de Aragón». |
 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «La Vanguardia», de 26 de març (LV). La notícia del diari barceloní recollia el desenvolupament de la jornada. Les seccions de l'associació, ubicades en diferents localitats a les quals s'hi traslladava l'assemblea anual, eren cinc: l'Hospitalet de Llobregat, de fruites i verdures; Mataró, de productes hortícoles; Taragona, de vi; la Seu d'Urgell, de ramaderia, encara per constituir. I la de Lleida, de cereal i panís, constituïda en aquella sessió. |
 |
| 1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. «Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH). La taula presidencial de la reunió, encapçalada pel president de la USAC, Carles Jordà. S'hi veu el gran micròfon damunt la taula per a la retransmissió als altaveus exteriors. La nostra quadribarrada penja damunt el domàs de la taula, bandera tricolor que no sembla la republicana (espanyola), o bé hi té les franges disposades altrament. |
«Fou presidida, successivament, per F.Santacana (1931), C.Jordà (1931-35), P.Cabot (1935) i F.Zuleta (1936), el seu òrgan de premsa era La Pagesia (agost del 1932—desembre del 1936), i tenia diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers. Al juliol del 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé al gener del 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya» (enciclopèdia.cat).
