 |
| 1916. Església de Sant Antoni de Cervera (la Segarra). Postal circulada aquell any, editada de Josep Claverol de la Seu d'Urgell, amb la façana de l'antiga església abarrocada de 1787, en l'espai que des del segle XIII havien ocupat la casa i hospital dels antonians a la ciutat. |
 |
| 1865. La Festa Major del Sant Crist de Cervera. «El Ilerdense», Lleida, de 24 de setembre (FPIEI). Programa d'actes de la festa major gran de Cervera, en honor de son patró. Aquell any va perllongar-se per tres dies, plens d'actes religiosos. Els temps, tot i que poc abans de la revolució liberal i republicana de 1868, així ho manaven. Començava amb la tradicional ventada de campanes a l'hora angèlica de migdia, i una magna cercavila, amb dos bandes musicals i grups de balls populars «dels arcs, bastons i pastorets». A la tarda, solemnes completes a tota orquestra, cal creure que a la capella de Sant Antoni. La mateixa orquestra que faria altre cop cercavila «ejecutando aires marciales» després de la missa. El segon dia de la festa tornava a començar, però en apuntar el sol, amb gran repic de campanes de totes les esglésies de la població. Misses tot el sant matí, altre cop orquestrades i amb sermó panegíric amb capellà barceloní convidat. Tarda amb més actes religiosos. En arribat el vespre, a les vuit, «el conocido y aplaudido pirotécnico de esta Ciudad, D. Francisco Colomines, disparará un hermoso y variado castillo de fuegos artificiales, en el que se presentarán piezas de gran novedad y sorprendente efecto». Tot i que no hi ha menció a la tradicional Tronada, una de les més antigues del país, documentada ja al segle XVII, i que potser passà temporades de prohibició o poc interès. No és descartable que anés inclosa dins els efectes pirotècnics d'aquella vesprada. El ball popular posterior es feu al «espacioso y magnífico entoldado, situado en una de las plazas de la Universidad». El darrer dia de la festa, a banda dels actes religiosos imperatius (quin adoctrinament més insuportable!), al vespre una altra cercavila amb música i balls pels carrers principals, «habiendo a las diez baile público en el magnífico entoldado». El ball de societat, ço és, de la classe social amb més possibles de la població, i que no es volia barrejar amb el populatxo, es guardava encara per a l'endemà, «en los salones del Casino». |
 |
| 1920 ca. Església de Sant Antoni de Cervera (la Segarra). Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) (AFCEC-MdC). La façana de l'església ara fa cent anys. Després d'un segle, els patinets tornen a estar de moda! |
 |
| 1920 ca. Església de Sant Antoni de Cervera (la Segarra). Postal de la façana de l'església del Sant Crist cerverí. |
 |
| Anys 1950. Sant Crist de l'església de Sant Antoni de Cervera (la Segarra). Foto: Gómez-Grau, Lleida. La imatge del Sant Crist dins d'un templet, que no fou, doncs, destruïda durant la guerra del passat segle XX. |
 |
| 1908. Programa de la Festa Major del Sant Crist a Cervera. La tapa del programa s'ornamenta amb un parell de fanals elèctrics... |
 |
| 1908. Programa de la Festa Major del Sant Crist a Cervera. ...perquè aquell any s'hi inaugurà l'enllumenat públic elèctric. A més, també hi hagué elevació de globus grotescos aerostàtics, una mena de globus que simulaven carotes i personatges. |
