 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida», núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). L'enderroc d'una part de la nau de la Suda que amenaçava ruïna. S'hi veu a la perfecció, com els arcs que donaven al pati interior, havien estat tapiats per convertir la nau en espai aprofitable per a usos de magatzem (militar). Damunt de l'arcada, un treballador, amb faixa i boina de rigor i assegut a la cornisa, manipula la corriola. |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida», núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). En un article amb títol «L'ensorrament de l'Açuda» [la Suda], l'anònim autor remembra «la important reunió que hi hagué a l'Ateneu [lleidatà], on hi assistiren 'ilustres personalidades. críticos de arte, Presidentes de Sección de Ateneo, ex-alcaldes, ex-concejales, miembros de la Real Academia de Bellas Artes, historiadores, catedráticos, etc.'», per iniciar la defensa i salvació de la Suda, el vell i oblidat castell lleidatà des dels temps més immemorials. Això situa les primeres preocupacions serioses per l'estat del monument cap al 1926, amb els seus primers defensors: l'Estadella, en Romà Sol, en Roca i Lletjós, en Perenya... S'estranyava aquest darrer que la gent de dretes, conservadora de mena, volgués l'enderrocament de l'edifici, mentre que les esquerres el volien conservar. |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida» núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). Fotografies de la Suda dels anys vint, sense indicació del fotògraf. Potser Manuel Herrera i Ges, que en faria més endavant un llibre, de la Seu Vella, en fos l'autor. |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida» núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). Detall dels arcs gòtics de la part interior de l'ala sud, que restava dempeus, «menjades per l'addició de construccions auxiliars». |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida» núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). En aquells anys, «la perillosa posició dels murs que miren l'interior del pati gòtic (fortament inclinada cap endavant) amb els forts puntals, ja vells, que hi foren construïts per tal de contribuir a la consolidació de les runes venerables de l'estúpida explosió que la destruí» (al 16 de juliol de 1812), anava aguantant miraculosament, però s'hi estava procedint a tombar-ne alguna part, com recull la imatge gràfica de les obres d'enderroc que acompanya l'article. L'autor clama contra la desaparició del monument i escriu que «els lleidatans ja hi estem fets!» a aquesta falta de respecte per la història i el passat, i denuncia la desaparició d'«una llarga i artística sèrie de fonts públiques que decoraven Lleida en temps dels nostres avis, i encara dels nostres pares, [que] resta gairebé tota anihilada». |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida», núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). La Suda, com a acròpolis lleidatana, dominadora de la ciutat durant més de dos mil anys, calia que fos restaurada. La polèmica que provocà un primer enderroc parcial aquell any, ajudà a despertar consciències, i a esperonar la lluita per sa salvació. Gràcies a això, quatre anys més tard, era reconeguda coma «monumento nacional» pel corresponent ministeri (espanyol). |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida», núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). El pou de Lovigny al bell mig del pati de la Suda, amb els arcs tapiats per convertir les naus en magatzems, atès que el conjunt de la Seu era encara quarter militar (espanyol). |
 |
| 1927. La Suda lleidatana. Revista «Lleida», núm. 55, de 10 de setembre (Sol-Torres). L'exterior del vell castell, el que pròpiament pot portar aquest títol més que no pas la Seu Vella, a qui durant tant de temps els lleidatans l'anomenaren 'castell' per mor del seu ús militar des del 1707. |
