Seguidors

20191125

[2054] L'antiga fira de bestiar de Verdú

1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
La concorreguda i anomenada fira de bestiar del poble urgellenc de Verdú, en una època en què encara els animals eren imprescindibles per a les tasques agrícoles. En acabada la guerra, la misèria rondava de poble en poble, i els joves, massa joves, havien mort. No hi havia cap mena de condició que pogués afavorir la mecanització agrària, que als anys 20 i 30 havia anat fent alguns passets. Caldrà esperar a l'arribada de les noves generacions a la majoria d'edat i de conducció, llavors de 21 anys, i del desenvolupament econòmic del desarrollismo franquista (espanyol), per començar a veure tractors i motocultors roncant pels trossos, almenys pels del reg. Mentrestant, cavalls, rucs i mules continuaran llaurant pels nostres camps amb inveterada parsimònia.

L'animació als pobles els dies de fira era ben pròdiga. Les butxaques eren plenes de calés, àvids de canviar de butxaca, i els visitants omplien cafès i fondes. Els tractants i marxants de bestiar, molts d'origen gitano, acostumats a una vida nòmada de fira en fira, i avesats a l'art de la palica per esquivar dubtes i regateigs dels compradors, s'esplaiaven a cor què vols. La tria del millor animal requeria tot un ritual d'observació física que calia fer sense apressar-se i sense deixar-se entabanar: orelles, pupil·les, dents, coixesa, tacte del cos. Perquè en la compra d'un animal hi podien anar els duros de tota una anyada, amb preus que arribaven fins a quatre, cinc i sis mil duros.
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
Verdú era considerat poble segarrenc, no pas sense raó: la baixa Segarra històrica s'estén per tota l'actual part meridional de la comarca de l'Urgell, i aquests habitants sempre s'han conegut com a segarretes. Aquell any, l'ajuntament encara custodiava el document original del Cerimoniós a favor de la fira verdunina. Destaca l'articulista, la senzillesa de l'oficina bancària ambulant que aquells dies s'instal·lava a la població, amb unes simples taula i cadira. S'hi podien fer les transaccions habituals, però, això sí, ben a prop de «la pareja de la Benemérita [la Guardia Civil espanyola] que vigila cierta cartera y una libreta que conserva entre sus páginas... la documentación cursada»

L'estrella de la fira eren les mules, de manera que se n'hi venien quantitats ingents. A més, les mules «son más sufridas que los caballos, dan más rendimiento para los trabajos agrícolas y suelen vivir más años, o sea que la amortización resulta infinitamente más segura». Una mula ben plantada se n'anava cap a les 25.000 pta o cinc mil duros! Mentre que per un ruquet platejat només calia abonar 1.500 pta. 
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
Dibuix de Lluís Trepat, amb el marxant gitano amb barret i un ull tapat. En Trepat (Tàrrega, 1925) és un pintor que aquells anys 50 se significà per la introducció de l'abstracció al món artístic lleidatà.
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
L'art de compravenda comportava de donar l'última paraula, o sia, el preu definitiu que se'n demanava, que calia saber regatejar perquè no fos el definitiu per al comprador, que volia rebaixar-lo i poder acabar el tracte tot dient 'meua!' L'assistència a la fira era ingent: «No se puede dar un paso. Las calles de Verdú son un río de gente que pasea, come, fuma y discute. En las entradas de las casas particulares se improvisan cuadras... El tufillo de paja y alfalfa amasado con el respirar caliente de las bestias crea en estas cuadras una atmosfera, típica y plácida, agradable e inconfundible».

No hi podien faltar els venedors de sillons de la població o dels torrons d'Agramunt. El lloguer d'estables podia pujar de sis-centes a mil peles, però amb la provisió de palla a càrrec del propietari, per facilitar l'acomodament al tractant, que no li calgués preocupar-se'n. De vegades, veure tota una filera de darreres d'una quarantena de mules «pulcramente cepilladas, limpias, bien alimentadas, estuchada en una cuadra de paredes blancas, tocadas por una luz suave y delicada, produce una impresión de organización y poderío extraordinaria». Certament, impressions d'altres temps que ara ens faria, què em se jo, una filera de ferraris.
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
La Fonda Casa Ribé era la més popular de la vila. Començaven a fer esmorzars a 2/4 de set del matí, i ja no paraven durant tots dos dies de fira. Les xifres eren desorbitades: 500 esmorzars, 200 dinars, i berenars de forquilla i ganivet incomptables. El menú, amb «caldo que es pot tallar», pollastre, truita i fruita, vi (de Verdú) i pa a discreció, tot plegat per 40 pta. També hi havia parades al carrer que servien seques amb llangonissa, segons que documenta l'articulista. Altres menjaven als carros del que s'havien endut de casa o bé sota els ametllers empolsegats «con el denso polvo de la carretera que la ininterrumpida caravanade vehículos desata estos días envolviendo a Verdú en un nimbo harinoso que ambienta muy bien con sus tierras de secano»

L'articulista dedica també part de l'escrit a la descripció del món caló, d'aquells gitanos amb vida tradicional i pròpia, que resseguien com a tractants de bestiar una fira després d'una altra. Se n'hi arreplegaven nombrosíssims, a Verdú: «este pueblecito de la Segarra es centro ideal de concentración... y así casi todos los años hay boda gitana bajo el cielo y el sol de Verdú», tot i que sempre una parella de la Guardia Civil (espanyola) n'hi buscava algun o alguns entre la multitud.
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
El campament gitano amb els carros arrecerats a la paret del cementiri. 
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
Rucs i mules, objectes del desig pagès d'aquells temps, ja gairebé oblidats.
1951. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell).
«Destino», núm. 716, de 28 d'abril (ARCA).
Dibuixos de Lluís Trepat que il·lustraven l'ambient agitanat del carrer durant la fira.