 |
1933. Castell de Marata, Granollers (el Vallès Oriental).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
1933. Castell de Montcortès, Cervera (la Segarra).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA).
Els vells petits castells en terra de frontera acabaren reconvertits en grans masos fortificats, tot canviant les bregues militars per la pau dels conreus.
|
 | ||
1933. Castell de Castellar del Vallès (el Vallès Occidental).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA).
|
 |
1933. Les Torres, Artés (el Bages).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
1933. Can Tries, Terrassa (el Vallès Occidental).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
1933. Torre de Sau, Santa Maria d'Oló (el Moianès).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Torre dels Xixons, Riner (el Solsonès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia el Farell, el Pont de Vilomara (el Bagès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA).Un trull antiquíssim per a xafar les aulives, amb la pedra de mola rodona, habitualment moguda per força hidràulica. |
 |
| 1933. Castell de Vilassar (el Maresme). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masferrer d'Osormort (l'Osona). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Molí de Borén, les Valls d'Àneu (el Pallars Sobirà). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). La desviació de l'aigua amb un canalet de fusta cap al molí. |
 |
| 1933. Molí de Borén, les Valls d'Àneu (el Pallars Sobirà). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Comunidor a Borén, les Valls d'Àneu (el Pallars Sobirà). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Un comunidor era una petita construcció, normalment porxada o amb obertures als quatre punts cardinals, que servia al mossèn del poble per comunir el temps, o sia, per exorcitzar les maltempsades. |
 |
| 1933. Borda a les Valls d'Àneu (el Pallars Sobirà). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Porxo, la Font de Lluçà (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Les galeries porxades, a masos i a cases dels pobles, eren peces imprescindibles de la casa: servien estiu i hivern per a regular la temperatura de manera natural. Amb la calor, per refrescar-s'hi amb la marinada i assecar-hi els fruits, a l'hivern per escalfar-s'hi al sol i eixugar-hi la bugada. |
 |
| 1933. Porxo de la Cortada, la Vall de Merlès (el Berguedà). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Can Canudes del Tossalet de Casserres (el Bergueda). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
