 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Un dels grans títols d'aquesta editorial, al seu moment esquerranosa, que en els escassos 20 anys de vida (1972-1990) encertà amb un catàleg renovador i atrevit dins el nostre panorama literari nacional, com en aquest doble títol, que recollia contes d'autors molt diferents, alguns dels quals consagrats abans, durant i després de la guerra, publicats a la bulliciosa premsa d'aquells difícils tres anys de lluita antifeixista. El llibre passà a ésser imprescindible en les lectures escolars de secundària durant algun temps, fins que l'acomodatici i aburgesador pas dels anys anà apagant els ressons de la postguerra, i la nostra intelligentsia es dedicava a la servitud autonomista pujolista sota el règim del 78. Aquests darrers anys, però, el desig republicà s'ha afermat en la nostra societat i potser pot tornar a ésser útil i reflexiu de rellegir, salvant totes les distàncies, sobre les actituds, les situacions personals i col·lectives, els ambients, clima i atmosfera d'aquella època tràgica i convulsa en què, també, vam creure que guanyaríem. |
 |
| 1982. «La narrativa breu dels anys de la guerra», Joan Triadú. «Avui», 2 de maig. L'encert de l'estudi, de prop de cinc-centes pàgines, perquè «més que el valor literari intrínsec de les obres publicades, allò que compta de debò és l'inventari històric i exemplaritzant d'un aspecte determinat, i en un temps concret, de la nostra literatura». I és que, entre els nostres autors, «la contística ha assolit un relleu propi, independent dels altres gèneres». Segons Triadú, en la societat catalana, s'obriren tres etapes a partir de 1936: «la primera, i breu, de la revolta contra les institucions i la liquidació d'aquesta revolta; la segona, d'enfrontament intern per la situació revolucionària creada; i la tercera, de guerra pròpiament dita, la més llarga i més decisiva». Els contes antologats reflecteixen aquestes fases, per bé que «la fase del mig, el punt culminant de la qual arriba amb els fets del maig de 1937, és gairebé absent». La gran característica comuna de tots els textos, i d'on naix una de ses vàlues principals, és que són «materials immediats», és a dir, sorgits de la realitat directa, propera i pròxima que envoltava els escriptors i la nostra societat en aquells anys decisius del segle XX. Fins i tot, l'autora del recull explica en la introducció que d'algun dels textos ni el mateix autor se'n recordava. Aquesta immediatesa és una singularitat que no trobem en la novel·la posterior sobre aquests mateixos fets, molt més elaborada i repensada, distant dels fets i escrita en situacions personals difícils, repressió i exili (us sonen aquests mots en la nostra vida diària d'ara mateix?). Com ben bé reafirma l'il·lustre crític al final de l'article, és el conjunt de l'obra «allò que la fa una petita i punyent història literària d'un període que marcà per sempre la nostra història civil». |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. L'índex de contes i autors del primer volum, amb textos de plomes decisives en la nostra literatura com C.A. Jordana, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Avel·lí Artís Gener, Pere Calders i altres. |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Un dels apartats de la introducció és dedicat a l'anàlisi de la «Posició dels intel·lectuals catalans davant el conflicte literatura-societat». És a dir: calia fer literatura de la guerra? (I, salvant altre cop les distàncies, caldria fer literatura del procés?). Un primer grup de pensadors i escriptors creia que no era possible fer una literatura de guerra d'alt nivell literari. Creuen que «les autèntiques obres de guerra... apareixeran més tard, quan els escriptors hagin assumit i adquirit l'experiència necessària i quan comptin amb una perspectiva històrica diferent». Sense menystindre les obres d'aquell període, en general això fou així. |
  |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Un segon grup d'intel·lectuals cregueren en la «continuïtat», és a dir, calia continuar produint en defensa de la llengua i la cultura amenaçades. Els uns, com Riba o Pous i Pagès, amb obres de valor universal, no necessàriament lligades al moment bèl·lic. La guerra no havia «de significar la pèrdua de la seva llibertat com a creador, ni la subjecció de la seva obra a una temàtica determinada», per salvaguardar l'alta missió de l'artista i de l'escriptor. |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Un tercer grup d'escriptors, que també són partidaris de la continuïtat en el conreu de les arts i la literatura, volgueren posar l'èmfasi en el contacte directe i efectiu de la producció literària i la realitat viscuda. Allò que en diríem fer literatura militant, per tal com «l'escriptor ha de lluitar amb l'eina que li és pròpia, en correspondència al soldat que lluita amb les armes al front». |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Joan Oliver fora un d'aquests autors que reclamaven a la literatura una posició moral davant els greus fets viscuts per la societat en aquells temps. Aquesta posició tingué el perill, que calia vigilar, de caure en el pamfletarisme. |
  |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Finalment, un quart grup d'intel·lectuals defensaren fermament una literatura del tot revolucionària, pamfletària en el sentit polític del terme. Fou la posició defensada per escriptors que s'involucraren en la defensa de la revolució del proletariat, per una cultura al servei de les classes obreres, tal com es feia a l'URSS del moment. Els llibres, l'art i el cinema soviètic tingueren en aquells anys molts altaveus d'expressió a les ciutats del nostre país. |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Entre els autors més destacats d'aquest darrer grup hi figurà Andreu Nin, traductor dels grans escriptors russos del XIX al català, com ara Dostoievski, Tolstoi i Txèkhov. La influència de les avantguardes marxistes, com Aragon o Tazra, també es feu notar en l'art i la literatura d'aquells anys. |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Anunci editorial al diari «Avui». |
 |
| 1892. «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. Introducció, selecció i notes de Maria Campillo. Ed. Laia. Anunci editorial al diari «Avui». Amb poc més de 7€ al canvi per pessetes, es podien adquirir tots dos volums. |
 |
| 1936. «Marta, la roja», d'Anna Murià, «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. La Marteta, «de política, què en sabia?». Però la injustícia amb els presos polítics del 6 d'octubre li despertà la solidaritat, «i es posà, amb les amigues, a recollir diners per a les víctimes, a cosir robar per als empresonats...» (us sonen aquests mots en la nostra vida diària d'ara mateix?). |
 |
| 1936. «Marta, la roja», d'Anna Murià, «Contes de Guerra i Revolució (1936-1939)», 2 vols. La història d'una noia senzilla, Marta, la modista, que gairebé sense voler, empesa pels fets socials del seu temps, es troba immersa en els fets del 19 de juliol, i, sense saber potser ben bé com però decidida i apoderada, es converteix, per a sorpresa o escàndol d'uns o altres, en «Marta, la roja». |
 |
| 1983. «La narració breu des del noucentisme a la guerra», Joan Triadú. «Avui», 25 de novembre. La publicació de Maria Campillo d'un nou estudi i selecció de textos, «El conte de 1911 a 1939» (Col. El Garbell, Ed. 62) meresqué un altre article dedicat d'en Triadú que el considerà «un treball molt vàlid per a l'ensenyament», però que hi trobà pèls i senyals per tot arreu, sempre que no s'hi seguien les directius de sa magna «Antologia de contistes catalans (1850-1950)». L'autora ha persistit en aquest seu camp de treball, i podem llegir-ne encara més dades i detalls sobre «la guerra escrita coetàniament» a l'estudi «La guerra civil en la narrativa catalana» (enllaç). |
