20190514

[1979] Història de Lleida en el programa de la Festa Major

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El cartell de Josep Bartoletti per a la guia de la Festa Major lleidatana d'aquell any. Aquest dibuixant nascut a Lleida (1905-1945) era fill de Feruccio Bartoletti, un marbrista italià que obrí taller a la Rambla de Ferran al cavall del canvi de segle. Era casat amb una tia-àvia de la Dolors Sistac, «a qui qualificava de malaguanyat pintor per haver mort massa jove i també pel poc reconeixement que segons ella havia rebut dels lleidatans. La capella del Peu del Romeu conserva emmarcat i protegit amb un vidre el Penó de Sant Jaume que obrí durant anys la Romeria dels Fanalets, pintat per Bartolleti i una de les poques creacions que d’aquest pintor conserva Lleida, a banda del cartell de les Festes de Maig del 36 o d’una obra seva catalogada al Museu Morera» (veg. Jordi Curcó, ací). Es definia a si mateix, com veiem en l'anunci, com a aerògraf, és a dir, amb pistola a pressió, llavors una tècnica innovadora de polvorització de la pintura mitjançant la força d'un raig d'aire. 

La guia s'anomenava pròpiament «programa artístic històric», per tal com incloïa tota una bona ressenya de la història de Lleida en el context de la nostra història nacional, que en aquell final de segle XIX i començament del XX havia estat redescoberta i reescrita pels nostres intel·lectuals locals de la Renaixença. 

El grafisme i la tipografia del programa eren ja del tot d'estil art déco, molt de moda durant l'Entreguerra europea. A més, gairebé cada pàgina s'havia imprès amb un color diferent, cosa que donava un toc avantguardista a tot el conjunt. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La dedicatòria del programa apunta la intenció divulgativa de la història «dissortadament tan poc coneguda del nostre poble», i agraeix al comerç, o sigui, als anunciants, haver-ho fet possible amb la seua contribució econòmica, i també als autors que «ens han facilitat quantes dades hem cregut convenients per a l'edició», l'Enric Arderiu, arxiver de la ciutat, i en Josep M. Àlvarez i Pallàs, periodista i pioner de l'aviació lleidatana.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El resum d'història de la ciutat en el programa de la festa major, basat en la història arromanticada de Josep Pleyan de Porta. S'hi afirma que la ciutat «té el títol de MOLT NOBLE I MOLT LIBERAL i quan la invasió francesa de l'any 1810, l'emperador Napoleó I li donà el d'IMMORTAL, per haver resistit el setge imposat pel gran general Suchet».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anunci a tota pàgina de recanvis d'automòbil, ja un dels grans negocis del moment. El programa contenia majorment anuncis en llengua catalana, tret d'alguns. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'Agència de Transports 'la Pallaresa' fardava de disposar «vagó diari i directe de Barcelona a Lleida i regrés» i demanava: «No la confongueu amb altres falses». Sembla que la competència no era gaire lleial. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Primer capítol de la història local: la república ilergeta (dits simplement «chetas», amb grafia castellanitzada), de l'Ebre fins als Pirineus ribagorçans, i potser més cap a l'oest i tot. Moltes de les etimologies que s'hi detallen han estat posteriorment revisades. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La vocació comercial de la república ilergeta, segons les monedes que es conserven del període, «que passen de trenta... prou eloqüents per a provar a bastament la importància de Lleida en els temps prehistòrics i ibers».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Preciós anunci d'estètica art déco pseudoavantguardista de la perruqueria Roman al desaparegut carrer de l'Estereria, amb joc de lletres i buits blancs, conjuminat amb l'acompanyament de motius geomètrics. Sembla que les permanents es posaven de moda.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El Col·legi Ibèric de la Rambla de Ferran, llavors Avinguda de la República, oferia tota mena de branques d'estudi. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Els orígens dels tallers Lamolla es remunten al tractament de pneumàtics. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El sotmetiment de la Lleida ilergeta als cartaginesos d'Amílcar Barca. El domini africà sobre l'est peninsular motivà l'interès sobtat i persistent de Roma per les nostres terres. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Els principals negocis de la ciutat s'emplaçaven a l'Avinguda de la República. Potser ben aviat podrem tornar a recuperar el nom per a algun altre nou carrer de la ciutat!
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La lluita contra la dominació romana fou encarnada per «les simpàtiques figures d'Indíbil i Mandoni, heroïns i màrtirs a la vegada de la independència pàtria».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
«...essent Ilerda considerada com el graner de la ciutat del Tíber», frase que resumeix la importància estratègica de la nostra ciutat per a l'Imperi Romà.

S'anuncia que els sabons són «purs d'oli» i que els lleixius s'han d'usar per rentar i sanejar la roba. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
S'esmenta l'estada de l'Emperador August a la ciutat del Segre, «a quina memòria, Ilerda encunyà una interessant moneda en la qual apareix el retrat de l'esmentat August». Els combats memorables de Cèsar contra Pompeu, favorables al futur emperador, són recordats, igual que la traïció a Sertori, «el gran cabdill romà civilitzador de la Ibèria, assassinat vilment pel seu tinent Perpena, en la veïna vila d'Aitona (Ileosca)». Localització bonica però errònia.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un altre anunci de tocs avantguardistes d'un taller de maquinària industrial i agrícola, i desgranadores de blat de moro, que aclareixen que són de panís.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El següent capítol històric va dedicat a Sant Anastasi, «martiritzat a la població de Badalona junt amb setanta-tres, el dia 11 de maig de l'any 203, dia que la nostra ciutat commemorant aquell fet, celebra la Festa Major. Segons tradició constant, Sant Anastasi fou nat en la 'Casa Prous' del carrer de Magdalena». 

La ferreteria de la nissaga Soler ja hi era, a la cantonada del carrer Urgell amb Anselm Clavé.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El Concili de Lleida del 556 i la seua conversió en seu episcopal. La primera catedral sembla que s'erigí a tocar del palau-castell reial, conegut pel nom sarraí de la Suda o Açuda.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'arribada dels sarraïns o alarbs comportà la caiguda de Lleida en mans del Moro Musa, i la seu episcopal «es refugià a Roda, petit poble de la Ribera del Ribagorça, d'on baixà a Barbastre i després retornà a Lleida el jorn de la seva reconquesta pel comte de Barcelona, 24 d'octubre de 1149». Amb la conquesta sarraïna, la ciutat esdevé Lareda: «una nova civilització esborrà les precedents». Així ho redacta l'autor «Des que la bandera verda del Profeta fou hissada damunt de la Catedral Goda, la religió, les lleis, les costums i fins i tot l'idioma canviaren completament».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anunci de Josa i Gassó: «es confeccionen trajos a mida», llavors als Porxos de Baix.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Les diverses envestides cristianes contra Lareda, entre les quals la de «Roldan, l'heroi de les llegendes», primer a batre les muralles lleidatanes al 777, segons la historiografia romàntica.

La ciutat disposava de més de tres mil telèfons: el de la Creu Roja, el 3125. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Finalment, «la definitiva reconquesta de Lareda estava reservada als catalans per mitjà del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV el Sant, el qual tancà amb la presa de Lleida el gloriós període de la restauració catalana». No: encara faltava l'expansió meridional i mediterrània.

L'anunci de la botiga de queviures i tocineria de Ramon Farré al carrer Carme.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'espai dedicat a la conquesta de la ciutat retrata un dels moments més importants de sa història. «Per a solemnitzar tan gran gesta, se celebraren a la nostra ciutat, lluïdíssimes festes civils i religioses, convertint-se la mesquita àrab en catedral catòlica». La Carta-Pobla «autoritzà a quedar-se a la nostra ciutat als moros que volguessin», com a ciutadans de tercera, és clar. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La Papereria Urriza, que aguantaria fins a gairebé la fi del segle, al carrer Cavallers. El «taller de relligats» era l'enquadernació del moment. L'anunci era signat pel dissenyador i tipògraf lleidatà més avantguardista del moment, l'Enric Crous.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La Casa musical Guarro potser ja fa un segle que aguanta en ple Carrer Major. La ràdio, el gran mitjà de masses d'aquella època, no era assequible a tothom, i se'n proposava la venda «a llargs terminis». 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La participació dels nous lleidatans en la conquesta de Mallorca i València. «Un fill de Lleida anomenat Xic, és el primer d'assaltar les muralles» mallorquines. Fa, doncs, vuit-cents anys que els lleidatans ens definim com a xics i xiquets! També a València «són els primers d'assaltar la plaça». 

La camiseria i sastreria Ribé, una altra de les històriques del carrer Major lleidatà.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La construcció de la catedral catòlica després de l'ocupació catalana de la ciutat, «símbol de la fe i entusiasme d'aquelles generacions creients i rica pàgina de la història de l'art a Catalunya», segons l'autor, que mostra una visió de la història molt tradicionalista i conservadora, fruit del recent pas per la Renaixença local.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La normativa fabriana girigava encara en l'ortografia d'alguns impressors.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'anunci de la sastreria d'E. Andreu Lamarca, amb elegant lletra lligada, per transmetre glamour al negoci.

Segueix el recorregut pels segles d'història de la ciutat, ara amb el capítol del Compromís de Casp, al segle XV, amb gran repercussió a terres ponentines, per ésser el pretendent destronat el nostre comte urgellenc Jaume.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La camiseria Teixidó, al desaparegut carrer de l'Estereria, que donava a la Plaça de Sant Joan, i que va haver de traslladar-se a carrer Major. 

La infortunada història del Príncep de Viana no podia deixar d'estar present en aquest resum, per la importància de la ciutat en el desenvolupament dels fets.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La Guerra del Segadors obre el següent capítol històric: «Lleida sofrí tres setges en l'espai de sis anys que l'arruïnaren per complet». La ciutat era envoltada llavors de «diversos ravals i pobles i s'alçaven a l'horta nou convents de frares i les masies poblaven Lleida en nombre important». Majorment, tot fou destruït per la soldadesca i les bombardes. També part dels carrers i dels antics palaus nobiliaris medievals».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La moda dels creuers s'anunciava a Lleida. Potser hi havia més mercat que no ens pensem. L'oferta incloïa destinacions tan exòtiques com Hong-Kong, Manila, l'Índia o Austràlia.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El primer setge de la Guerra dels Segadors començà al maig de 1644 i durà fins a l'agost, sota el comandament del general lusoespanyol Felipe da Silva. El rei (espanyol) Felip IV va romandre aquell estiu a Fraga tot esperant el resultat de la lluita, i entrà al 7 d'agost a la ciutat per jurar «als lleidatans llurs furs i privilegis». L'any 1646 les tropes francocatalanes del comte d'Hancourt van provar de rependre la ciutat. En aquesta ocasió, el setge durà de maig a novembre, amb un exèrcit assetjador de 20.000 homes! Imaginem-nos els danys sobre la població i el territori: «la fam, les epidèmies i les bales plogueren sobre Lleida» i sobre l'horta veïna, car calia mantindre la soldadesca i la cavalleria.

En ple centre ciutat, en aquell carrer Estereria, hi hagué la Fonda d'Agramunt de Gaspar Lluelles. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Les bacallaneries són botigues que al segle XXI han passat a la història, però que en el passat, catòlic i practicant si us plau per força, eren imprescindibles, sobretot durant la Quaresma. A la Plaça de la Sal, sempre hi havia hagut bacallaneria fins a temps recents. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El tercer dels setges fou un nou intent francocatalà de fer-se amb la ciutat del maig al juny del 1647. Sempre l'arribada de la primavera marcava l'inici d'aquesta mena de campanyes militars. El general Condé provà de desallotjar les tropes castellanes del general Brito, sense èxit. L'autor confon, però, aquest tercer embat sobre la ciutat de l'any següent amb l'anomenat Setge de Santa Cecília, festivitat de novembre, data en què arribaren a Lleida els reforços que desbarataren l'assetjament de la ciutat del 1646.

Arribats a aquest punt, l'autor es fa un embolic de fidelitats nacionals, propi de molta gent catalana de la seua generació que començava a descobrir la història pròpia. Llavors entraven en una mena de contradicció existencial: no podien entendre que ells, que encara es consideraven espanyols, haguessin de lloar els dominadors espanyols de la ciutat i de son general (que encara avui té de manera incomprensible carrer dedicat a la ciutat) i dels lleidatans als quals creu arrenglerats en ses files, en contra la lluita que hi tenien les institucions de la terra, amb la Generalitat republicana de Pau Claris al capdavant i amb l'imprescindible abraçada del suport militar francès.

La visió hispanocèntrica dels fets històrics que tenien per formació, no els donava resposta a tal contradicció, però sí que, com a primer pas, se'n comencen a fer la reflexió en veu alta, que es responien amb un típic al·legat antifrancès i concebent aquella guerra com una contesa contra una mena d'invasió gavatxa de la pàtria, com si es tractés d'una prèvia de la lluita antinapoleònica de començament del segle XIX. 

Així doncs, escriu l'autor: «Segurament hauran observat els nostres lectors que Lleida resistí els setges de catalans i francesos...» i perquè fa «mal efecte» que els lleidatans lluitessin contra els catalans ha d'incloure tota aquella llarguíssima justificació antigavatxa. L'aparició d'aquesta contradicció demostrava, però, un punt d'inflexió en el pensament històric dels nostres intel·lectuals de fa cent anys: els catalans no podíem entendre la història pròpia repetint els arguments de la tradició historicista espanyola, perquè en bona part es tracta de la lluita de l'una identitat nacional (espanyola) per fer-nos-la desaparèixer i diluir-nos dins la seua. 

La historiografia posterior ens ha aclarit com la revolta de la Generalitat catalana contra la monarquia siscentista tenia molt de lluita contra l'hegemonia subjugadora de la terra de part dels castellans no ja sense respecte a les decisions i voluntats de les institucions de govern pròpies del país, sinó amb absolut menyspreu a la seua mateixa existència. Si fa no fa, i salvant les connotacions bel·licistes, com encara després de tres-cents cinquanta anys. Si hi comptéssim els cops de porra policials i guardiacivilescos de l'1-0 proppassat, ni tan sols caldria que en salvéssim aquestes connotacions de dominació per la força. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anunci d'assegurances de robatori, de responsabilitat civil, de vida, d'incendi i... d'automòbils!
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un gran anunci a dos pàgines de la gran casa de teixits i confecció dita «Almacenes San Pedro» del carrer Major.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La «Hispano-Olivetti», la gran màquina d'escriure d'aquells temps, de venda a terminis de 5 anys a cal Fregola.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'Acadèmia Martínez, d'Eduard Martínez, encara existent avui, llavors emplaçada a l'Avinguda de la República, entre parèntesis, per si algú no ho sabia, Rambla de Ferran. A banda dels estudis administratius i mercantils, també oferia «Ortografia (català i castellà)».