 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). Meravellosa imatge del firal de bestiar que se celebrava al peu del turó de la Seu Vella, en l'esplanada que antigament quedava fora muralla al costat de la porta de Sant Martí. L'espadanya romànica de la vella església medieval presideix aquest lloc, encara gens construït abans de la guerra. Una part del firal era reservat al bestiar llaner. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). Només algunes cases començaven a veure's a la part plana del que, posteriorment, en direm la zona alta de la ciutat, al futur carrer Prat de la Riba i encontorns. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). L'animació de les fires de bestiar ens és avui inimaginable. No només eren llocs per al comerç, sinó per a la reunió, la comunicació i la sociabilització en un món que girava més a poc a poc i que exigia tractes de tu a tu. Els nostres pagesos els hi veiem amb típica boina, mangala, faixa, i pantalons i americana de vellut. Matxos i mules eren la força de treball bàsica al tros, i no eren pas barats. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). La fira de bestiar lleidatana se celebrava el primer dilluns de cada mes. Com que anaven encara a l'hora exacta del sol, la primera hora de més animació era de set a vuit del matí, que ara fora a partir de les nou amb l'horari estiuenc. Com que els qui anaven a fira, també hi anaven amb carro, s'hi formaven «llargues fileres de cavalls, mules i bous. Uns homes amb el cap tapat amb mantes de quadros i colors diversos, fan de guardians d'aquesta corrua de bestiar». A l'hivern, el fred era vi i per això «ci per lla, van sorgint columnes de fum. Uns quants troncs i una mica de palla són suficients per encendre un foc, al voltant del qual tot seguit s'aplegaran uns quants homes per calentar-se peus i mans». La presa de retrats no sempre és fàcil per al fotògraf. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). «Unes dones han muntat una taula i sobre d'ella després de cobrir-la amb un tros de roba de quadres, hi han posat ordenadament coques, xocolata, pastissos, ampolles, uns quants gots, i al costat de la taula una galleta plena d'aigua, un silló i una garrafa». Venen coques d'ou, aiguardent |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). «Pagesos de totes les contrades venen a firar els seus animals a Lleida». Gaito i manta al coll, indumentària de ramader. Al fons les primeres cases a manera de xalets o individuals als voltants del carrer actualment dit de Prat de la Riba. Més enllà, camps i trossos. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). La fira no feia gaires anys que s'havia traslladat a aquesta part de la ciutat, ja que anys enrere s'havia celebrat a la banqueta del riu, al costat de riu amunt del pont, a tocar dels Camps Elisis i la vella carretera de Barcelona. «Després de la riuada de l'any 1907, va traslladar-se». Al dia 15 de cada mes, altre cop tornava a fer-s'hi fira, llavors més acostada al camí d'entrada a la ciutat. Que, segons que explica un tractant és deu vegades més animada. Si a primers de mes hi ha sobre els mil caps de bestiar, a mig mes n'hi pot haver de vint a trenta mil! Les mules i els bous eren en parts diferents del firal. Se'ns expliquen com a curiositat dos dels trucs més usuals d'engany als pagesos, el de la corriola i el de llimar les dents a l'animal. Els típics crits tradicionals per atraure els compradors eren «ni quinze, ni deu, ni cinc», oïts a tort i a dret al llarg de tot el firal. També hi havia, és clar, la zona de restauració: unes barraques primitivament muntades amb pals plantats i borrasses de sostre, en un dels extrems de l'esplanada, que «serveixen de teulada i de protecció a una taula parada amb totes les de la llei, on sentats en uns bancs laterals podeu menjar-vos una bona truita i traguejar amb el porró». Tots aquests tractants i ramblers que cada quinze dies acudien a la nostra capital ponentina li donaven «aquests dies una animació que no té en els altres, omplint carrers, cafès i hostals i constituint per a Lleida una de les seves riqueses». |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). Una imatge històrica, tant per la vista de la fira, com de les restes de la muralla medieval, encara visibles a la torre del carrer de Sant Martí, que s'aniria desmuntant amb el temps i les restes del qual, no fa gaires anys, van integrar-se a la construcció de la nova seu de l'Orfeó Lleidatà. |
 |
| 1934. Lleida. Firal de bestiar al Camp de Mart. Revista «Camins», núm. 1, gener de 1934 (Fons Sol-Torres, UdL). Un xarlatà «que ven millor del món, també es fa rotllo a les fires de bestiar». |
