Seguidors

20190403

[1963] De quan Golmés era Segrià

Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Vista de l'entrada del poble des de la N-II, amb la característica silueta de l'església de Sant Salvador del segle XVIII.

Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
L'Ajuntament refet en un modern i funcional edifici per a l'època, rere l'antiga creu de fusta col·locada sobre la peanya de pedra, en substitució de la creu històrica, probablement gòtica, destruïda durant la darrera guerra.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Una altra vista del raval, o antiga carretera que passava a tocar del poble.


Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Detalls del carrer del raval golmesenc, actualment dit de la Carretera Vella. 
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Imatge de l'Ajuntament llavors nou, a tocar gairebé de l'església.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
La carretera vella davant la creu on es converteix en Plaça de Catalunya,  llavors encara transitada per carros de mules. Tot just arribava la mecanització i la transformació frutícola de la plana urgellenca, i els darrers carros de tracció animal convivien amb els primers tractors, cada cop més habituals i nombrosos, com s'entrelluca al fons de la imatge.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Una preciosa vista del poble agitat enmig de la plana urgellenca.

1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 30 d'octubre.
Notícia sobre la inauguració de la nova creu de terme, oferta a la població de part de més de cent «golmesanos ausentes», que majorment s'havien traslladat a treballar a l'àrea barcelonina. Segons el periodista, ja s'hi trobava un parc de vehicles de 90 tractors i 60 cotxes! La festassa, amb dinar inclòs per a més de dos-cents convidats, fou presidida pels bisbes de Solsona i també pel de Sogorb-Castelló, diòcesi llavors dirigida per l'arquebisbe tarragoní Josep Pont i Gol, fill de Bellpuig, localitat limítrofa i veïna. 
1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 30 d'octubre.
La plaça fou decorada amb la 'rojigualda' obligada de l'època i, probablement, els discursets també foren en la llengua única del «Estado», encara en temps de dictadura franquista.
La notícia es publicà fins i tot al principal diari de referència del moment, que afegia l'adjectiu «española» al seu nom original. De fet, avui ens sorprenem que l'arribessin a traure i que no l'hi tornin a posar al més aviat possible, vista la línia editorial del rotatiu barceloní.

La creu original si no tardogòtica del segle XV, devia remuntar almenys al segle XVII, quan arribats els aires de contrareforma catòlica se n'aixecaren tantes en nombrosos pobles i poblets. 
1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 8 de novembre.
Pocs dies després la localitat tornava a les notícies per causa del descarrilament de l'exprés al pas per son terme municipal. No cal dir que, conegut l'accident al poble, «el alcalde dió orden de que tocasen a rebato las campanas de la iglesia», i és clar tothom va bolcar-se en l'ajuda i auxili dels ferits.
1980. Golmés (el Pla d'Urgell).
Un escut heràldic no oficial i poc encertat.
Amb la llei de comarcalització del país, del 1987, Golmés era el darrer poble del Segrià abans de l'Urgell. Amb la segona llei, que creava noves comarques, l'any següent, el Plau d'Urgell cobrava entitat comarcal amb capital a Mollerussa. La inauguració i èxit consegüent de la disco Big-Ben uniren per una llarga temporada els destins dels dos pobles, ja que tot i tocar a la fàbrica de llet del Castillo, la instal·lació era ubicada en terme golmesenc.