 | ||||||||
| 1964. «Balaguer. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. Col·lecció de vuit aiguaforts amb vistes de la Balaguer d'abans (de la guerra, malgrat l'obra fos feta als anys 60) i racons característics, tot sempre idealitzat segons la visió i estil noucentistes del pintor i gravador barceloní d'arrels balaguerines. En aquest primer quadre, s'hi aprecia el pont de pedra medieval que resistí a la capital del comtat urgellenc fins a la retirada republicana al 1938, i la banqueta de la marge esquerra, a on els xiquets s'hi instal·laven per a la pesca. |
 |
| 1964. «Font de vida. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. Una característica postal noucentista, amb l'home que llaura el tros, mentre l'esposa té cura del xiquet, amb el cistell del dinar preparat. L'església de Santa Maria per la banda posterior: treball, ordre social i fe, màximes espirituals del noucentisme més conservador. |
 |
| 1964. «Santa Maria. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. La vella església gòtica que presideix un dels turons balaguerins sobre les teulades de la ciutat. |
 |
| 1964. «El barri vell. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. Les cases s'arremolinen totes ben juntes entre els antics carrerons de la ciutat medieval d'arrel sarraïnes. El gat observa amatent des de la teulada. |
 |
| 1964. «La reguereta. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. El vell rentador de la ciutat, al bell mig del barri antic, a on les dones feien safareig, en sentit literal i figurat del terme. |
 |
| 1964. «Els porxos de la plaça del Pou. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. Les dones a la fresca sota els porxos de la plaça, amb les panistres escampades, el xiquet que dona tombs amb la bicicleta, i la pageseta amb la somereta que retorna cap a casa. |
|
| 1964. «El barri vell. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. Les cases s'arremolinen totes ben juntes entre els antics carrerons de la ciutat medieval d'arrel sarraïnes. El gat observa amatent des de la teulada. |
 |
| 1964. «Camí del Sió. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. El camí del riu Sió, a la sortida de la ciutat, amb les roderes que els carros deixaven als camins de terra i fang, mentre una pagesa retorna de l'hort, o hi va, amb la somereta carregada amb les sàrries. |
 |
| 1964. «La divina pastora. Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. La visió idealitzada de la societat, amb una natura plàcida i domesticada. |
 |
| 1964. «Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. L'edició dels aiguaforts comptava amb una glossa bilingüe (els temps no permetien encara gaires alegries, el règim franquista espanyol portava més de vint anys de repressió i persecució, i encara duraria vint més) d'A. Bergós. |
 |
| 1964. «Vuit estampes del vell Balaguer», Antoni Ollé i Pinell. La portada de l'edició. |
 |
| 1954. Antoni Ollé i Pinell. |
 |
| 1960. Antoni Ollé i Pinell. |
