Seguidors

20190127

[1938] Estampes catalanesques, 1811

1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vella Via Augusta romana, vertadera autopista del Mediterrani durant segles, alçat per Luci Licini Sura, ciutadà de Tàrraco, que en son testament disposà d'honorar l'emperador Octavi August, just al voltant del canvi d'era del nostre calendari, entre els anys 15 i 5 aC.
Llavors la via passava per sota l'arc. La imatge inclou el dibuixant, assegut en un dels carreus esbarriats per terra, mentre va fent el seu esbós. 
1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This edifice is situated not far from the Venta de la Figareta, on a level space about a mile from the sea, the road from Barcelona passing beneath its arch». S'hi explica que el camí ral passà durant molts segles apartat de l'arc, però que en aquells temps s'hi havia restablert el pas per sota: «the engineers, with very good taste, restored the more classic route». Diu que Lucini havia estat tricecònsul sota l'emperador Trajà (finals segle I), però les investigacions actuals el relacionen més aviat amb el Lucini que havia estat prefecte de la Colònia Victrix Júlia Lèpida, al peu del Cinca, a l'actual Vilella, i que hauria continuat sa carrera lluny de la boira ponentina i sota el càlid solet mediterrani.
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El monument funerari dels Escipions a les envistes de Tarragona. 
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat dalt del promontori originari de Tàrraco des de la platja llarga, «commanding a fine wiew towards Tarragona, and beyond it, as far as Cape Salou».
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La descripció de la torre funerària, en disputa sobre si era o no en veritat la tomba dels cònsols romans, cosa que actualment s'ha descartat. La torre es troba «standing at the edge of a small wood of pines, close to the high road which skirts the sea shore», i és descrita pel viatger anglès.
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista del conjunt orogràfic montserratí des de les ribes verges i ondulants del Llobregat. Cap al 1811, quan en fou fet l'esquetx, «the whole of that part of Catalonia was filled with French troops».
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Seguint la visió geopolítica del moment, l'autor qualifica Montserrat com un dels paratges més destacats de l'Estat (espanyol). El Llobregat irrigava una feroç i fèrtil vall i, de sobte, «steep mointains rose abruptly round this valley, clothe below with dep woods of ilex and above with pines». Alzines i pinedes fins als peus de la muntanya santa.

El camí de pujada no era pas còmode i anaven distingint diverses ermites, algunes «perched betwixt huge masses of rock, whic appeared as if suddenly cleft asunder, satanding like obelisks involved in clouds». La boirina les convertia en imatges molt singulars. 

El monestir havia resultar severament danyat en l'última gavatxada. El convent, més avall que les ermites, «stands... on a spotcleared by great labour and expense to accomodate so large an edifice». La capella és citada com a molt rica en joies i argent, i «no less than 85 huge lamps of silver illumiated the shrine of our Lady of Montserrat», la imatge de la qual és representada «nearly black».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat manresana en arribant al pont sobre el Cardener. 
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Un grupet de pagesos amb una carreta de bous en primer terme animen l'estampa del camí sobre el pont medieval i, al darrere, «the deplorable state of this once flourishing town is truly to be regreted», per causa de la destrucció causada en la darrera guerra: «The Frech set fire to the town, destroyed all the principal edifices, and plundered the inhabitants without remorse».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
A Manresa hi havia hagut  600 telers! El castell també havia sofert la venjança de l'enemic francès. La vall del riu, però, fèrtil i poblada de roures i alzines sureres: «it is barked every sixth or seventh years, by making longitudinal slits, and others transvers, in the outer coat... pushing off the cork in large tables, which are piled up for some time in the adjacent ponds, laden with stones to flatten them». Amb pedres s'aplanaven les llesques arrodonides del suro extret. 

Se celebra la vista de la vila de Cardona per «its wonderful mountain of salt, nearly 500 yards in hightm and upwards of three miles in circumference».
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El petit llogaret del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons i arraulidet al voltant del campanar, que es guanyà un lloc al llibre del viatger anglès gràcies a la famosa batalla contra l'exèrcit invasor francès que lliuraren «the Somatenes, or armed population of Manresa, determined to resist their oppression, where posted in the strong pass of Bruc to intercept the approach» dels enemics.
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
És clar, els fets sorprenents del «drummer boy» havien d'ésser-hi explicats. En sentir el timbal, el general francès «believed reinforcements wer actually marching against him». Un primer gran triomf , «the first successful effort of the patriots in Catalonia».
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat des del mar, tancada en l'ampli pla sobre el qual s'assenta.
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Sembla incessant el trànsit de velers i pescadors davant el port atesa la nombrosa presència de vaixells al dibuix. A l'esquerra, la torre de Montjuïc amb les tradicionals banderes que els feien de guia i que «commands the whole city». La ciutat només s'intueix entre el velam, i el campanar del Pi s'erigeix dominant a la part occidental de la ciutat. 
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This fine city, and int lovely environs, laid out in gardens, and studded with country houses, makes a fine appearence from the sea». Arribats al moll, hi troben les autoritats enfeinades en la primera pedra per allargar-lo i ampliar-lo. El capità general (espanyol) tenia residència al Pla de Palau, contigu a la llotja i a l'edifici de la duana, «both recently erected, and scarde yet finished». En aquest darrer, hi havia el pis superior «occupied by schools of philosophy anb belles lettres, sculpture and painting», car la Universitat, bandejada pels Borbons, encara no havia pogut ésser restaurada.

L'estada del viatger té lloc al Carrer Ample. Fa una ràpida descripció de la ciutat i alguns monuments, tot concloent que la ciutat, tot just alliberada de l'opressió francesa (per passa a l'espanyola) era empobrida, però amb revifalla del comerç. Els cinquanta mil habitants de la ciutat disposaven de «two public walks, one called the Rambla (gravel pits), and another on the western side of the city, 700 yards in extent: these are thronged, especially on festivals. the theater is large and handsome». Al teatre, nit per d'altra, òpera italiana i obra 'espanyola'. El segon passeig, però, no era a l'oest, sinó a l'est, des de la ciutadella militar per amunt.

L'edició de l'obra tingué lloc al 1824 després del segon viatge de l'autor anglès per terres peninsulars, però els dibuixos i textos remeten a la seua primera travessa de la península, per raons militars, al 1811.