 |
| 1793. «Exposición topográfica y circumstancial del Valle de Aran», «Diario de Madrid», 24 d'abril. Resum sobre la geografia de la Vall, al primer diari de la 'Capital del Reino' (espanyol), al qual pertanyíem en aquells temps de final del Set-cents, després que el segle XVIII s'iniciés amb la derrota militar davant els Borbons (francoespanyols). La Vall d'Aran «tiene de levante a poniente unas 7 leguas por lo más largo, de norte a sur cosa de 5 por lo más ancho, y como hasta 40 leguas entodo su circuito... Es tierra muy montuosa, quebrada y áspera, por ser toda compuesta por las sierras del Pirineo El clima es frío y desapacible, por la mucha nieve de que casi siempre se hallan cubiertas aquellas altas cumbres». |
 | |
| 1616. «Catalonia et Aragonia», Jodocus Hondius II, Amsterdam. Fragment del mapa siscentista, amb una Vall d'Aran gairebé incògnita, amb l'accés per la Pallaresa i la Bonaigua, ben guardada des del castell de València d'Àneu, i per la Ribagorçana pel port de Vielha. |
 |
| 1793. «Exposición topográfica y circumstancial del Valle de Aran», «Diario de Madrid», 24 d'abril. El port de la Bonaigua era anomenat «Pereblanco». Allà a la Vall d'Aran hi naixen tres dels nostres principals rius, la Garona i les dos Nogueres, i la Maladeta és un dels cims més destacats. «Divídese el Valle en seis Terzones... y son: Pujòlo, Arties, Vielha, Marcaroia [Marcatosa], Lairosa [Lairissa] y Bossòst». Se'n deia terçons, perquè inicialment foren tres, subdividits des del segle XVI en sis. La flora, la fauna, la ramaderia són destacats, mentre que l'agricultura és més justeta. Ara, «es territorio muy rico en minerales... y mucho alcohol». Llavors era Val encara pertanyia al bisbat de Comenge, amb un provisor oriünd de la mateixa vall, i així fou fins al 1790 en què passà al d'Urgell, fet encara no recollit en aquest article. Tal era la (poca) velocitat de les noves i de la informació en aquells temps. |
 |
| 1793. «Exposición topográfica y circumstancial del Valle de Aran», «Diario de Madrid», 24 d'abril. «La población del valle se compone de 5 villas y de unos 26 lugares y aldeas... Las villas son Vielha, Bossòst, Vilamós, Arties i Salardú». A la capital, en aquell final de segle setcentesc hi habitaven cap a 100 veïns, ço és, unes 450 persones. El comerç més destacat de la vall enfora era el de «muy buenos quesos que hacen de leche de vaca, y manteca fresca que suelen baxar a vender hasta Barcelona». Molt fresca no sé si hi devia arribar... Al final de l'article, l'autor hi adjunta un quadre amb el veïnat de cadascun dels 32 llogarets, pobles i viles de l'Aran, realment molt interessant. Cada veí era un foc o cap de casa, i cal multiplicar per 4,5 o 5 per trobar aprox. el nombre d'habitants. En total, 930 veïns, que feien cap a 4.500 aranesos. |
 |
| 1817. «Bosquexo o croquis de los Montes Pirineos», Joan Baptista Golobardes (ICC). El corregiment de la Vall d'Aran just després de l'Antic Règim. |
 |
| 1817. «Bosquexo o croquis de los Montes Pirineos», Joan Baptista Golobardes (ICC). Detall dels topants de la vall, amb els passos dels ports, en una època sense carreteres modernes ni túnels. L'ermita de Nta. Sra. de Montgarri hi és ben emplaçada. |
