Seguidors

20181101

[1900] Etna 2.920

2018. Ascensió a l'Etna (Catània, Sicília), 26 d'octubre.
(Gita siciliana, vi).
El vent ha escampat els núvols que tapaven aquests darrers dies la muntanya més alta de l'illa siciliana, i el volcà actiu més gran d'Europa. Els seus més de tres mil metres aixecats sobre el mateix nivell del mar en fan una muntanya superba i li confereixen un aspecte imponent. Una de les darreres erupcions, al 2013, va cobrir de lava l'anomenada Torre del Filòsof (2.920 m), un edifici d'observació de l'activitat del volcà, i aquest és el punt més alt al qual deixen accedir ara als excursionistes.

Aquest edifici ara enterrat devia el nom al filòsof grecosicilià Empèdocles, que visqué al segle V aC, època de construcció dels temples grecs a Agrigento, ciutat on havia nascut. Cregué que el món tenia forma d'esfera. Als seus darrers anys, s'hauria refugiat ben a prop del volcà per estar en contacte amb les forces tel·lúriques, i se'n relatà la llegenda que morí en estimbar-se conscientment al cràter del volcà. Aquesta història de la tràgica mort d'Empédocles fou font d'inspiració de poetes antics i moderns, des d'Horaci al romàntic alemany Friedrich Hölderlin, que hi trobaven el lliure albir insotmès de l'ànima del poeta o de l'artista.


L'ascenció des del Refugio Sapienza és de poc més de mil metres, però té aquell encís dels paratges feréstecs, desèrtics, barreja de pedres i pols de lava, aptes per a la filmació d'escenes lunars o de Mart. El fum que tothora sobreïx del con principal és la guia de l'excursionista i ens recorda, en el silenciós pas del vent sobre les petjades, com n'és de senzill i d'humil el nostre trepitjar sobre la terra. 

Fins que de sobte, arribats allà on s'acaba la funivia (funicular) i agafen la gent a camionades per pujar-los a la cota 2.900, el soroll del tràfec turístic incessant us enterboleix aquella comunió amb la natura de la primera part de l'ascens. Ara el volcà es manifesta amb tota la seua majestuositat, i oblidant-nos del brogit, ens hi encarem amb decisió. El pendent és acusat a estones, però nosaltres amunt. Arribats a la cota màxima autoritzada, se us encomana un sentiment agredolç  de no poder atansar-vos més als 3.350 m. de l'Etna (grec 'que crema'), del Gebel musulmà (àrab 'muntanya'), del Mungibeddu sicilià (duplicant l'arrel àrab amb la llatina 'mont'), o Mongibello italià.