 |
| 1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC), 27 de novembre. Una imatge de l'ensulsiada definitiva, que s'emportà bona part dels carrers i cases del poblet. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Lluís M. Vidal, a banda d'un dels pares de la fotografia catalana i president del CEC, fou també un reputat enginyer de mines i geòleg. El seu estudi sobre les grans esllavissades de Puigcercós fou divulgat en aquesta publicació oficial. El document es redactà després de la visita presencial que ell mateix feu al dissortat poblet pallarès, amb l'objectiu de trasmetre a les autoritats (espanyoles) «el juicio que he formado acerca de las consecuencias que puede traer a los habitantes de Puigcercós la continuación del orden de sucesos que se ha iniciado en su suelo». |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Segons el geòleg, les causes dels fets esdevinguts no constituïen cap enigma, mentre que preveure allò que encara podia passar per evitar majors danys era el repte de la ciència geològica. L'autor explica amb detall l'ensulsiada de la nit del 15 de gener, similar a l'esdevinguda feia 23 anys, al 1857. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Detalls tècnics de la constitució geològica del sol del llogaret pallarès. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Descripció del tall i forat causat pel primer esvoranc. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Sota d'algunes cases ja hi existien esquerdes des de temps immemorial, i probablement l'acció pertinaç d'algun corrent subterrani. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. El nou esvoranc era cinc o sis vegades més gran que el vell, d'uns 1.300 m. S'expliquen les causes d'altres fenòmens col·laterals com l'olor de sofre, les tremolors o el gran estrèpit. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Conclou que no hi ha cap fonament que faci pensar en una acció ígnia o volcànica. S'hi explica la petita esllavissada esdevinguda a Palau, poble veí, per causa de les fortes pluges del passat gener i l'excés d'humitat acumulat al sol. |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. El geòleg es pregunta si, havent-se ja esdevingut per dos cops aquest fet, quin és el perill que roman per al poble: «cuando el mal es de esta naturaleza no está en la mano del hombre el atajarlo». Per tant, recomana que s'ha de desallotjar el poble, sense esperar «que la experiencia demuestre» que s'ha de fer de pressa i corrent. Com que es tractava d'un petit llogaret, aquest trasllat no hauria de representar cap dificultat inassumible. Fins i tot, recomana el lloc d'assentament del nou poble, a la part meridional del terme, en «una llanura que atraviesa el camino de Balaguer a Tremp». |
 |
| 1881. Puigercós, el Pallars Jussà. «Nota acerca de los hundimientos ocurridos en la cuenca de Tremp», Lluís M. Vidal, dins «Boletín de la Comisión del mapa geológico de España», tom VIII, pp. 113-129. Afegeix els beneficis pràctics de la nova ubicació, com ara que no caldria pujar tota la collita de raïm dalt al poble. La descoberta recent d'un corrent d'aigua i d'una cavitat subterrània acabaren de confirmar les explicacions donades pel nostre geòleg excursionista, el qual retratà l'esvoranc de l'ensulsiada definitiva de 1889. Al 1881, doncs, encara hi havia la gent al poble, i al 1882, els fons recaptat havien pogut pagar el nou terreny i només tres cases. Aquell 1889, es faria una nova crida desesperada per a la recaptació de fons per al trasllat del vell Puigcercós, que l'experiència demostrava que ja era inevitable. |
