[1898] Puigcercós pallarés, el poble que s'ensorra, s. XIX (i)

1881. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustració Catalana».
Vista del petit llogaret pallarès, amb fotografia de Josep Manetes.

1881. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración», núm. 21, 27 de març, BCN (BDH).
Un petit poblet perdut als voltants de Tremp, que tingué ampli ressò mediàtic a la premsa dels anys 80 del segle XIX, per causa de les notícies del perill d'ensorrament que el sotjaven. Un dels pobles més petits amb representació gràfica més primerenca: la sort que naix de la desgràcia!

1845. Puigcercós (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

Fins cap al 1860, Puigcercós era un llogaret de 7 veïns, 30 cases i gairebé 100 habitants, a una mitjana de 14 per casa! Llavors ja era un agregat del Palau de Noguera, a 2h de Tremp, a pas de carro. «Situado en un alto al SO. de Tremp y en un rellano desigual de la pendiente que forma el monte de Mur, que lo domina al SO», a una mitja hora de les aigües de la Pallaresa i pel terme del qual passava el camí del pla a la muntanya, «por el Pas, llamado dels Terradets: es de herradura, y se conserva en mediano estado». Els camins de ferradura eren aptes per al pas d'animals, però no pas de carros. Òbviament, era un veïnat sense serveis públics ni escola. Aviat, però, la seua anomenada arribaria a les més altes instàncies de govern de l'Estat (espanyol) del moment.

1881. Puigcercós, el Pallars Jussà.«Diari Català», núm. 572, 9 de març, BCN (Arca).
El primer gran diari catalanista de l'època, dirigit per un dels pares del catalanisme de la Renaixença, Valentí Almirall, es feu ressò de la situació del Puigcercós pallarès, en un article escrit per ell mateix, que, «a les sis del dematí d'avui, en companyia d'alguns bons amics de Tremp..., hem emprès la marxa cap al poble que s'ensorra». L'excursió, d'uns 5 quilòmetres, no presentava cap dificultat, a banda «del molt fang que feien avui los camins poc menos que intransitables per gent d'a peu». Amb una hora ja hi són, «muntats en bons cavalls o matxos».

El llogaret «és rònec i de mal aspecte. Los pocs carrers que té són pendents i estrets, i moltes de les cases fetes de pedra i tàpia... Lo millor que té Puigcercós són los vins, puix és ben sapigut que els cullen en son terme, són los millors de tota la Conca de Tremp».

Llavors encara no hi havia cap casa ensorrada, però ja s'havia produït una gran ensulsiada davant per davant «de l'elevat castell històric de Mur». Explica que ja al 1858 hi va haver un fenomen geològic similar «i van fer-se algunes esquerdes». Des de llavors només petits despreniments, fins que al 14 de gener d'aquest any, 1881, «a la matinada, va ensulsiar-se de repent i amb gran estrèpit tota aquella falda. Avui a un metre de les cases del poble s'hi veu un gran espadat, i tot lo que era muntanyeta no és res més que una immensitat de munts de terra somoguda i movible com les arenes dels deserts».

L'explicació donada del fet geològic descartava cap força tel·lúrica, i es remetia a un fet purament mecànic: essent terres d'al·luvió, terres sense roques que la sustentin. Ja es demana el trasllat de poble dels veïns, ja que una propera ensulsiada podria arrossegar algunes cases. La Diputació aportava dos-cent duros, i una subscripció particular ja en portava seixanta de recaptats (al diari lleidatà de l'època, «El País»).

1881. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«Diari Català», núm. 572, 9 de març, BCN (Arca).
A la comissió de gestió dels diners recaptat, no hi faltaven ni l'alcalde ni, és clar, lo senyor rector. La comitiva que visitava el poble incloïa el senyor Josep Manetes, reputat fotògraf lleidatà, autor de les imatges que al 1880 acompanyaven els textos d'en Pleyan de Porta i Frederic Renyé i Viladot a l'«Àlbum històric, pintoresc i monumental de la província de Lleida».

1881. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», núm. 21, 27 de març (BDH).
La mateixa notícia de l'Almirall traspassada, segons agraeix l'autor a l'inici de l'article, a una publicació de la capital de l'Estat (espanyol).

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
Ressenya de la gran ensulsiada en aquest «lugarejo de la provincia de Lérida... que carece hasta de agua potable, de la cual se surten los vecinos en un barranco, lejos del pueblo; posee una pobre iglesia parroquial, dedicada a San Martín, y contigua a ella se alza una antigua torre que sirve de campanario..., último resto de alguna antigua fortaleza de la Edad Media». El text es basa en les notes preses pel fotògraf Joan Puiggarí. Recull les contarelles que ja començaven a circular entre les gents de la comarca, que si s'hi sentien emanacions de sofre i fins a la nit se'n veien lluminàries.

«La mayor parte de los habitantes continuan en la población por carecer de recursos para ausentarse., y muchas mujeres, durante la noche, se dirigen a la inmediata población de Palau, llevándose las ropas más preciadas, y regresana a sus hogares por el día, creyendo sencillamente que solo de noche existe el peligro». Arreu del nostre país se celebraven espectacles a benefici d'aquests veïns de Puigcercós, com la de la prema barcelonina al «Teatro Español» que recaptà fins a 5.000 ptes. de l'època!

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
Vista del poblet de Puigcercós, emplaçat dalt del tossal al costat de la Pallaresa.
Foto: Joan Puiggarí.

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
L'antiga església, potser de factura romànica i la torre medieval que li feia de campanar.
Foto: Joan Puiggarí.

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
Detall de l'església de Sant Martí, de la torre i d'alguna de les cases properes.
Foto: Joan Puiggarí.

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
Vista des del costat nord, lloc del gran esvoranc d'aquell mateix any.
Foto: Joan Puiggarí.

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«La Ilustración española y americana», any XXXIII, núm. 37, 8 octubre (BDH).
Detall de les cases del poblet just a tocar de l'esbalç.
Foto: Joan Puiggarí.

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«Diario Liberal», núm. 3, 3 de març, Lleida (Sol-Torres, UdL).
Ressenya al diari lleidatà portaveu del Partit Liberal a la ciutat. S'hi fa ressò de la commoció produïda pel perillós despreniment del 1881 i com va començar-se a parlar de traslladar el poble a un altre indret. Diverses aportacions públiques i per subscripció van arribar a recaptar 11.774,29 pta. Finalment, s'empraren els diners recaptats per a la compra de 12 mil m2 de terreny «y construcción principiada de solas tres casas en el sitio designado per el señor arquitecto de la provincia en 5 de diciembre de 1882 agotándose con esto los exigüos fondos recaudados». A banda de més de dos mil peles que el diari barceloní «La Renaixença» havia recollit per a la construcció d'una església al poble nou. 

1889. Puigcercós, el Pallars Jussà.
«Diario Liberal», núm. 3, 3 de març, Lleida (Sol-Torres, UdL).
Els veïns i autoritats fan crida a l'aportació de nous fons que puguin garantir el trasllat dels habitants del poble, «no habiendo disminuido el peligro que amenaza al pueblo de Puigcercós, siendo de temer en cualquier instante un hundimiento de las edificaciones con grave peligro de la vida de sus moradores».

 [477] De Terradets fins a Salàs