Seguidors

20151011

[1182] Geografia del comerç lleidatà, 1882, darrera

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Taller d'Armengol Germans, Ensantxe de l'Estació 
Des de la cantonada de l'antiga muralla, cap al carrer Democràcia, fins a l'estació de ferrocarril, s'hi anà urbanitzant l'eixample dit de l'estació. Els Germans Armengol hi tenien aquest taller de premses portàtils, «lo més adoptat per son fàcil maneig, solidesa i baratura». També tenien armeria, a la Rambla, 15.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Taller de Josep Safonts, Passeig de Fernando, darrere del Correu, junt a la Fonda d'Espanya. 
Tota classe de maquinària de l'època: premses, grues, cabrestants, grills, bombes de totes menes, motors de corrent, transmissions de moviment de totes classes, màquines de cosir... fins a la  «reparació i modificació de tota classe de màquines de vapor». Encluses, ferramentes per a tota classe de carruatge, peces per a molins fariners, etc. «Para compte: no confondre's amb los demés establiments».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
La Catalana Assegurances, carrer Major, 2. 
De l'arribada del gas a les llars, derivà la necessitat d'una «companyia de seguros contra incendis. Explosions de gas a prima fixa».
Fotografia de Josep Manetes, Plaça Paeria. 
«Davant la casa de la ciutat. Se fa tota classe de treballs fotogràfics, retratos, vistes de monuments, paisatges, reproduccions, ampliacions, etc». Un dels pioners de la fotografia lleidatana al Vuit-cents. 
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Dipòsit de Fustes Joan Torné. 
«Situat junt a l'estació del ferro-carril de Lleida a Saragossa i Barcelona», prometia tota mena de fustes «del país i l'estranger».
Lamolla, Rambla Fernando, 2.
«Visitar sa gran fàbrica». No calia dir res més, tothom sabia què feia.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
La Industrial Paperera, fàbrica de paper continu de Rosselló.
«Elaboració de tota classe de papers per a escriure, imprimir, litografiar, de colors, embalatges de totes classes, cartrons i cartrolines, per a llibres ratllats, sobres, etc. i en general tot quant constitueix lo ram de papereria». Després de més de cent anys es troba en concurs de creditors.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Serradora de Rosselló. 
Amb una força matriu de 450 cv.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Fàbrica de filats i teixits de Cotó, Alguaire. 
De J. Serra i companyia.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Drogueria, Cereria i fàbrica de xocolata de Josep Graells, Balaguer. 
Una rara combinació de materials i productes. «Dipòsit exclusiu dels xocolates de la companyia Colonial, dels llibrets de fumar de la casa de Josep Bardou i Fills...», licors, xampanys i aigües minerals «del país i l'estranger». 
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Gran Posada de l'Univers, Tàrrega. 
L'antiga Posada Grimau a la Plaça del Carme.
Farmàcia de Solsona, Tàrrega. 
Amb «dipòsit de medicaments» nacionals i estrangers, probablement sense recepta de la Seguretat Social. Atenció: «Píldores de Lourdes, a 5 rals caixa».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Posada d'Espanya, Tàrrega. 
La coneguda fonda targarina, davant de l'estació del ferrocarril.
Fàbrica de ciment Jené, Cervera.
«Antiga i acreditada fàbrica de ciment romà de superior qualitat».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Fàbrica de Midó de Santiago Jené, Cervera. 
«Premiat en vàries exposicions, dóna més bon resultat que el midó anglès, pues se fabrica de blat exclusivament i son preu és més ventatjós. S'expedeix en tarrós i en pols».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Jené i Capell, almacens, Cervera.

Al Carrer de Víctor Balaguer, un dels prohoms de la Renaixença, que ja tenia un carrer en vida a la capital segarrenca.
Josep Pleyan aconseguí per a la publicació d'aquesta guia lleidatana la col·laboració del nombrosos empresaris locals, de les comarques lleidatanes veïnes i fins de les comarques tarragonines o barcelonines que tenien mercat a Lleida capital. En molts casos, fou la primera vegada que s'anunciaren en llengua catalana, i que entraren en contacte amb els vents de Renaixença cultural i nacional que escombrarien el nostre país per recuperar-ne l'ús de la llengua i la pròpia consciència històrica.