 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Vila esgraonada en un turó coronat per les despulles del castell, en la Baixa Segarra», comarca geogràfica, a la qual la moderna distribució territorial ha fet perdre l'antiga identitat. Al 1920, arribava a la màxima expansió demogràfica, de la qual com tants i tants altres pobles i viles del país, només en queda el record. Ara hi ha menys habitants que al cens del segle XIV, que amb 174 focs se'n devia anar dels sis-cents habitants per amunt, «nombre bastant considerable en aquell temps, lo qual prova que era ja allavors de les més importants poblacions de la comarca».
|
 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dels Guimerà en un segell consistorial de la Restauració borbònica, en obligat espanyol, és clar.
|
 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Clixé d'Antoni Güixens.
La més que característica vista de la població, encarada al sol de migdia, i amb la silueta de la torre del castell mig tombada i el quadrat campanar de l'església.
|
 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les cases es distribuïen en tres carrers turó avall, després augmentats fins arribar a fer companyia al Corb. M'encanten les àmplies galeries de damunt les cases, sota teulada, que ajudaven a la refrigeració a l'estiu i a l'aïllament a l'hivern. Quan hi pujàveu, sempre hi trobàveu roba estesa, i canyissos amb figues per assecar.
|
 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Segons el cens de 1831, hi havia a la vila més de 1.200 habitants, xifra que corregeix i augmenta en una bona part les més de vuit-centes ànimes que dona Madoz a la seua obra. Diversos Guimeràs han destacat en la nostra història nacional.
«En lloc alterós prop de la vila, hi ha santuari de Nostra Senyora de Bovera, nom del punt a on fou trobada la imatge dintre d'una alzina És d'alabastre i està dreta». La proximitat de Vallfogona, riu Corb amunt, li permeté de disposar de carretera amb servei de carruatges i curs d'automòbils. A la vila, s'hi trobaven quatre premses d'oli i tres molins fariners: la dada prova el gran auge de la vila ara fa cent anys. Mercat dominical i escola de xiquets i de xiquetes. |
 |
1913. Guimerà (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Clixé d'Antoni Güixens.
La portalada gòtica de l'església.
|
