 |
| Anys 1910-20. Bono, la Ribagorça. Vista esplèndida del poblet des de baix a la Noguera, i al peu de les grans muntanyasses que la dominen. Una imatge impossible d'obtindre només en passant per la carretera. Cal la pausa i les senderes del caminaire, o dels vells temps, per adonar-se que, tal com s'escriu a l'Onomasticon,«Bono està edificat al peu d'un gran massís de figura arrodonida, que comença al Pas del Mardà, assoleix la seva altitud màxima en el Tossal de les Volandretes, i la part més prominent d'aquest massís és el Puntal de Costabella, al qual, precisament, es podria referir el nom de BÚNO-BE», atès que l'etimologia del topònim, establerta pel mestre Coromines, remunta a «un basc ribagorçà *BÚNO-BE 'sota el puig'... L'element inicial pot ser el mateix que el català bony, que en la zona pirinenca té l'accepció oronímica de 'cim arrodonit d'una muntanya'... El basc actual muno 'colina', que deu tenir el mateix origen està ben representat en l'onomàstica eusquèrica». |
 | ||||
1845. Bono (la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
El petit poble ribagorçà, on la nostra llengua i bisbat (fins al trossejament de 1999) hi són mil·lenàries, s'emplaça «en un pequeño llano de 1/4 y 1/2 hora de longitud y 400 pasos de latitud, que es una ribera formada entre dos montañas que llegan hasta el Pirineo... Es uno de los pueblos que componen el valle o baronia de Barrabés», a tocar del camí «que conduce al valle de Arán por el puerto de Viella», car encara no hi havia túnel i calia fer la travessa per dalt del port.
A mitjan segle XIX, «tiene 9 casas» i l'església depenia del mossèn de Forcat. De l'antic cementiri, al costat de l'església romànica, se'n diu ventilat, per no trobar-se tancat dins dels carrers del poble, com succeïa habitualment en molts, i que en aquelles dates començaven a deslocalitzar-se a l'exterior per qüestions sanitàries. Per beure, tant s'agafava aigua de la Noguera com de fonts del terme. Dins del qual «se encuentra una ermita dedicada a Santa Leocàdia, y distantes como medio cuarto del lugar, se ven las ruinas de una fábrica de fundición, que a espensas del Gobierno se construyó a finales de siglo pasado». També hi hagué mines de plom, algunes de les quals encara obertes en aquella època. La Noguera Ribagorçana s'atravessava «por un puente o palanca de madera», de la qual no en queda rastre. Un parell de sèquies agafen aigua del riu per aviar-la i regar per avall, «hacia Forcat, en cuyo término dan impulso a dos fábricas de fundición». El poble tenia 5 veïns i 20 habitants, a raó de quatre per casa, doncs. Actualment, i després de la riuada del 1963 que portà a l'emigració, hi viuen una desena de persones, potser encara no, i depèn del municipi de Montanui. 
|
 |
| 1975. Bono, la Ribagorça. Foto: Camil José i Guiu (1937-1991) (MdC-AFCEC) L'església d'origen romànic de Sant Pere. |
 |
| 1975. Bono, la Ribagorça. Foto: Camil José i Guiu (1937-1991) (MdC-AFCEC) Una magnífica vista elevada del poble, amb el gran casal de colònies que hi tingué el bisbat de Lleida en aquells anys. S'hi estaven les xiques, mentre que nosaltres, els xics, fèiem estada en tenda de campanya als prats de damunt de Senet. |
 |
| Anys 1960-70. Bono, la Ribagorça (Fototeca.cat). L'església de Sant Pere, d'origen romànic amb diferents obres al llarg dels segles, i parcialment arrasada per la riuada del 2 d'agost de 1963. |
 |
| Anys 1960-70. Bono, la Ribagorça (Fototeca.cat). Vista de l'àmplia llera de la Ribagorçana. Les torres elèctriques, cicatrius que recorren la pell de tot el Pirineu, també a la vista. |
 |
| Anys 1960-70. Bono, la Ribagorça (Fototeca.cat). Una vista de l'entrada del poble de fa més de quaranta anys. |
 |
| 1962. Bono, ermita de Sant Romà i Santa Leocàdia. agost del 1962 (Arxiu Gavín - Volum 2. Alta Ribagorça nº 75) (Cataloniaromania). La vella ermita romànica del segle XIII. |
 |
| 2014. Bono, ermita de Sant Romà i Santa Leocàdia. (Cataloniaromania). Tots som causants d'aquest 'progrés' perquè no volem renunciar a vies de comunicació ràpides i en bon estat. Però de debò que les coses no es poden fer d'una altra manera? No en tinc la resposta, però podríem començar a introduir un currículum de lletres (literatura, filosofia, història, etc) obligatori a les opcions de ciències? Provem-ho, a veure si s'hi nota la diferència. |
