[1871] Lo Congost d'Ovarra i la Serra del Cis a l'alta vall de l'Isàvena

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
La vall de l'Isàvena, secular límit occidental del nostre domini lingüístic, formada per aquest riu, «nascut als vessants dels pics Gallinero i Baciver, a l'Alta Ribagorça», que «després de recollir les aigües de l'altiplà de les Paüls, entra a la Baixa Ribagorça i travessa el congost d'Ovarra, per seguir vers el sud fins a topar amb la serra del Castell de Llaguarres, que el força a desviar-se cap a l'oest i a abocar les aigües, després d'un recorregut de 59 km, al riu Éssera prop de Graus».

«Aquesta vall...  havia estat, sobretot en els segles medievals, l'eix espiritual de la Ribagorça, després de l'època romana en què fou una de les vies de penetració més freqüentades, des del cor del Pirineu vers la vall de l'Ebre». Fins als anys 70 la carretera que pujava de Graus cap al Pont de Suert moria al congost, fins que s'hi va obrir pas per connectar-la amb Bonansa. Posteriorment reformada, ara ja disposa de túnels que en faciliten un pas franc.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Vista de la serra ribagorçana encara coberta de neu, des de la qual les vistes als gegants maleïts del Pirineu són impagables.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Beranui i la part alta de la serra, el Tossal de Cis (1.761 m).

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,Revista «Muntanya», CEC, 755, abril. 
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991).
Detall del monestir d'Ovarra des de la penya que li guarda les espatlles com un gran sentinella, dita de la Croqueta. El pont gòtic fou refet al 1963 després de la riuada, uns metres més avall de l'original medieval, per permetre el pas al monestir. 

11988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991).
Breu visita a l'església romànica de Santa Maria, ben conservada, i a la de la parròquia, l'església de Sant Pau, llavors en estat decadent. L'excursió s'inicia amb la pujada cap a Vallabriga: «llurs revolts ens permeten d'anar admirant a pleret el racó d'Ovarra». Des del poblet, pràcticament abandonat, s'emprèn «la forta pujada pel vell camí de bast que comunicava, temps enrere, Vallabriga amb Espés, tot salvant pels alts l'engorjat de l'Isàvena... fins a conduir-nos al Pas de la Croqueta, un exigu collet... on... ens enfilem, fent grimpada, per situar-nos dalt de la Penya de la Croqueta (1.382 m)». La vista des d'aquest mirador natural, a 400 m en vertical sobre Ovarra i l'Isàvena, és sorprenent.

Ja ho diu la mateixa etimologia, segons Coromines: «Sembla clar que l'ètimon és el llat. SCISSUM o (IN)CISSUM, muntanya tallada». És el tall de l'estret que el riu fa a la terra. A més, doncs, Cis n'és la grafia etimològica.

«La continuació del camí de Gavarret sobre el congost d'Ovarra és una delícia... la visió que ens ofereix pot enfonsar-se intermitentment en les profunditats del congost, on de vegades és més fàcil endevinar l'existència del riu pel soroll de l'aigua que no pas per poder veure'l». Caminant en direcció nord, els excursionistes obtenen «magnífiques perspectives, com la del poblet d'Espés, emmarcat en el fons del muntanyam que configura el circ on neix l'Isàvena».

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991).
El congost vist cap al sud, amb la Serra de Cis en sortint-ne a l'esquerra.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
La ruta no arriba fins al poblet d'Espès, sinó que ha de descendir per un senderó «que davalla fortament cap a una pista que ens baixarà a la carretera», tot travessant el llit de riu Blanca, fins a situar-se al començament septentrional de l'estret, a la carretera que baixa de Bonansa, «per la qual, i en tres quilòmetres aproximadament, tornarem a Ovarra... Aquest recorregut, amb nul·la circulació existent, ens dóna l'ocasió de tafanejar a fons els indrets del congost». Retornats a Ovarra, els excursionistes reben la negativa del capellà de Serradui de deixar-los pernoctar en l'indret, amb amenaça, no faltaria si no, de la visita de la Guardia Civil (espanyola) i tot.

11988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Situació del congost i de la serra.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,Revista «Muntanya», CEC, 755, abril. 
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991).
Pas i penya de la Croqueta sobre el congost d'Ovarra.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Un detallat i complet mapa de la capçalera del riu Isàvena. 

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Una llista ben completa de la toponímia de la Serra del Cis, un treball excel·lent de l'autor de l'article, i que caldria recuperar per a tota la nomenclatura pirinenca, per evitar les castellanitzacions, sovint disfressades d'aragonesismes, que s'estan imposant en mapes i indicacions de tota mena, també les editades al nostre país, cosa que no té perdó. La mil·lenària llengua de la terra ha de rebre reconeixement en la senyalització oficial i en les publicacions de qualitat. Insisteixo en allò que he escrit en algun altre lloc: cal un congrés de toponímia pirinenca que fixi aquesta toponímia i eviti la desnacionalització, i que la toponímia precisada pels experts sigui incorporada a la cartografia.

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
La pernocta s'ha de fer a la fonda de la Pobla de Roda. L'endemà encararan la Serra del Cis, una llarga matinal amb sortida des de Beranui en direcció a les Bordes de Sant Miquel (1.471 m). Vistes als encontorns (Turbó, congost d'Ovarra...) i «davant nostre, el suau esquenall de la Serra de Cis es desplega obertament». La configuració allargada i calma de la serra, «li permet de ser un mirador obert a tots cantons... massissos de la Maladeta, el Coma-les-Bienes i el Besiberri... Vers l'est... el Pui de Llerás. A l'oest, la mola del Turbó excel·leix, poderosa, per damunt de la muntanya de Vallabriga».

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,
Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
El vèrtex geodèsic de la serra és a 1.761 m. La baixada es fa pel «vell sender que antigament s'utilitzava per guanyar, des de la vall de l'Isàvena, la part superior de la serra: planeja de primer, per sota el vessant de la Roca Cirera, fins a atènyer el grau (1.524 m), estrebat entre aquest cim i el Brocoló». 

Sota la pluja continua el descens: «el camí es despenja pel barranc d'Arquero, amb una baixada de les d'aquí t'espero: revolts i més revolts en un sender que s'enrosca vertiginosament i que el còdols, relliscosos, fan perillós», entremig dels «colossals cingles que formen en semicercle la part baixa del Tossal de Cis, la Roca Cirera i el Brocoló... Per això encara és més admirable la saviesa d'aquest malaguanyat camí, el qual, pel fet de no passar-hi ja ningú, s'està malmetent en diversos punts i, de segur, amb el temps, esdevindrà impracticable».

1988. «El Congost d'Ovarra i la Serra del Cis», Camil José i Guiu,Revista «Muntanya», CEC, 755, abril.
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991).
El vell camí de bast o ferradura que puja de Serradui fins a la Serra de Cis, una autèntica obra d'enginyeria popular. 

Anys 2000. Monestir d'Ovarra, la Ribagorça.
Un racó natural privilegiat, garant del pas del congost, origen de la riquesa del monestir des dels temps de l'alta Edat Mitjana. A la vista, el pont gòtic refet una mica més avall de son emplaçament original després de la riuada del 1963, i la nova carretera que puja cap a Bonansa pels nous túnels d'Ovarra.

[689] Serra del Cis, Vall de l'Isàvena (Ribagorça)