 |
1915. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz Caneja (1893-1935), (MDC_AFCEC).
Meravellosa imatge del poble d'Aneto, el poble més alt de la vall de Barravés, a 1.350 m, amb el pastor que torna amb el ramat dels prats de més amunt. El poble donà nom al pic més alt del Pirineu atès que fou cartografiat per Henry Reboul, un dels primers i grans pirineistes, en sortir del petit poble ribagorçà. Reboul creia que el Mont Perdut era el més alt de la serralada, però nous mesuraments van fer-lo canviar d'opinió al 1789: va ser el primer, doncs, a establir la supremacia de l'Aneto, tot i que imprecisament va atorgar-li 44 m de més.
|
 |
1915. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz Caneja (1893-1935).
Detall del pastor, reposant sobre el gaiato. Al fons, l'església moderna de la població, del segle XIX. Als afores l'antiga capella romànica de Sant Climent, del segle XII, reformada al segle XVI: «el edificio fue fundado por los años de 1539, segun aparece de una inscripción que se ve en el umbral de la puerta». La Festa Major se celebra pel Pilar. Com en tantes altres poblacions de la franja, la moderna introducció del culte a la Mare de Déu del Pilar, que mai no hi fou tradicional, ha configurat un mur d'advocacions pilariques des dels Pirineus fins al Matarranya, una autèntica avançada de l'espanyolització d'aquestes comarques, que la població ha hagut d'anar entomant sota l'estigma i la por constants d'acusacions de mals compatriotes. Com si durant segles no haguessin sigut autèntics aragonesos catalanoparlants! En el fons, doncs, només se cerca, simplement i senzilla, que esdevinguin espanyols esborrant qualsevol rastre de ses mil·lenàries arrels.
|
 |
1845. Aneto (la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El petit poblet del bisbat lleidatà que des del segle XIX es farà mundialment famós és situat «cerca del nacimiento del río Noguera Ribagorzana, en una hondonada rodeada de peñascos, y combatido fuertemente por los vientos del Norte». Se'n diu que les 14 cases són«de 4 varas de altura, en general, distribuidas en calles irregulares y mal empedradas». Home, és que estem parlant d'un poble d'alta muntanya de la primera meitat del segle XIX, com havien d'estar, els carrers!
Afegeix l'autor que «hay también dentro del pueblo dos fuentes de muy buenas aguas para el surtido del vecindario y demás usos domésticos». En canvi, en bona aigua, pocs altres pobles, petit o grans, podien guanyar-lo. S'hi destaca un petit castell construït com a defensa durant la Guerra del Francès, però ja enrunat. |
 |
1845. Aneto (la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«El terreno es tenaz, espinoso, árido, secano y poco fértil», mentre que les muntanyes de la «sierra de los Evangelios» són de bona pastura, freixes i boixos. El poder de la Noguera queda ben descrit: «es de curso perenne, de cauce profundo, y aumenta sus aguas a proporción que se derriten las nieves abundantes en este pais por espacio de 6 meses, y que a veces le dejan incomunicado con los pueblos inmediatos, por los ventisqueros que forma el aire, arrebatando la nieve de una a otra parte. Las desbordaciones del Noguera son frecuentes u causan perjuicios de la mayor consideración». Un pont de fusta donava pas al molí fariner de vora el riu, que devia fer farina per a la cinquantena de veïns del poble i els dels pobles veïns.
|
 |
1912 ca. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC_AFCEC).
Aquesta vista és presa des de l'altra banda del poble. Se n'aprecia la costa que fa, a través de diverses terrassetes cap amunt i cap avall de l'església.
|
 |
1912 ca. Aneto (la Ribagorça).
Els característics pallers pirinencs als prats de vora el poble. A començament del segle XX, hi havia algunes cases més que les 14 que cita Madoz. Fot. Juli Soler i Santaló (1865-1914). |
 |
1915. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz Caneja (1893-1935), (MDC_AFCEC).
La imatge retrata un excursionista en un camí de ferradura tancat per fustes, damunt del poble, alguna de les cases del qual sembla que s'aprecia a la dreta de la imatge, rere de l'arbre. Al fons i a l'altre costat del riu de la vall de Barravés, el poble de Senet.
|
 |
1915. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz Caneja (1893-1935).
Detall de l'excursionista, amb botes, bastó, motxilla i salacot.
|
 |
1912 ca. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC_AFCEC).
Poc més amunt de la població, camí de les Maleïdes, la vall d'Anglos, amb el característic colze o angle que li dóna nom, just després del llac en direcció al Coll de Cap dels Estanyets.
|
 |
1912 ca. Aneto (la Ribagorça).
Fot. Juli Soler i Santaló (1865-1914).
Detall d'un dels excursionistes de l'expedició fotogràfica per aquesta inigualable vall glacial, emplaçada al SE del massís de la Maladeta, entre les valls de Salenques, Llauset i Riueno. Els estanys d'Anglos són a la part més ampla són a 2.220 m. i l'inferior, que és el que hi ha retratat, és el més gran. Més amunt, a la capçalera de la vall, ben agombolat pel Pic d'Anglos (2.815 m) i el Coll de Cap dels Estanyets (2.525 m), hi ha els anomenats estanyets de Cap d'Anglos. Una delícia.
|
