 |
| 2014. Serra de Cis (popularment Sis), Vall d'Isàvena (Ribagorça). A primera horeta del matí, enfilem Pardinella amunt, cap a la Serra de Cis, que separa les aigües tributàries de la Ribagorçana de les de l'Isàvena. L'etimologia popular en diu Serra del Sis, perquè agafa termes de sis pobles. Afegeix Coromines: «Sembla clar que l'ètimon és el llat. SCISSUM o (IN)CISSUM, muntanya tallada». Per tant, Cis n'és la grafia etimològica. Tot just començar, ens saluda l'esplèndida esglesiola romànica del poble vell, que dècades enrere hagué de transferir-se avall a l'altre costat del riu perquè no hi havia pont. En Ton del Salero ens explica com funcionava aquesta antiga ventadora de gra, miraculosament salvada del progrés. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Afortunadament arribem ja al solet, i és que a l'ombra encara hi fa aquella mena de frescor incòmoda. De seguida, es dreça darrere nostre el company inseparable de tota la jornada, rei majestuós d'aquesta vall: el Turbó. Hem deixat els cotxes als peus de Visalibons. Segons Coromines, un nom que ens remunta als mateixos orígens de la llengua, quan en el parlar arcaic i la toponímia de fa mil anys va canviar-se la ela de Vila- per la s sonora [bizalibons]. La segona part del mot compost podria fer referència a l'arrel de llop (LUPO). |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Sota el comandament del nostre guia d'avui, pugem per antics camins de bestiar, ara malmesos. L'Eloi és un enamorat de la Vall d'Isàvena i del Turbó. Tant tant, que s'hi va casar i tot. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Anem revoltant la serra fins a la petitona ermita romànica de Cis. La teulada és a punt de dir prou, i ara el pastor se les ha empescat totes per salvar-la... |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Ara toca una estona de bosc, una mica espès. El roure espera la nova fulla que li renovi la vella, i l'eruga de la processionària ja es desplaça per expandir-ne la plaga. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Al tanto, Safraner! Arriba una parada tècnica. Al fons, al lateral del Turbó, la Peña Montañesa trau el nas. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Encarem ja la part final dels prats de l'Amurriador, farcits de cards esclatats. A poc a poc, a l'horitzó, altres gegants es van afegint a fer companyia a la colla d'avui del GEST belianenc. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Amunt, sempre amunt! Per veure l'inigualable espectacle blanc que s'obre davant nostre. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Ja som dalt de l'Amurriador (1791 m), on s'hi troben un punt geodèsic i una torreta d'observació forestal. Sens dubte, un mirador privilegiat sobre el Pirineu. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Decidim anar a dinar a dalt de l'altre turó, al Puialto (1782 m) per veure encara de més a prop la neu del Pirineu. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). La petita fotografia panoràmica (feu-hi clic al damunt) no pot fer honor a la grandesa de la cadena de muntanyes que s'exhibeixen davant nostre, des del Turbó a l'oest, fins al Cadí i el Pedraforca a l'est, passant pel Posets, la Maladeta i l'Aneto, i els Besiberris. Dinar asseguts de cara a tots ells, albirar-ne la blancor relluent sota un blau cel autèntic, i dominar-los tots en una única gran mirada, quin restaurant us ho pot oferir a la carta? |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Abans de començar a baixar, uns moments d'admiració i reflexió: quin de tots aquests gegants es deixarà guanyar aquest proper estiu? |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Unes sorprenents espones de pedres rieres, totes perfectament arrodonides, de quan el riu campava per un altiplà per erosionar. Des del Mirador del Mallo, se'ns ofereix tota la vall alta de l'Isàvena. Baixem cap a Beranui des de les Bordes, però primer cal trobar el petit grau que ens permeti el descens pels peus de la roca. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). L'església romànica de Beranui ens surt a rebre de seguida. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Una vall encara plena de vida rural. Sabríeu dir per a què serveix aqueixa gàbia fortificada? Doncs per pesar porcs, sí senyor. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Creuem l'Isàvena pel magnífic pont medieval de Beranui i retornem per la carretera cap als cotxes. Alguna cosa d'estrany ocorre quan els cartells no són escrits en la llengua mil·lenària de la gent de la terra. |
 |
| 2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Les darreres sorpreses de la jornada: una ràpida visita al Monestir romànic de Santa Maria d'Ovarra, a la sortida del congost de la Croqueta, avui esquarterat per un immens talús de la carretera. L'arrel bascoide d'Ovarra remet a llit, jaç, per tal com el conjunt monàstic era ajaçat a tocar del riu, tot sortint del congost cap a la vall oberta de l'Isàvena, nascut de les entranyes de les Maleïdes. De retorn, encara podríem visitar Roda d'Isàvena, l'episcopal germana bessona de Lleida durant mil anys. Avui ens conformem amb una breu ullada al pont romànic a tocar de la carretera. No patiu, la colla del GEST belianenc sempre és a punt per tornar a pujar, oi? |
