[735] Vistes aèries de la Lleida de la postguerra

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La Lleida de la postguerra, ocupada pels franquistes espanyols i dirigida per caragirats locals i col·laboradors necessaris, com ara l'Alcalde Areny, el primer Paer en Cap de la postguerra (1939-41), el nom del qual encara figura al carrer i la passarel·la del campus de Cappont. Sota el seu mandat, els camps de concentració i les execucions de presoners polítics catalans i republicans foren pa de cada dia. 
Vergonya per a tots els darrers Paers en Cap i, per extensió, de tots nosaltres lleidatans.
 Fins quan ho consentirem?   

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
A dalt, el Canyeret a la falda de la Seu Vella. A sota, l'Avinguda del Segre, encara inexistent. Entremig, la Rambla de Ferran, l'eix de la ciutat fins a l'estació.

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall de la Rambla de Ferran i de la mil·lenària i inconfusible cruïlla dels Carrers Major, Carme i Magdalena.

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La Plaça Magdalena, on hi ha actualment l'Auditori, llavors plena de magatzems de la municipalitat. El carrer Salmeron tampoc no estava ple de cases encara. En primer terme, el gran edifici de les Germanes de la Sagrada Família, construït l'any 1910 per l'arquitecte Celestí Capmany, i que fou incautat l'any 1936 com a seu per a la UGT.

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
A l'extrem superior, encara no hi havia el nou edifici del gobierno civil franquista, i l'Avinguda del Segre ni tan sols era un carrer. En primer terme, l'església i el claustre dels caputxins del convent de Sant Antoni de Pàdua.

Anys 1940. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall de la Rambla de Ferran arribant al jardí de la plaça de l'estació. S'hi observa també el triangle de la Plaça Noguerola.

Anys 1950. Lleida, Secà de Sant Pere, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Vista aèria del planell on començaven a instal·lar-se algunes poques cases. Bàsicament, tot era horta.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall del planell del Secà de Sant Pere.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La fesomia de la ciutat des del cel. Des de finals del segle XIX, la ciutat havia començat a desbordar les muralles antigues, ben visibles en l'urbanisme, convertides en passejos: la Rambla de Ferran, Blondel, Av. Catalunya i la Rambla d'Aragó.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El turó pelat de la Seu Vella, sense urbanitzar i encara militaritzada pels espanyols. A l'extrem de dalt, s'hi reconeix el conjunt esportiu dels anys 1920-30 de la Joventut Republicana, amb el camp de futbol i el velòdrom. La banqueta de Blondel, encara per construir-se, tenia una silueta irregular, encara que l'alt edifici de la Caixa de Lleida o Montepío, de finals dels anys 1940, ja hi era.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Cappont era ple d'hortes i només era un barri incipient de cases i molins a l'altra banda dels Camps Elisis, mentre l'Av. de les Garrigues era més aviat una carretera que no pas un carrer.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El Pont Vell reconstruït després de la guerra amb el Cappont ple de conreus. Destaquen els alts plataners de l'entrada dels Camps Elisis. 

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall del Pont Vell i de la Plaça de la Pau, on s'hi construirà el gobierno civil franquista. Al fons, Lleida s'acabava a les vies del tren; i en primer terme, Cappont era un petit nucli de cases, magatzems i tancats, més enllà del qual tot eren hortes,i el xoperal a tocar del Segre no existia. La Banqueta de pedra de l'Av. del Segre ja estava feta, però no encara la de Blondel, a partir del Pont.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Els Camps Elisis lleidatans en tota la seua esplendor. A l'esquerra, el teatre estava envoltat per una corona circular de grans plataners. També s'aprecien el xalet i la glorieta, que encara avui hi són, mentre que a la dreta, fora d'enquadrament i on ara hi ha el Palau de Vidre, hi havia el llac amb una llarga columnata i barquetes d'esbarjo. Al fons, la incipient Avinguda de les Garrigues arribant al Pont Vell.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall dels jardins dels Camps Elisis davant de la glorieta i el xalet.

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El primer tram de la futura Avinguda de les Garrigues. Posteriorment, els Camps Elisis foren tapiats, fins que la Paeria de començament del segle XXI, per impuls del regidor republicà Xavier Sàez, en tombà les tanques altre cop i se'n recuperà el lliure accés. 

Anys 1950. Lleida, vista aèria. 
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
L'entrada al Pont Vell reconstruït de la postguerra, encara més plena de vianants i carros que no pas d'automòbils. Llavors la carretera N-II passava pel Pont i pel mig de la ciutat, cap a Blondel i carrer Acadèmia, direcció cap a l'Aragó.

Cliqueu també:

[688] Camp d'aviació dels Mangraners