 |
| 1960. «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo. Portada de la primera edició del llibre, Ed. Destino. La primera novel·la llarga de l'autor més enllà dels primers contes escrits. |
 |
| «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo (1960). «Novel·la i document», Joan Triadú, AVUI, 18 de maig, 1980. Igual que la novel·la realista del segle XIX promogué el retrat fidel de la societat a imatge i semblança de l'invent de la fotografia, la literatura europea i americana, amb Conrad i London al capdavant, desenvoluparà un gènere narratiu a imatge i semblança del «reportatge de qualitat literària i del cinema 'verídic' de l'època, amb les seves imatges de denúncia i d'inesperada poesia». En la literatura catalana, trencada pel triomf del feixisme (espanyol) a partir del 1939, la novel·la documental arribarà vint anys després, cap al 1960, de la mà entre altres d'Espinàs, Pedrolo, Joan Vila Casas o Fèlix Cucurull. «Aquesta novel·la en català té un interès específic per dos motius: per l'ús que fa dels recursos d'estil, lingüístics, i per la projecció que assoleix prop d'un públic jove i potencialment nou. La dinàmica d'aquesta novel·la 'documental' comporta, en general, l'adopció d'un llenguatge asèptic, d'un to fred i de vegades dur, sobretot en els diàlegs, sovint preponderants com en certs guions cinematogràfics... el novel·lista s'acosta a l'actitud de reportar i d'informar, per tal que el lector en tregui ell mateix les conclusions». |
 |
| 1960. «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo. Portada de la primera edició del llibre, Ed. Destino. La novel·la fou escrita al 1955 i no fou publicada fins a final del 1960. Fou la primera novel·la ambiciosa de l'autor, «amb densitat i dramatisme», més enllà de les novel·les breus amb què havia comença a publicar, «en la qual l'acció, molt viva, gairebé caricaturesca, s'alterna amb la 'documentació' que aporten als fets ressenyats els escrits del protagonista, presentats en forma de 'carnets' i uns 'informes' d'agència sobre la protagonista, Àngela... També és documental i tractat amb esquematisme el fil de l'argument, però a més l'autor sap donar-li forma, color i solidesa». |
 | ||
| «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo (1960).2014. «Barcelona 1961: assaig de retrat literari», Josep Miquel Sobrer, dins Som per mirar (II): estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles, UB. Ressenya de les seccions en què s'organitza l'estructura metòdica de la novel·la. «Les nou seccions de narrativa directa són plenes de diàleg... La cosa tira pel cantó del teatre de l'absurd... L'efecte general és més de verisme que de verosimilitud, com si el lector fos convidat a observar una veritat difícil de creure emocionalment, amb distància brechtiana». Conclusió: «El que és evident és que tenim en aquesta obra un rebuig radical del romanticisme... La voluntat és la de presentar la realitat que el bon burgès suposadament es nega a veure», perquè «els personatges són -de fet o en potència- putes, pinxos o porteres; pobres diables i res més... Una selva com la seva».
|
 |
| «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo (1960).2014. «Barcelona 1961: assaig de retrat literari», Josep Miquel Sobrer, dins Som per mirar (II): estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles, UB. «Després de la guerra, als vint-i-cinc anys de l'Alzamiento, l'existencialisme era el més agosarat que es podia presentar al públic de Catalunya». |
 |
| «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo (1960). «Novel·la i document», Joan Triadú, AVUI, 2 de desembre, 1979. «L'any 1960 Pedrolo tenia una dotzena de novel·les inèdites, segons les seves indicacions, que han estat publicades posteriorment; és a dir, una producció més extensa que la producció total de molts novel·listes i molt diversa a més a més, com corresponia a la inquietud de l'escriptor i a la dinàmica de la seva creació». Les dates de publicació no es correspongueren, doncs, amb la cronologia de la creació narrativa. |
 |
| «Una selva com la teva», Manuel de Pedrolo (1960). «Benjamí Tous llegeix Pedrolo», 23 de maig 2018. L'actualitat d'una obra escrita fa seixanta anys. Potser perquè, d'una banda, l'existencialisme ja no ens abandonarà mai més, i de l'altra perquè el documentalisme torna o tornarà a esdevindre imprescindible en un món de fake news i control (progovernamental) dels media, com la repressió i relat oficials (espanyols) demostren des de l'1-O ençà. |
 |
| 1963. «Balanç fins a la matinada», Manuel de Pedrolo, Premi Sant Jordi 1962. Escrita al 1953 no veié la llum fins que li fou atorgat el premi l'any 1962 i, per tant, publicada l'any següent, deu anys després de la redacció de l'original. És a dir, publicada amb tres anys de retard respecte a «Una selva com la teva», fou escrita dos anys abans. |
 |
| 1963. «Balanç fins a la matinada», Manuel de Pedrolo, Premi Sant Jordi 1962. En aquesta extensa novel·la, «Pedrolo banalitza, i gosa fer-ho fins a l'extrem de no moure's en més de tres-centes pàgines de text, del quotidià més arranat». Continua descrivint Triadú: «dividida en vuit capítols... és la llarga explicació, escrita marxa enrera -el primer capítol narra fets del 1953 i el darrer del 1913- de la vida del protagonista, la qual consisteix en una sèrie inexorable de claudicacions, les unes originades per les altres, enfront de la seva muller i de la vida familiar». El to documental del narrador n'exalta el sentit del 'balanç' vital. No us en perdeu una ressenya esplèndida de l'argument a: Els llibres del Senyor Dolent (Cesc Llaverias) |
 |
| 1963. «Balanç fins a la matinada», Manuel de Pedrolo, Premi Sant Jordi 1962. La biobibliografia de l'autor a la contraportada de l'edició de Selecta, cap als quaranta-cinc anys de l'escriptor. |
 |
| «Balanç fins a la matinada», Manuel de Pedrolo (1963), Premi Sant Jordi 1962. Una imatge emotiva: l'Espinàs entrevistant Pedrolo amb motiu de la concessió del Sant Jordi. |
 |
| 1976. «Pedrolo: la metralladora catalana», entrevista de Josep M. Figueres, AVUI, 6 de juny. La segona entrevista que l'autor feia a un diari català. S'hi autoretrata en l'aspecte personal, que creu reflectit amb clarividència a la seua obra literària; com a creador teatral, per reconèixer que li va servir per adonar-se que no era un home de teatre; i com a novel·lista, investigador insaciable de l'estructura narrativa, a la recerca de la necessària «òsmosi... entre la forma i el fons», i per copsar «els diferents nivells la realitat, sigui la realitat ambient, sigui aquella realitat que l'obra constitueix per ella sola». L'enorme quantitat d'obra escrita i, després, publicada en desordre per causa de la prohibició i persecució franquistes (espanyoles), va fer que sovint la percepció de Pedrolo quedés reduïda a la quantitat: la metralladora del títol hi fa referència. Ara, passats els anys, ja hi comença a haver també la percepció de la qualitat, sovint equiparable a l'europea, però massa avançada per a la societat reprimida i coartada de l'interior d'un Estat (espanyol), contra el qual va lluitar literàriament i pacífica amb la ploma durant tota la vida. Un republicà de soca-rel, que és tant com dir d'arrels segarrenques. |
