 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 21 de maig. «Las obras hidroeléctricas de estos montes no están de más... Lo que sí está de más es el gratuito desprecio que la técnica, a veces, tiene por otros valores...» Per al novel·lista espanyol, «técnica y estética no son nociones excluyentes, sino complementarias, y que, por estas breñas y por estos andurriales, la técnica y la estética, que marchan divorciadas, hubieran podido caminar acordes...» Si això ja era ben evident a l'observador sagaç de fa seixanta anys, no es poden dir les destrosses i atemptats que des d'aleshores i fins avui s'hi han fet al Pirineu. Una ferida que encara sagna i que hauríem de començar a embenar. No tot s'hi val en nom del 'progrés', ja que aquest nom sovint només amaga especulació urbanística i explotació desmesurada dels recursos naturals. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de maig. Esmorzar de l'ínclit viatger a cal Tòfol del Pont de Suert. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de maig. El Pont de Suert oferia a l'autor «al primer golpe... aires de explotación petrolera». |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de maig. «El Pont de Suert es pueblo próspero y que va para arriba: en seis años multiplicó por seis sus quinientos habitantes... Sobre el Pont de Suert descargó una nube de cordobeses de Baena, llegados en busca de trabajo». La imatge mostra les velles porxades dels carrers del poble. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de maig. En aquell moment d'àlgida arribada d'immigrants andalusos al Pont de Suert, «las cartas llegan sin más señas que Nueva Baena (Lérida) y sin expresión de que es un arrabal del Pont de Suert». La nòmia de comerços i oficis liberals del poble en aquells temps fa goig de llegir. Sense oblidar-se que hi havia ja un banc i dos caixes d'estalvis! La foto és per al poble de Viuet. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 de maig. El poble nou, la Nueva Baena, amb els monòtons blocs que albergaven la població immigrada. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 de maig. El «Pont de Suert, como todos los pueblos enriquecidos muy deprisa, creció... sin mayor orden ni concierto, un poco tumultuariamente». |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 de maig. La vista de la nova i moderna església era obligada: «el interior de la iglesia del Pont de Suert tiene una amable ilumnación que invita al recogimiento y a la oración». Insisteix en la reflexió sobre els mals del ràpid creixement: «Lo que distingue a una ciudad de un campamento no es el número de sus habitantes... sino la permanencia y el ritmo de las formas de vida de esa población y de sus instituciones». La bombolla immobiliària de començament del segle XXI acceptaria ben bé aquestes mateixes paraules. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 de maig. El viatger espera que la fi de les obres no comporti la ruïna de la població, sinó que sàpiga superar aquest 'monocultiu' que suposaven les obres hidroelèctriques. «El viajero desea que, para entonces, Pont de Suert, robusto y prepotente, tenga abiertas las mil propicias sendas de la fortuna». El coneixement de la vila l'obtingué d'un cicerone local, en Llorenç Costa i Canudes, un d'aquells homes que «gozan enseñando el campo que los vio nacer o el paisaje en que viven». |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. La ruta ciutadana pel poble inclogué la coneixença del notari Goday, «truchómano, truchófilo y truchólogo que sabe de truchas más que nadie». |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. Una preciosa imatge del pantà d'Escales amb l'aigua baixa: s'hi veuen, amb l'escriptor palplantat al mig, l'antic pont i les runes del vell monestir de Santa Maria de Lavaix. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. Dos imatges més del monestir, ara amb les aigües altes. A l'autor, les restes que sobresurten li semblaren com la carcassa d'un vell navili naufragat contra la costa. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. «El desfiladero y la venta de Burrugat, con sus recuerdos de la arriería y el contrabando, se ahogaron ya para siempre sin remisión». El monestir de Lavaix data del 771, tercer any del regnat de Carlemany! |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. Diversos dels companys de l'autor caminaire en aquesta aventura, que veiem a la dreta de la imatge. |
 |
| 1964. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 7 de juny. En Cela i l'Espinàs, dos camins que es creuaren al Pirineu lleidatà de fa cinquanta anys, i que acabaren les passes a les pàgines literàries de sengles llibres. |
