 |
1668-69. Bujaraloz, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
En el viatge de Cosme de Médicis pels diferents regnes de la Península Ibèrica de la segona meitat del segle XVII, en peregrinació a Sant Jaume de Galícia, la comitiva principesca arriba a l'Aragó després del seu pas per terres catalanes. Cosme III feu aquest viatge un any abans de la mort de son pare, Ferran II, i de convertir-se en el príncep de la ciutat toscana, que governà fins al 1723, any de sa defunció.
Malgrat la fe religiosa de l'il·lustrat príncep, la causa concurrent del pelegrinatge fou el seu gran interès per recórrer i conèixer món abans de l'assumpció de les responsabilitats de govern. Les males llengües afegeixen que potser també buscava d'allunyar-se de la companyia de sa dona... En plens Monegres, a Bujaraloz, la comitiva ha de fer nit. Una ciutat tancada dins una petita muralla, envoltada de secans i sota un sol abrusant, on qualsevol hostal que oferís menjar, llit, ombra i aigua fresca havia d'ésser deliciós per força. |
 |
1668-69. Bujaraloz, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del poble, amb ses esglésies destacant sobre les teulades, un molí de vent, un pou i la immensa plana monegrina als voltants.
|
 |
1668-69. Ossera, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La següent parada, ja a tocar de l'aigua de l'Ebre, a Osera, un petit poblet de tres o quatre-cents habitants, amb les cases arraulides al peu de l'església. La ruta de la comitiva seguia el traçat més directe que hi ha de Fraga a Saragossa, que modernament coincidirà amb els de la N-II i l'autopista.
|
 |
1668-69. Ossera, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La comitiva arribar a Ossera, amb el príncep a cavall de la mula. El campanar de l'església de Santa Engràcia, que llavors no tenia ni cent anys, destaca com una talaia sobre el poblet sense murallar. |
 |
1668-69. La Puebla de Alfindén, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La tercera etapa per terres aragoneses, riu amunt no gaire lluny de l'aigua, fins a la Puebla de Alfindén, una mica més amunt d'Alfajarín, ja a les portes de la capital.
|
 |
|
El poble era tancat per les mateixes cases i per trossos emmurallats, amb alguna torre defensiva i els portals d'accés. Als afores, la creu de terme, el Calvari, o algun corral o pleta de bestiar.
|
 |
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Magna perspectiva siscentista de la capital aragonesa, amb l'ample i senyorial Ebre que la rega. Els ravals de la marge esquerra ja eren crescudets a l'època.
|
 |
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Els dos ponts de la capital en aquell segle, l'un de pedra i l'altre de fusta. Al darrere, a la marge dreta, la catedral amb son esvelt campanar, i la basílica del Pilar. Les quatre barres del senyal reial campegen entre les lletres del nom, en senyal de la capitalitat de la ciutat.
|
 |
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de la gran estructura del pont de fusta que accedia al portal principal de la ciutat, davant de la catedral.
|
 |
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El pont de pedra, una mica més riu amunt, permetia de creuar-lo just al començament de la basílica. Els ravals, plens de convents i esglésies, i d'horts ben ufanosos i regats. |
